VALÈNCIA. Pot sonar despectiu això de “ser un matxutxo o matxutxa” en veu d’una mare de família amb tres fills, o d’algun senyor que fa més de 20 anys que està feliçment casat. Però el matxutxo té tot el llit per a ell, no ha de donar explicacions a ningú, i el refrany “qui s’alça matí caga on vol” no se li aplica, perquè ell caga on vol sempre. És més, pot roncar, tirar-se pets, no depilar-se, viatjar sense quadrar els horaris amb la parella, i inclús pot triar la sèrie de Netflix que li abellix sense haver de pactar-la. Que això pot semblar una cosa trivial, però uns coneguts estigueren a punt de separar-se, fins que decidiren comprar dos televisions, ficar-ne una al costat l’altra, i mentre ell veu futbol amb els cascos posats, ella fa jas els continguts en línia d’À Punt (per exemple).
Matxutxo es pot ser per decisió, per circumstàncies de la vida o potser perquè tot i que “cada olleta té la seua tapadoreta”, algunes olletes no hi ha qui les tape.
-Els matxutxos per decisió estan empoderats, i orgullosos de fer allò que els ix de la figa. Són els que fan els anuncis de creuers per a “singles” i han decidit que no volen compartir la vida amb ningú. Solen tindre nebots als quals malcrien i viuen en un entorn urbà on no patixen tant la pressió social d’haver de trobar parella. En este grup entrarien els religiosos i Morrissey.
-Els matxutxos per circumstàncies són aquells que han patit mal d’amors, amb alguna pèrdua sentimental irreparable. O potser circumstàncies familiars els han fet dedicar les seues vides a actes nobles i menys reconfortants que l’amor.
-Els matxutxos frustrats són aquells que tenen tantes tecles, són tan “rarets” i tan maniosos, que no hi ha qui els aguante. Perquè independentment de la bellesa exterior, “les manies no les curen les metges”, i hi ha coses que et fan mereixedor de quedar-te a soles tota la vida. Això de “mante, ta mare que t’aguante” li ho han dit més d’una i dos voltes a estos matxutxos castigats.
Que eixa és una altra, hi ha mare que té al fill o la filla tan sobreprotegida, que arriba un dia en el qual la xiqueta ha passat de ser la “xiqueta de la casa” a que l’anomenen en el poble la “Mústia”. Així almenys li deien a una famosa matxutxa de Castelló que feia les millors rosquilletes que es recorden en La Plana.
Si estàs en l’edat on tot el món s’està casant, segur que t’han dit més d’una volta allò de “se’t passarà l’arròs”. Bé, la resposta ideal per a eixa frase és “sóc arròs Brillante, no em passe mai”. Perquè l’amor pot arribar als 15 anys en l’Institut, pot arribar als 23 quan estàs d’orgasmus d’Erasmus, pot arribar als 30 ballant en una discoteca, o als 38 en mig d’una classe de pilates. També et pot arribar als 45 o als 60, encara que aleshores potser igual més que amor siga un apanyo.
Això sí, és prou complicat que arribe la teua “mitja taronja” si no ixes de casa, si no pegues alguna volteta o, en general, si no socialitzes. El problema de la socialització radica en el fet que a certa edat els fadrins deixen de poder fer plans de fadrins perquè tots els amics estan casats o tenen fills. Deixes de trobar amics amb els quals anar a vore el futbol un dimarts o simplement a fer-te un café després de dinar un dissabte. Ja no hi ha ningú que t’acompanye a la discoteca un dissabte, i a la discoteca et sents la mare o el pare de tots. Fer una torrà d’amics es convertix en una convenció de pares i mares parlant de guarderies, del preu de la roba infantil i d’a quina edat han de comprar-li un mòbil als fills. I quan coneixes a alguna persona interessant, està casada, viu amb 8 gossos o el que és pitjor: no es perd un programa del Sálvame.
Els /singles veteranus/ valencians tenen, això sí, algunes particularitats.
-Són molt balladors, i ho demostren en la sala Canal, la Golden’s o la Wilson d’Alacant, els seus particulars “Tinders”.
-Tenen predilecció per anar a Benidorm. Així com els universitaris van a Amsterdam a fer-se uns cigarrets “de la rissa”, els matxutxos van a Benidorm a desfilar pel passeig i fer-se unes braves.
-S’apunten a molts grups. Que si festeres de Sant Antoni, centre excursionista de Xàtiva, Quadre de balls d’Alginet, falla de Sant Josep, aficionats a les motos de Xest o club de lectura de Godella. Com tenen temps per a ells, poden tindre aficions pròpies i no els cal fer-los xantatge a cap parella per a anar a l’Ikea si els va de gust.
Així que no patisques si encara no has trobat l’amor, que açò no és com el canvi climàtic i “encara estàs a temps”. Mentres no t’importe parlar del preu de la Tena Lady i de la pasta Corega, mai és tard per a trobar a una persona especial. I si vols passar la vida a soles, rodejada de gats, vestida de dalt a baix de Desigual, o fent punt de creu en casa de la teua cosina, fes-ho! Perquè aquells que es pensen que són millors que la matxutxa perquè estan casats, però se’n van totes les setmanes a les cases de llumenetes, o a Cuba a cardar “fumar” amb els amigatxos, estarien molt millor a soles.
