habitem

Una plaça a Vinaròs consagra l’urbanisme de l’estudi novelder La Errería

Una estació d’autobusos temporal, un pòrtic a un parc i una plaça per al barri. Una triple solució per a una plaça dibuixada al Vinalopó Mitjà.

15/10/2023 - 

ALACANT. L’arquitectura té uns temps que es dilaten, normalment en excés. Des que es dibuixen els primers esborranys al paper fins que es gaudeix de l’obra, poden passar anys. No és el cas d’esta plaça de Vinaròs (la Plana Alta), que no només s’ha projectat i construït en dos anys, sinó que ja recull un cabàs de premis.

Signada per Luis Navarro Jover i Carlos Sánchez García des de l’estudi La Erreria de Novelda (Vinalopó Mitjà), el projecte va ser primer premi al concurs ceràmic de regeneració urbana CRU que organitza la Diputació de Castelló. Això va permetre la seua construcció, que va ser seguida per la selecció al catàleg Arquia Pròxima 2020-2021 i ara, una vegada gaudible, premi d’Urbanisme i Paisatge del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

Els premis van ser lliurats el passat 5 d’octubre a l’Oceanogràfic de València i consagrem un projecte que tenia per encàrrec dissenyar una estació d’autobusos a l’aire lliure i va acabar constituint un espai públic a les portes del parc de les Catalinetes.

“El projecte manté com a base la idea que aquestes infraestructures no només tenen sentit des de la relació i la integració amb l'entorn, sinó seguint criteris mediambientals i de sostenibilitat. Aquesta nova plaça-baixador optimitza l'ús del ceràmic i treballa amb materials reciclats i excedents. Així, vam aconseguir eliminar al màxim els residus que es puguen generar durant el muntatge”, expliquen des de l’Erreria.

Sense usar formigó, amb un muntatge totalment en sec —a través d'elements d'acer que van caragolant i ancorant els diferents elements estructurals de fusta i cerámica— el projecte permet crear la mínima empremta sobre el lloc. Ademés, aquest sistema és completament reproduïble i repetible en sèrie. “Les pèrgoles es podrien continuar ampliant al parc annex, o desmuntar-les si en el futur es decidira traslladar-lo a una altra zona urbana”, conten Navaro i Sánchez.

Amb la premissa que funcione primer com a baixador d’autobusos, “el programa d’aquest nou espai urbà és permeable, flexible, obert i complementari, podent ser utilitzat de diverses formes. Ha primat l'espai de vianants sobre el rodat, creant una gran illa de vianants, enjardinada i de descans, que articula l’eix urbà del carrer 29 de Setembre, de manera que la gent puga passejar, esperar l'autobús o, simplement, dirigir-se al Parc de les Catalinetes”. A més, es dota l'espai d'una xicoteta zona de guixetes i un lavabo adaptat.

A la conclusió de la seua vida útil, aquest espai no es desmantella o elimina, sinó que les diferents parts del mateix poden tenir nous usos, noves funcions, adquireix una nova vida útil. “Entenem la sostenibilitat com una eina de reutilització dels nous espais i materials que han complert la seua funció i poden adaptar-se a un nou context, una nova realitat on contribuir amb un nou ús a la societat. És per això que plantejàvem al projecte la integració total de l'actuació al nou Parc de les Catalinetes, una volta es produïsca el trasllat dels autobusos al nou emplaçament”.

“L'estructura urbana i arquitectònica proposada s'integrarà al parc i serà un element integrador que dotarà de noves zones d'ombra i oci per al barri”. Però els arquitectes de Novelda no es queden ahí: “proposem aquest model com un sistema, cosint tot el vessant del riu Cervol a través d'aquest conjunt de camins que dibuixen un gran parc urbà fins a la desembocadura a la mar”.

Noticias relacionadas