X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

noves coordenades / OPINIÓN

Una oficina estrident s’ha colat a la seua postal

Sense concurs d’idees ni procés de participació ciutadana, l’Ajuntament d’Alacant i l’Agència Valenciana de Turisme construiran un cub d’alumini a la Porta del Mar

31/12/2017 - 

El 1908 l’arquitecte Adolf Loos publicava Ornament i Delicte, un provocatiu text que el va convertir en un dels precursors de l’arquitectura racionalista. Loos defenia que els edificis respongueren exclusivament a la seua funció, sense floritures ni decoracions, amb materials nobles i angles rectes.

De fet, considerava que tot el que tenia una finalitat concreta no era art. Com cada edifici té la seua funció, Loos pensava que l’arquitectura no era un art excepte al cas dels "monuments commemoratius i funeraris", que no responien a cap funció concreta com habitar, produir, circular o gaudir. Per exemple, per a Loos les esfinxs dels faraons egipcis o els obeliscos dels emperadors romans no eren arquitectura.

Encara que la pròxima Oficina de Turisme de la Porta del Mar sí que responga a una funció concreta, sembla més bé producte d’una política faraònica que d’una administració preocupada pel bon disseny. L’edifici es construirà als pròxims mesos a la Porta del Mar, sobre el mateix lloc on ara roda el carrusel de cavalls. Com ja comentàvem en setembre, la Porta del Mar és un trencaclosques d’ocurrències: una escultura de Ripollés per ací, una estàtua militar per allà, després un vaixell de la Volvo i ara una oficina de Turisme.

La plaça, encara pendent del resultat del concurs del corredor litoral, necessita una repensada urgent, no nous afegitons. La nova oficina té una estètica low cost acord a temps austers i semblant a les bases de la Zona Volvo que es van instal·lar al Port durant el passat octubre. Però a diferència dels pavellons de la regata, el nou edifici té vocació de permanència: fins i tot s’ha hagut de reforçar l’estructura de l’aparcament subterrani per sustentar-lo.

Amb acabat d’alumini, l’oficina arribarà a les dos altures amb dos cossos afegits orientats cap al Castell de Santa Bàrbara amb una geometria que recorda a l’Auditori de la Vila Joiosa de José María Torres Nadal. L’edifici s’obrirà al flux de vianants de la plaça amb un pòrtic sustentat per lleugeres columnes. Eixa és la seua descripció amb la poca informació que hi ha fins ara. Per exemple, encara no sabem l’impacte directe que l’oficina tindrà sobre l’edifici històric de les Duanes.

Sense concurs obert d’idees ni procés de participació ciutadana, és difícil que un projecte tan representatiu per a Alacant seduïsca a molta gent. És estrany que siga promogut per l’Ajuntament i l’Agència Valenciana de Turisme perquè fins ara la Generalitat, inclosa l’AVT encapçalada per Francesc Colomer, havia convocat projectes de disseny de forma oberta i consensuada amb el sector, lluny de processos especulatius que menystenen el valor afegit del treball ben fet.

En canvi, la nova oficina ens recorda a com s’havien fet les coses durant els últims vint anys. És probable que en un temps, el prefabricat d’alumini acabe com el rellotge de la Volvo o el Santíssima Trinitat. Ni a la Puerta del Sol, Plaça Catalunya, Times Squares o als Camps Elisis hi ha una oficina tan estrident com esta. Però sembla que els turistes d’Alacant necessiten una oficina ben gran al punt més concorregut de la ciutat per a no perdre’s. Com són especials, ara podran contemplar el Castell des de dins d’una caixa d’alumini en lloc de prenent el sol vora mar.

Si la ciutat necessitava una nova oficina, haguera estat suficient amb reinventar espais municipals com els baixos de l’Ajuntament o l’edifici de l’Hotel Palas, a la mateixa Porta del Mar, amb un disseny cuidat com el de l’oficina turística d’Alcázar de San Juan d’Enorme Estudio. També s’haguera pogut reaprofitar algun edifici històric sense ús per convertir l’oficina turística en un reclam més d’Alacant com l’oficina de turisme de Granada de l’estudi Mytaki. Fins i tot s’haguera pogut convocar un concurs internacional per construir un pavelló efímer que projectara una bona imatge d’Alacant amb un menor impacte, com ocorre al Serpentine Pavilion que cada any es planta al Hyde Park londinense.

Arribarà per fi en 2018 el moment d’Alacant?

Carlos Pastor

@cpastor_

next