Tomàs Mestre: "Fer teatre en una llengua, ja és tindre ideologia"

ELX. Divendres 18, a la Sala de la Llotja d’Elx, Joan Miquel Reig i Tomàs Mestre tornaven a gaudir de l’èxit habitual que estan collint amb l’obra El crèdit, de Jordi Galceran, amb la direcció de Sergi Belbel.

Una aposta pel teatre contemporani en llengua catalana que potser hauria de ser només una aposta pel millor teatre contemporani, sense fer esment de la llengua en què es representa, però que com ben clar ens deixa el propi Tomàs Mestre, en la concisa entrevista  que ens serveix de complement d’aquesta representació, les coses no són tan boniques com moltes vegades volem.

-Per quan altres llengües en la Muestra de Teatro de Autores Contemporáneos, a més del castellà?

-Potser no és molt nombrós, però sí que hi ha presència d'altres llengües en la Mostra (de fet, l'estrena d' "El crèdit" es va fer en la programació de la Muestra de 2015). No hi ha cap problema per part de la direcció i la programació, ans és una opció de les pròpies companyies que opten per la versió castellana de la producció, entenent- la com a "més comercial", al mateix temps que perceben Alacant com a territori castellano-parlant, en qüestions teatrals. Una mica d'"autocensura", fins i i tot de companyies valencianes, des d'una perspectiva economicista, buscant un mercat més gran pr a les seues produccions.

-Com ha estat el treball amb text i direcció de dos referents de la nova dramatúrgia, com Galceran i Belbel?

-Ha segut un plaer, la sensació de treballar amb persones molt qualificades, donat que s'han convertit en referents de la dramatúrgia catalana contemporània, tant de l’escriptura com la direcció. Amb Galceran ja és una llarga trajectòria de col·laboració, després dels muntatges de Paraules encadenades, Dakota i Fuita, aquesta darrera també dins de la Muestra de Teatro de Autores Contemporáneos, en homenatge al propi Galceran. Amb aquesta experiència acumulada, és fa evident que Alacant entronca amb la producció i direcció de teatre contemporani en llengua catalana, quan a finals dels anys 90 podia semblar una quimera.  A més, ens ha quedat una relació molt ferma, ja que més enllà del teatre,  la llengua uneix “a víscera”, com es diu. Estem molt contents.

-Tot i la gran acollida d'esdeveniments com la Muestra de Teatro, de que les sales solen estar plenes en cada representació, independentment de la llengua en què es faça, com és que és tan difícil la professionalització del sector a Alacant?

-Les coses no passen d’un dia per a un altre i Alacant, en això de ser frontera amb territoris amb estructures més sòlides, com Murcia, València o l’imaginari central de Madrid, fa que els professionals emigren en el moment més feble, el de la formació. D’altra banda, la indústria tampco no creix d’hui per demà, i necessita d’un teixit i moments com el de Ciutat de la Llum no ha deixat res a la ciutat d’Alacant, res. Jo mateix he pogut rodar una pel·lícula amb Carlos Saura, però va vindre amb tot el seu equip, els seus actors, escenògrafs, il·luminadors. El pensament “barraquer” de la ciutat tampoc no ajuda, sembla que sempre t’has de situar en un grup i això és un problema a l’hora de crear un tramat més sòlid. Sempre s’està a expenses de buscar textos en funció de la gent que som al grup, dels actors disponibles.

-Trobes que es pot crear un circuit més integrat, amb una programació acordada entre les sales d'Alacant, Elx, Alcoi, Orihuela...?

-Estaria molt bé, però cal la intervenció de molts agents: programadors, polítics, voluntat de generar nous públics, accessibilitat… tot això amb la finalitat de crear una xarxa de distribució al sud. No existeix, tot i que hi ha una presència comuna de produccions als teatres de totes les ciutats. De totes maneres, de moment, un dels agents fonamentals que ara mateix queda fora d’aquest àmbit de decissió sobre el model, és el públic. Potser comptar amb ell ens el faria més fàcil de dissenyar, però perquè hi puga participar cal pedagogia.  També ens és difícil des del punt de vista de la llengua, perquè dóna la sensació de què hi conviuen dos circuits més o menys estables, en funció de la llengua de representació de les obres. Per desgràcia, encara, fers tetre en una determinada  llengua, ja és tindre ideologia.

-I una escola de dramatúrgia, enllaçant les activitats privades de tots els professionals i les diferents administracions, tant educatives com culturals, que hi tenen activitat?

C-entre 14 i la tasc que des de fa temps fa la Universitat d’Alacant i en la que estic força implicat, ara mateix com Director de l’Aula de Teatre, són els dos pols de formació a la ciutat d’Alacant. Més enllà d’això, estaria molt bé, però no ho veig.