RELAT

Aixelles i galàxies

El mal sexe no és una ficció. Però ficcionarmalament el sexe és poc perdonable

21/10/2018 - 

VALÈNCIA. Possiblement les supernoves explotaren en aquell instant, en algun lloc, en alguna galàxia. La barraca desapareix amb la mar i les arenes; només el teu cos, unit al meu, roman. Correm nus com a superherois a través dels sistemes solars, ens capbussem en bancs de quarks i nuclis atòmics. Gotes de suor brillaren llavors com marietes de vidre en aquella calma incandescent. Mai no em cansaré d’esta fluïdesa, el meu sexe nadant en alegria com a peix en l’aigua, el meu ser alliberat de mi mateix i dels altres, la sensació tremolosa, la palpitació carnal i rosa que et separa de tots els colors i de tota la carn. Esperí, tes, torturat, el fet que els palmells de les seues mans començaren a descendir cap a l’elàstic dels meus calçotets. Si encara poguera empalmar-me, pensí, usaria el meu penis com una estaca endurida pel foc i deixaria cego a este Polifem que convertí la meua vara en pedra inerta.

Ella, uf, ella semblava surfejar ones d’eufòria neuromuscular. “Clava-me-la”, murmurà. Els seus pantis eren blancs i translúcids. Pèl depilat i ordenat en forma d’esvàstica. El denominador ari. Desbotoní la part davantera de la seua brusa per a deixar al descobert el seu pit eixit cap a fora, girat cap amunt com el nas del més bell animal nocturn, ensumant la nit. En la meua boca el seu mugró mutà de maduixa a móra fosca, estava a punt de disparar la meua pasterada de genètica baixa en calories. Tanquí els ulls i em fiquí dins del buit de la seua aixella, xuplí la seua suor com un gat llepant un plat de crema. Em correguí de sobte, una sacsejada que buidà el meu cap com una cullera que escura l’interior d’un ou cuit.

En algun lloc de la nit, un coet perdut.

Nota: Per a l’elaboració d’este relat s’han emprat tècniques de (re)escriptura (re)creativa a partir de frases i fragments extrets d’onze novel·les guanyadores i finalistes del Premi al Mal Sexe en Ficció (Bad Sex in Fiction Award) que la revista Literary Review convoca des de l’any 1993 per a guardonar les pitjors escenes sexuals escrites en la literatura en llengua anglesa. L’objectiu del premi és “cridar l’atenció de l’ús tosc i sense gust, sovint superficial, de les descripcions sexuals redundants en la novel·la moderna, per a dissuadir-ne de l’ús”. Les novel·les emprades són Secrecy de Rupert Thomson, The World Was All Before Them de Matthew Reynolds, The Last Banquet de Jonathan Grimwood, The Victoria System d’Eric Reinhardt, The City of Devil de Manil Suri, Infrared de Nancy Huston, The Shape of Her de Rowan Somerville, Les Bienveillantes de Jonathan Littell, Shire Hell de Rachel Johnson, Bunker 13 d’Aniruddha Bahal i House of Earth de Woody Guthrie.

Paco Inclán (València, 1975) impartix tallers literaris. És autor dels llibres de relats Tantas Mentiras i Incertidumbre (Jekyll&Jill) i editor de la revista Bostezo.

Noticias relacionadas

ENTREVISTA 

Xavier Benavent: “Fem arqueologia gastronòmica” 

La cuina valenciana no acaba en la paella i els arrossos, ja ho sabem. Però tampoc en l’allipebre, el putxero, les coques, la pericana, la casca o el torró. Hi ha molt més i, sobretot, hi ha hagut molt més, que desconeixem. A cada bugada perdem un llençol i també són molts els plats valencians que van perdent-se amb el pas del temps. Però gormands com Xavier Benavent estan disposats a recórrer la geografia valenciana per a descobrir i preservar els secrets d’una història mil·lenària plena de colors, aromes, textures i sabors

LITERATURA

Com ho farem, per a desaparéixer?

Por  - 

A mitjan desembre de 1926, Arthur Conan Doyle aparegué a la porta d’una de les seues mèdiums de confiança. Es trobava agitat i tenia pressa. Quan la dona l’atengué, el creador de Sherlock Holmes, que creia ferventment en el poder de les forces tel·lúriques i la comunicació amb els morts, li donà un guant i li demanà que localitzara el més prompte possible la seua propietària: “Pertany a la meua amiga, l’escriptora Agatha Christie”. No calia que li ho especificara: la mèdium sabia perfectament qui era i que havia desaparegut. Tota Anglaterra ho sabia. No hi havia racó del país on no es coneguera la notícia que la novel·lista se n’havia anat sense deixar rastre ni avisar a ningú

next
x