De l’Esplanada a una casa entre bancals: projectes que van a l’arrel de l’hàbitat

ALACANT.  Es van conéixer estudiant Arquitectura a la UA, però quan van acabar la carrera, en 2012, van haver d’emigrar als Països Baixos. “Ací els únics anuncis que hi havia era per vendre les impressores de les oficines”, conten Rubén Bodewig i Alejandro Soriano. “Ens presentarem a un concurs per regenerar el centre històric de Calp i els resultats van tardar tant que ja estàvem treballant a Rotterdam”.

Uns mesos més tard, van guanyar un altre concurs a Equador que els va canviar definitivament la vida. “Puerto de Esmeraldas era un paisatge idíl·lic entre manglars i montanyes verdes que arribaven a la mar. L’encàrrec era dissenyar un edifici d’oficines al costat de l’aeroport perquè estaven descentralitzant el govern estatal i allà tocava instal·lar l’empresa petrolífera, prop de l’aeroport perquè pogueren tornar a Quito”.

L’equip va aconseguir convèncer l’alcaldia per situar la seu empresarial al front marítim, construir un nou passeig i regenerar la platja. Després de l’aventura van tornar a Alacant i es van establir com Escalar: una sort d’acrònim de Laboratori d’Arquitectures Radicals.

“Ho diem en dos sentits: perquè anem a l’arrel dels projectes i perquè prenem decisions sòlides. Quan ens arriba un encàrrec, desgranem quina és la seua essència i l’explotem al màxim”. Tant a l’espai públic com per a construir una casa particular, “són decisions que transformen la vida quotidiana, el treball o el funcionament d’un hàbitat. Per això tractem de donar solucions transformadores i reveladores, que a més generen innovació”.

“Ens creem els projectes que fem, per això sempre intentem fer el que ens agrada amb un punt diferencial”, expliquen Soriano i Bodewig. “És una inversió molt gran, amb sort et fas una casa a la teua vida. Per això, hem de guiar els clients, explicar que els arquitectes treballem per a ells”.  

Després d’uns anys situats a Alacant, ara comencen a collir els fruits de la faena. En els pròxims mesos, voran com l’encreuament entre l’Esplanada i la Rambla, prop de la seua oficina, es converteix en la gran plaça que Alacant encara no té. Dissenyada junt amb Guia Consultores, “hem fet un homenatge al famós paviment, però sense rivalitzar amb el passeig. És una interpretació del patró geomètric de l’Esplanada”. “Era tot un repte, és molt complicat fer coexistir dos geometries així, però hem aprés molt amb el brasiler Burle Max i tots els paviments portuguesos”.

Han aprés a fabricar ‘esplanades’ utilitzant paràmetres geomètrics a partir d’un software de dibuix. “Volem aconseguir que es senta com un tapís que abrace la nova plaça i genere un punt cèntric a la ciutat. Alacant no té grans places, grans punts de trobada, perquè tots els espais públics estan plens d’obstacles. Tant de bo es poguera connectar a continuació amb tot el corredor litoral”.

Però la part més complicada del projecte està oculta baix terra. “El final de la Rambla és el punt més baix d’una gran conca pluvial, com el seu nom indica”. Un enorme tanc d’aigües pluvials té algunes de les seues entrades sobre l’asfalt que ara serà plaça. “Hem pogut fer conviure el projecte amb les captacions, i ara quedaran integrades sense que siga eixa trapa gegant que hi ha ara. Quedarà una plaça lliure d’obstacles i amb mobiliari mòbil”.

Resseguint el fil marítim, a quinze minuts d’esta nova plaça es troba l’antiga refineria de la Britànica. I perquè l’Ajuntament d’Alacant demanara la cessió de la propietat al Govern d’Espanya, li va encomanar a Escalar projectar com seria la rehabilitació de la refineria soterrada a la Serra Grossa. “Hem proposat una intervenció mínima i reversible, amb l’únic objectiu de donar valor al buit de les cúpules”, que estan excavades a la muntanya.

“La idea que hem proposat és poder programar instal·lacions efímeres, però que no hi haja res permanent que li reste valor a la naturalesa excavada de la Britànica. També incorporem un pavelló d’accessos per dotar de serveis i lavabos al nou espai. Tot amb construcció desmuntable i una materialitat que recorda la geometria de la pedrera i del passeig marítim de Sangueta”. I en direcció oposada a la Britànica, a la nova fase del Parc de la Mar —entre el Port, el ferrocarril i Baver— han rescatat un antic búnquer soterrat i han convertit antics sillars del port en el mobiliari del parc.

Però a més d’estos incipients projectes públics, Escalar ja es medeix a l’àmbit privat. Una de les seues primeres rehabilitacions va ser la Casa Alberola del passeig de Canalejas, convertida ara en hotel de luxe. “El 2010 la van buidar per fer un edifici d’oficines per complet”. Un repte que han reconstruït l’interior, de decoracions neoàrabs, incloent el rescat d’uns estucs del sostre.

També han signat el bar d’esports Palco, a la platja de Sant Joan. “Ens van demanar un disseny que no tinguera res a vore amb les cases d’apostes, a les que se sol vincular este tipus de bars. Per això, ens vam imaginar que cada dia hi ha un derby al bar. Dos grades conformen l’espai on es poden seguir les retransmissions per tres pantalles diferents. I al sostre, uns llums dibuixen el terreny de joc del futbol, el bàsquet i el tennis”.

A Busot acaben de construir una casa integrada entre bancals. Dividida en dos altures perquè siga accessible des de dalt i des de baix, l’aïllament i l’orientació escollida fa minvar el seu consum energètic al mínim.  I a l’Horta d’Alacant, un antic celler de vi fondillón s’ha convertit en una casa familiar on l’habitació dels xiquets flota, literalment, en l’aire.