“Tot això serà horta”: així recupera Alacant el verd en comunitat 

ALACANT. Vesprada d’estiu al barri de San Antón d’Alacant, un raval encaixat entre el Castell de Santa Bàrbara i la Fàbrica de Tabacs. Un poble enmig de la ciutat empastat de cases estretes que encara no s’ha recuperat del particular bombardeig que va suposar la construcció de l’avinguda Jaume II: la prolongació d’Alfons el Savi i la bombolla immobiliària va deixar un rastre de solars als peus del Benacantil. “Ens vam trobar dos amigues i un amic al costat d’un solar ple de porqueria. I ens vam dir: fem alguna cosa?”, ens conta Karmenk, veïna del barri. Pensat i fet, “vam fer una crida al veïnat per netejar l’espai”, un dels més de vint solars que copen la façana nord del barri.  

“Va tindre repercussió i vam haver de quedar tres o quatre vegades: arreglarem la tanca, posàrem grava, vam fer una rifa...”. Així va nàixer la comunitat del Jardín de la Esperanza, un indret verd al cor de Sant Antoni. “Al barri fan falta espais comuns, dóna la sensació que està aïllat”, apunta Karmenk, encara que Sant Antoni està a dos minuts del Mercat Central. “Les Cigarreres s’ha d’obrir ja, perquè estan al costat però enclaustra al barri”, al·ludint al mur de la Fàbrica de Tabacs contra el que desemboquen tots els carrers del barri.

“Ací passen pocs cotxes i els xiquets poden jugar al carrer, però hi ha molts solars i pocs espais comuns”, explica Karmenk, “per això ací fem recitals de poesia, tallers de ceràmica, tai-txi...”. Fins i tot trobades amb José Benítez, un veí del barri amb 97 anys i un cabàs d’anècdotes recopilades l’any passat al llibre Diario de un soldado en el frente. “És important que els espais estiguen ben cuidats, l’espai públic ens pertany a tots i el Jardín de la Esperanza té eixa tasca educativa: ací hi havia un solar ple de brossa i ara és de tots”.

I què passarà quan les grues tornen a copar el centre de la ciutat? “La ciutat no sols es mou per interessos econòmics, este jardí és prova d’això”, afegeix Karmenk. “Ara estem preparant un espai per a l’hort i ens han nascut tomateres espontànies. Anem a poc a poc”. 

“A Alacant hi ha més horts urbans dels que pensem”, apunta Sento Oncina. Des del 2014 recopila amb Manuel Castelló l’activitat dels horts que creixen a la trama de la ciutat. Eixa radiografia de l’agricultura urbana va acabar constituint la Xarxa d’Horts Urbans d’Alacant: “Pas a pas anem fent pinya entre els distints horts. L’Hort de Carolines dóna una olivera al del Joaquim Sorolla, algú va a podar al Badia de Baver...”. La Xarxa també celebra jornades d’agricultura urbana i marxes en bicicleta per connectar els distints horts de la ciutat.

"En una ciutat amb dèficit de zones verdes com Alacant, és fonamental fer que aquestes no es vegen encaixades entre edificis, sinó que es puga permeabilitzar el verd més enllà dels límits, amb passadissos verds, zones de transició, cobertes verdes....", explicava l’ambientòleg Andreu Escrivà l’any passat a Alicante Plaza i amb eixa filosofia treballen els distints horts estudiats per Oncina i Castelló, impulsant fins i tot els horts a terrasses i balcons. 

“A Madrid o a Barcelona la majoria d’horts són comunitaris, espais veïnals en el que es practica l’agricultura però hi ha fortes relacions socials. En Alacant no és l’usual, només tindríem l’exemple de Carolines, Joan XXIII i la Florida”, explica Oncina. Per això, la Xarxa treballa també amb horts escolars o vinculats a espais socials com la Creu Roja. 

“Ara estan consolidant-se nous espais veïnals com el de Sant Antoni o els Bancals de Vila Vella, amb un solar cedit pel Patronat de l’Habitatge a la falda del Benacantil, un espai públic que no tenia cap ús definit”. Són espais comunitaris autogestionats ubicats a buits on s’han enderrocat edificis. “En eixos casos és complicat treballar la terra”, explica el també enginyer tècnic agrícola. “La manera més fàcil és fer bancals elevats amb terra fèrtil. Al de Carolines la terra ve de la Condomina, si no no podríem plantar res perquè està sobre escombraries”. 

Des dels balcons als solars, l’horta ha tornat a la ciutat per a quedar-se? “A altres ciutats la tendència dels horts urbans ve per conrear aliments ecològics, però ací és més per reivindicar espais verds i de trobada”, apunta Oncina. L’Hort Comunitari de Carolines és un dels més actius: xocolatades, recollida de joguets, banyà, castanyada... Fins i tot la passada setmana va celebrar el funeral de Carolines Baixes per denunciar la degradació del barri.  

“Som l’única ciutat de l’Alacantí on no hi ha un gran hort municipal on el veïnat pot cultivar la seua parcel·la, encara que als centres comunitaris de districte està germinant la iniciativa, com a Joan XXIII o Urbanova”. Empreses privades munten parcel·les per a llogar, es mantenen amb vida la majoria d’horts comunitaris i s’estan generant nous com el de Sant Antoni o la Vila Vella: a Alacant estos buits estan ben vius.