Cristina Garcia i Pilar Almeria es reparteixen el pes de la funció amb la frescor que el cosset els permet. Foto: APALACANT. Teatre dins del teatre. Això que avui ens sembla una cosa gastada, va ser fa uns anys un cop d'efecte en l'escena, que solament els grans autors van ser capaços de desenvolupar en peces que encara avui mantenen vigència.
El Verí del Teatre de Rodolf Sirera, escrita i estrenada en 1978, és sens dubte una de les seues obres emblemàtiques, i no en va ha estat traduïda a 16 idiomes i representada en 24 països.
En el París del segle XVIII, l'actriu Gabrielle de Beaumont, és convidada per una marquesa a visitar-la al seu palau, allí li proposarà un inquietant repte interpretatiu. Un cruel parany on viuran moments d'angoixa i reflexió. Seixanta-cinc minuts als quals Sirera construeix un laberint de miralls. És el teatre una deformació de la realitat?, o per contra ha de ser la mateixa realitat, la que posada al servei del teatre, ens mostre la veritat de les coses? Es pot fer una interpretació magistral d'alguna cosa que no s'ha viscut, com el moment de la mort?
Teatre Micalet recupera aquest text per a l'escena valenciana en la pell de les actrius Pilar Almeria i Cristina Garcia que es reparteixen el pes de la funció, amb tota la frescor i agilitat que el cosset els permet. La direcció de Joan Peris marca en el final, una línia gruixuda que separa aquesta, d'anteriors versions. La inconnexa i incòmoda proposta escènica és la pota que coixeja en aquesta matrioshka teatral.
Un macabre joc psicològic en què suren temes com l'art, la hipocresia social o la mort, en el qual les fitxes són les mateixes persones, i l'embolcall de les quals és el teatre, el verinós teatre.
El verí del teatre
Teatre Principal d'Alacant. 16 de febrer.
Repartiment: Pilar Almeria i Cristina Garcia
Direcció: Joan Peris
Idioma: valencià
