X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

entrevista

Tito Pontet als Tresdeu: el grup alcoià de ritmes llatins que ‘mossega’ l’afrobeat

11/11/2019 - 

VALÈNCIA. Són, des de fa molt de temps, la nova sensació de la música jamaicana i llatina que sona en valencià. Encara que també en castellà i anglés, depenent del tema. Tito Pontet es mou amb més ritme que mai entre les llistes d’artistes preferits de la província d’Alacant, del territori valencià, i més enllà de les fronteres culturals, on volen arribar. Fa fred als carrers del centre d’Alcoi, però prompte entrem en calor. “Les arrels sempre estan ahí, a la nostra música”. Alba Terol, la figura clau femenina dels Tito, la veu explosiva que manté la relació més directa amb el públic, és l’encarregada de donar-li ‘candela’ al grup, aportant un caliu que no pot més que contagiar-se. En la barreja de brases, que injecten l’ska, el reggae i el rocksteady directament a la sang, és imprescindible la calma i serenitat que transmet Pablo Jordà, baix. 

“Estem enregistrant nous temes; volem provar la fòrmula de llançar-los un a un, no podem treure un disc, estem en números rojos” (riures). Són dos dels deu components que formen Tito Pontet –junt a Antonio Lozano, bateria; Pablo Rosell, percussió; Hazael Rico, piano/teclats; David Blanes, trompeta; Cristian Giner, guitarra; Carles Pascual, trombó; Jordi Oltra, saxo baríton; Pau Jordà, saxo alt-. Entre Alcoi, Cocentaina, Beniarrés i Picassent i que, per cert, han d’utilitzar fins i tot un Doodle, de caire mensual, per posar-se d’acord a l’hora d’assajar. “Estem ficant-se cada cop més en el tema de l’afrobeat, un estil que ens agrada molt”, confessen. Però no es tanquen a res. Aquesta és, en gran part, la raó del seu èxit. “Pau o David, Jordi, són més compositors, però tothom diu la seua a l’hora de crear les cançons, a través d’idees”, explica el baixista del grup. “Intentem ser no massa pretenciosos, el que isca”. Alba ens revela en primícia alguns dels nous temes: “Algunes estan per polir, tal volta hi ha cançons que no eixiran; per exemple, una parla de la requalificació urbanística, i tots els camps que han estat destruïts per construir, i de promeses polítiques incomplides, una altra”. En efecte, els Tito Pontet, com recorda Alba, es caracteritzen per donar-li dur al sistema fent ús del rerefons de les seues cançons, i no tant de manera explícita. Tot i així, “l’estil” ja els defineix, com matisa Pablo. “Pel tema de l’afrobeat, amb totes les revolucions africanes que han hagut, el mateix impulsor, Fela Kuti, que fou un activista per la independencia…Ahí estàs posicionant-te, igual no amb paraules ni amb la lletra, però sí decantant-te per aquesta música”.

Nominacions als Premis Tresdeu

“Sempre hem sigut seriosos, el que passa és que ara ja hem agafat els mecanismes de com treballar”, assegura Pablo. I és per això, probablement, que els Tito Pontet estan deixant-se veure en les llistes de nominacions últimament, i el que queda. Després de quedar-se a les portes dels Ovidi, en la categoria de millor disc de mestissatge -que al final s’emportà El Diluvi-, el grup de ska alcoià opta per partida doble als Premis Tresdeu: a millor àlbum musical de l’any i a millor contingut audiovisual, pel seu videoclip. “És obra de Jep Jorba, un xic català que porta Poca Broma Produccions”, ens detalla Alba. Van tercer o quarts en la primera categoria, que passarà per una votació del jurat; els resultats es donaran el 24 de novembre.

Formen part d’un recopilatori de música jamaicana i el segell Jamaica Memories els ha fet un vinil. “M’encanta que la gent que coneix aquesta música ens valore, és molt important”, reconeix Pablo. No solament ‘Bon port’ els ha dut nominacions; també ‘Candela’, el seu primer treball. Ara ja mereixen guanyar. “No ens agobiem: fem allò que podem”. Els agradaria tocar en festivals com ara el Rototom, o el Festivern, d’on Alba diu que n’és “filla”, i estan orgullosos d’haver passat per sales de l’envergadura de 16 toneladas, en València, un dels racons preferits de Pablo, i aspiren a arribar a tocar al Apolo, a Barcelona, o a La Riviera, de Madrid. Aprofiten per reclamar, des d’ací, “condicions dignes” per a tots els grups per poder tocar, i és que molts dels membres de la formació estan amb altres bandes, com Marco Pompero, Els Jóvens, entre d’altres. “Hi ha germanor, valorem molt el fenomen ‘Zoo’, per exemple, ja que s’han fet una marca molt guai, i hi ha molta feina darrere, tenen molt de camí recorregut”. Ens despedim. Però, mentre tant, el cap ple de cúmbia i salsa, merengue, taral·larejant alguns dels ja inesborrables temes de Tito Pontet, el gran combo musical del moment, i que ja ens avança que el proper èxit portarà el nom de ‘La fera’. “Seguirem intentant fer bona música i passant-ho bé; i que vaja tot més avant, clar”, conclouen Alba i Pablo.


Noticias relacionadas

next
x