Les fissures sobre els cavalls de la font de Llevant obri el meló sobre la ubicació de les mascletaes alacantines
ALICANTE. La setmana passada un vídeo corria com la pólvora a les xarxes socials alacantines: després de la retirada dels calaixos que protegeixen la font dels Cavalls, desenes de fissures recorrien la pell del centenari formigó.
La polèmica tampoc és nova: des del 2013 informes de l’Ajuntament i la Universitat d’Alacant alerten sobre l’estat de l’escultura, traslladada i rehabilitada el 2007 per les obres de l’estació del tramvia. En un dels punts neuràlgics de la vida a la ciutat, és la mascletà l’únic factor que afecta el deteriorament de l’escultura?
"Durant dos anys, els nivells de vibracions durant la mascletà han excedit el nivell permés. Ni equips d’aire condicionat, ni voladures: una mascletà supera tots els valors", explica Salvador Ivorra, catedràtic d’estructures al departament d’Enginyeria Civil de la UA.
"Per a l’estudi vam utilitzar una normativa nacional i altra europea on apareixen distints valors segons la capacitat de cada estructura i material. La dada no és directa, té un rang de freqüència que alerta sobre quan produeix danys i quan no", explica l’expert en vibracions. "En este cas, a tot l’entorn de la plaça se superen els valors admissibles per fer malbé les edificacions. No és un dany immediat però sí apareixeran fissures i en algun moment podria caure algun aplacat o llindar".
"A més, no parlem d’una estructura d’acer sinó de formigó que té acer al seu interior. En un ambient marí com el d’Alacant, les sals han atacat les armadures i això genera corrosió. Esta corrosió provoca l’aparició d’escletxes i són fenòmens que van sumant, com el trossejament de l’escultura i la construcció del tramvia".
Un d’estos estudis, publicats el 2016 a la revista Procedia Engineering, concloïa que les pantalles protectores instal·lades al voltant de cada cavall no són eficaces per garantir la seua conversació. Tres anys després, quines haurien de ser les passes a seguir?
"Hem plantejat a l’Ajuntament fer un estudi per analitzar i dissenyar algun dispositiu que puga esmorteir les vibracions perquè no es transmeten a la font. Igual que hi ha dispositius per a màquines o infraestructures ferroviàries, seria un disseny específic per a les mascletaes d’Alacant", explica Salvador Ivorra.
"És una plaça rodejada d’edificacions i per això l’acústica sona millor. Si la traslladaren a una altra plaça de la ciutat, hauria d’augmentar la potència perquè compensara la pèrdua acústica”, raona Manuel Ferrández de la Pirotecnia Ferrández de Redován. “A la plaça dels Estels el calibre màxim és de 50 mm i als castells del Cocó és de 550, és un espai obert però per això s’escolta més. Però com més gran és el calibre, major és el perímetre de seguretat. Això fa difícil trobar una plaça amb una gran superfície com la dels Estels".
"L’ordenança municipal d’Alacant marca una distància de seguretat el doble que el reglament estatal. Jo estic farta de dir-ho però ningú vol agafar responsabilitats", apunta la pirotècnica Reyes Martí. "A la ciutat de València l’ordenança és més laxa però posen una gàbia gran i a Castelló es pot tirar més calibre i hi ha més distància de seguretat perquè l’espai és obert. Si traslladaren les mascletaes a la Volvo, hauríem de tirar carcasses com un baló de bàsquet perquè la gent vibrara com a la plaça dels Estels".
"És cert que últimament les mascletaes s’han desvirtuat, sembla que siguen només un terràtremol final. No es mira la part artística, el treball als silencis. Abans començàvem amb dos trons d’avís de 70 mm i ara sinó comences donant-los canya no agrada", explica Reyes Martí. "La gent només espera el bombardeig i com tenim un temps mínim, semblen més soses. Hem de fer temps i guardar la càrrega per al final perquè és el que la gent vol".
"Jo vaig tirar una nocturna al parc de Joan Pau II -a l’Hort d’Arqués, també conegut com PAU1- i és obert però té prous edificis per a fer una bona acústica", explica Manuel Ferrández. "Un trasllat ahi acompliria les mesures de seguretat i es podria augmentar el calibre de la càrrega".
"Com a apassionat de la ciutat i alacantí, una de les coses que més m’interessa de les Fogueres és la seua condició de centralitat. Sé que molta gent ho detesta i jo he sigut veí del centre, però la mascletà ocorre en un punt central i crec que és un valor a conservar", opina l’arquitecte, urbanista i professor al departament d’Enginyeria Civil de la UA Vicente Ivorra.
"Una de les alternatives que havia escoltat és la plaça de l’Estrella, però no hi hauria alternativa per rodejar la ciutat fins a la Gran Via. El front marítim funciona bé per als focs perquè és un espectacle de llum, però per al soroll hi hauria problemes", raona Ivorra.
"Per això posaria damunt la taula alguna plaça entre els dos castells, l’àmbit de l’actual pla EDUSI. Què passaria si introduïm un element de centralitat en una àrea deprimida? La plaça Espanya on està el monument al Foguerer o el passeig de Campoamor crec que són dos alternatives a explorar: estan al perímetre de la zona centre i aportaria activitat econòmica i rellevància a uns barris que estan oblidats".
Foto: PEPE OLIVARES"Si s’ha de fer més gran, hi hauria un canvi de preu. Nosaltres quan anem a muntar, se’n van nou o deu persones amb sous i dietes, sense comptar el disseny i el material", explica el piròtecnic Manuel Ferrández. "L’Ajuntament enguany ha augmentat el pressupost però encara ni cobrim les despeses. Per no parlar que nosaltres som artistes i fem espectacles pirotècnics, però per al govern espanyol estem a l’IVA general i no en el reduït. Mentres muntem no ens donen ni aigua. Els pirotècnics ens sentim infravalorats", denuncia Reyes Martí.
Abans de la campanya fogueril, els hostalers preveien facturar cent milions d’euros durant els dies grans de la festa i els barets instal·lats a Alfons el Savi i el passeig de Soto són uns dels més afavorits. Amb totes les cartes damunt la taula... Senyores pirotècniques, pot començar la mascletà?
Carlos Pastor
@carlospastor__
