The Black Beat: "Hi ha més músics rockers que públic, però simplement volem tocar"

CASTELLÓ. Alguna cosa té Castelló amb el rock que no deixen d'aparèixer noves agrupacions i cançons. Molts recorden encara avui els 90 com la dècada de l'esplendor. Un temps on la província captava l'atenció de bandes, inclòs internacionals, que preferien actuar ací abans que en les grans capitals. Així fou que en 1993 es va presentar Green Day per a tocar a una casa ocupa de Vila-real. També, naixeren les primeres sales de concerts com Ricoamor davant l'afluència de públic i bandes com Los Romeos aconseguiren repercussió nacional, amb temes com 'Mi vida Rosa'. El documental Castelló City Rock reflexa a la perfecció aquell temps. Una època que sembla distar molt del present.

"Hi ha més músics rockers que públic. No vegem relleu entre les noves generacions. Encara hi ha gent a qui li agrada, però no és el sentiment que hi havia als 90 o els 2000. Avui en dia hi ha molta oferta de tot. Sembla que és temps d'altres estils, però nosaltres simplement volem tocar", manifesta Iván Chabrera, guitarra i veu de la banda The Black Beat. Un nou quintet nascut a Castelló, que integren músics profundament marcats per la música britànica dels seixanta i setanta. 

El moviment mod, el glam i el hard rock són les referències que mouen a Chabrera, Héctor Tirado (guitar solista i veu), Pascual Tirado (bateria), Tomás Navarro (baix i cors) i Eloy Alcaide (teclats). Tots músics amb recorregut, ja que han integrat altres formacions, però que decidiren creuar els seus camins just abans de la pandèmia. Ara estan a punt de pujar a l'escenari d'Els Concerts del Pinar, per a presentar el seu primer EP de títol homònim. Serà el 22 de juliol quan donaran un dels pocs directes que tenen programats a l'estiu.

Explica Iván Chabrera que, tot i que els han proposat actuar a altres festivals, no està sent fàcil quadrar dates, ja que molts dels integrants continuen tenien dos o tres grups en funcionament. "Tampoc volem castigar-nos tocant", incideix el músic, qui en el seu cas forma també part de Ruth Baker Band. Per als seus integrats, aquesta nova banda representa una excusa per a reunir-se i també per a donar ales a aquelles cançons que no han aconseguit publicar.

"La creació del grup va sorgir de manera espontània. Un dia vaig coincidir amb Pascual Tirado i em va preguntar si tenia cançons per a treure i certament tenia moltes. Vam començar a assajar i fins avui. Al final, som amics que comparteixen la seua passió pel rock dels 70. Estem en un moment de la nostra vida on simplement ens volem ajuntar. No tenim altra pretensió. Ja duem anys en l'ofici i tenim prou edat com per a tenir els preus en la Terra. Volem passar-ho bé i disfrutar del directe. L'única meta és eixa; plasmar les cançons que tenim al cervell", assevera el castellonenc, qui insisteix en recalcar que aquest és un grup "molt free" on a ningú se li dona directrius.

Ara bé, que The Black Beat no tinga grans ambicions no vol dir que no tinga res a oferir. Al contrari. El grup cedeix al públic unes cançons que poden servir-li a qualsevol. Lletres on es parla de política, d'amor, de desamor o d'amistat. En definitiva, històries que qualsevol podria sentir i fer pròpies.

Sobre el nom? Aquesta és l'explicació que donen els seus membres: "Volíem fer alguna referència al ritme. Creiem que és la base de tot i 'beat' evoca eixe sentiment. Mentre que 'black' fa referència a la música negra i al soul, els quals també ens apassionen. Així, amb la mescla de les dues paraules tenim el ritme i el sentiment del qual parlem". 

Sempre els ha agradat molt als castellonencs The Who, The Papers, The Kings, Red Hot Chili Peppers, encara que asseguren que escolten tota mena de música. Com siga, aquest nou projecte que comencen se suma a una corrent rockera que, pese a les dificultats, no cessa. En Els Concerts del Pinar, al Grau de Castelló, els músics coincidiran sobre l'escenari amb els també rockers Belako, Derby Motoreta’s Burrito Kachimba i Niña Coyote eta Chico Tornado. Una combinació explosiva.