Zoo lidera uns Premis Carles Santos que no obliden la "censura" a la música en valencià

CASTELLÓ. La música es celebrava aquest divendres a Castelló en una gala on hi eren tantes les ganes de clamar i lluitar per un futur millor que fins i tot, es va mancar de presentador. Fou ella, la mateixa música la que es va encarregar de conduir un acte on hi havia moltes coses de les quals parlar. No passa la indústria musical, ni de lluny, per un bon moment. Les sales, aquelles que han aconseguit sobreviure, no venen tantes entrades com necessitarien; músics, tècnics i promotors, tracten de recuperar-se amb aquelles cites culturals que tornen a celebrar-se. Però el sentiment general és que fa falta més. 

Neus Ferri, Sandra Monfort, Elma Sambeat, May Ibáñrez i Viktorija Pilatovic, foren les encarregades d'interpretar cançons emblemàtiques de l'hemeroteca valenciana, arranjades per a l'ocasió per Marina Alcantud. Moltes dones al capdavant d'una gala que va aconseguir arrancar l'emoció i també el somriure entre el públic; no tot foren crítiques. Ara bé, dos dels protagonistes de la nit, Panxo, vocalista de Zoo, i Sandra Monfort, sí que aprofitaren el moment de recollida de premi per deixar clares les seues reivindicacions.

La ceremonia que va quedar, com sempre ocorre en els Premis Carles Santos, molt repartida, va destacar l'últim treball de Zoo, una de les bandes que partia com a favorita, i la qual va aconseguir tots els guardons als quals competia: millor disc de música úrbana, per Llepolies, millor vídeo per la mateixa cançò que dona nom a l'àlbum i millor gira. Mentres tant, Sandra Monfort, que publicabava en març d'aquest any el seu disc debut, Niño reptil ángel, va aconseguir la complicada fita -més per a una artista recen aplegada- de rebre el guardó a millor disc de l'any. També es va emportar el reconeixement a artista revelació. 

"Fa un temps no m'agradava fer servir l'etiqueta de música en València, però hem de presumir d'ella i del que estem aconseguim. Venim de tocar en el Japó, Alemanya, Hongria, Palestina. Enguany hem estat en Bilbao, Galícia, Cantàbria, Madrid o Zamora i l'any que ve comencem en Granada, Sevilla o Valladolid. Però tenim una espineta. Hi ha quatre o cinc llocs als quals ens agradaria fer concert: Cirat, Villahermosa de Río, Zucaina, Arañuel i Puebla de Arenoso. Pobles Valencians, majoritàriament castellanoparlant, que estan molt a prop de Montanejos, poble on fa setmanes l'ajuntament va decidir censurar un concert perquè el grup parlava en llengua valenciana", exclamava el vocalista de Zoo, qui s'oferia, a continuació, a donar un concert gratuït en aquest mateix municipi juntament amb el grup afectat, Tito Pontet.

La consolidació de Zoo

Ha sigut aquest 2021 l'any de la consolidació de Zoo. Així ho demostra la bona rebuda del seu últim treball, així ho senten a més els seus components. "Zoo ha canviat en tot des d'Estiu fins avui. A nivell extern ha canviat en el fet que ens hem consolidat. Quan vau traure la nostra primera cançó, 'Estiu', era una cosa nova, qui ho escoltara no tenia amb què comparar-ho. Ara, que portem més de quaranta cançons i sí que es pot comparar, és més difícil sorprendre", asseverava Panxo fa uns mesos a aquest diari. Anit incidia amb aquesta mateixa idea: "Este és el disc que els altres dos hagueren volgut ser. Hem disposat de temps, de diners i de molt de suport. Li desitge a totes les bandes que disposen d'aquest privilegi que hem tingut". 'Avant' va ser la cançó escollida per a anunciar la seua tornada, després de quatre anys del seu últim disc i després d'un any sabàtic que esperaven molt més relaxant.

Per la seua banda, qui també mostrava la seua emoció fou Sandra Monfort, del trio musical Marala, la qual va ser molt directa en el seu missatge: "És important que es donen premis a grups que no siguen mainstream, a grups que arrisquen, innoven i siguen transgressors. Grups que diguen coses que punxen i incomoden. Perquè, fent aquest tipus de música és molt complicat tirar endavant. Per a pagar aquest disc jo vaig haver de vendre la guitarra que utilitzava tota la vida per a estudiar. Estem cansades del fet que els programadors diguen que els nostres bolos costen molt de moure, que no va la gent. És veritat que costa, perquè no són de música festiva, i és un problema transversal. La gent jove sols vol oblidar i eixir de festa, però han d'aprendre a consumir un altre tipus de música", reivindicava la cantant, qui a més va aprofitar l'ocasió per a fer una altra puntualització: "Volem gales amb nom de dones com a homenatge", en referència al fet que els Premis de la Música Valenciana recorden la figura de Carles Santos i els de l'Audiovisual a Luis García Berlanga.

Un palmarés ampli d'estils

L'altra triomfadora de la nit fou Les Folies de Carcaixent. La formació de música popular va guanyar el premi al millor disc de música d'arrel tradicional i, a més, el premi de públic, una categoria a la qual competien tots els nominats dels Carles Santos i que s'atorga per votació popular mitjançant la web dels premis. Quasi quatre mil persones decidiren donar suport al seu compromís inesgotable per difondre el patrimoni folklòric. "No ens podem creure que una rondalla popular tinga un premi. És la primera volta que la rondalla estava nominada i ho hem guanyat. Moltíssimes gràcies, perquè s'ha obert una porta. Som pocs i aquesta música s'acaba", deien des de la formació.

Per la seua part, Òscar Briz va rebre el guardó a Millor Disc de Cançó d'Autor amb Amor i psicodèlia en temps de virus i Millor Cançó, per 'La llum es presenta si la crides'. El músic va aprofitar el seu torn per demanar també més presencia en els escenaris de música alternativa. El palmarés el completaren Luis Prado (Millor Disc de Pop, per El tsunami emocional), Santero y Los Muchachos (Millor Disc de Rock, per Cantina), Besarabia (Millor Disc de Fusió i Mestissatge, per Animal republic), Jordi Sanz (Millor Disc de Recuperació de Patrimoni Musical per Félix de Santos. Obras de concierto), Spanish Brass (Millor Disc de Clàssica Contemporània per Spanish Brass (a)live), i Marcel el Marcià (Millor Disc de Música Familiar, per Secrets d’una caixa dins d’un calaix.

I entre tants estils musicals, la gala també ha volgut reconéixer la tasca de Sedajazz. Un col·lectiu que porta trenta anys promocionant aquest minoritari gènere per tota la Comunitat. No s'amagava el seu director musical, Francisco Ángel Blanco, quan a principis de mes rebia la notícia que el seu seria el Premi d'Honor d'aquesta edició. "Flipe un poc", deia sense amagar l'emoció. I és que tot i comptar a una discografia amb més de 15 àlbums i haver passat per la seua escola més de mil alumnes de tot el territori, no sol acostumar el jazz a estar a primera fila i menys en unes cerimònies on el pop o la música urbana eclipsen la majoria de guardons. "Any rere any la música al nostre col·lectiu sempre batega. Som la casa de la música, perquè el nostre motor sempre és la vocació" deia Blanc, que anit tampoc va poder amagar la seua sorpresa i gratitud. Així mateix, Sedajazz Big Band rebia el premi a Millor Disc de Jazz, juntament amb Valmuz, pel disc Sinergia. 

La gala, que va comptar amb la presència del conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, i representants de diferents institucions valencianes, va atorgar finalment el premi a Millor Disseny d'Àlbum a Jorge Lawerta, per l'obra de l'album Balboa Lovers de The Dancing Pepa. Quedaràn per al record uns Premis Carles Santos on, en una mateixa nit, sonaren 'Al país de l'olivera' d'Obrint Pas, 'Camals mullats' de La Gossa Sorda i 'Vivo Cantando' de Salomé.