Ponentada

‘A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent’

Com bufa de fort el vent estos dies amb ratxes fortes de ponent que s’enduen la pols en suspensió. Que deixen enrere tota remor i sobretot la polsina groga dels pins, aquest pol·len que ens ha deixat els carrers tenyits de color enguany com feia temps que no es veia. Com si acompanyés les disfresses de Carnaval amb picor de gola i nas. 

Arriba març i fa calor i sol però l’aire cou. Temps de canvi i soroll. Tot es mou. Ferits a Gandia i Oliva per tot allò que el vent tomba a terra. Plaques metàl·liques i arbres derrocats. Ja tornem a estar en alerta altre cop. La mascletà de dilluns al Cap i Casal fins i tot es cancel·là.   

Perill d’eixir volant. Passege els gossos i torne a casa amb el cabell bufat. I tanque portes i finestrals. I encara el senc xiular. Els vidres vibren pel temporal. I el port de València tancat. I també els parcs que una branca mal caiguda pot fer mal.  

Ací no tenim calima, tenim ponentada (o ponentà) amb risc d’incendi i mala mar. Amb ones que mengen platja i arrassen litoral. I encara sort que no és vent de mestral, tant temut per mariners i llauradors. Tot i que els senyor de l’oratge avisa que potser el temps canvia a pitjor. ‘Déu ens guard de tot mal i de ratxa de mestral’.

‘Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món…’. Jo, Raimon, ho sento però no sóc una incondicional del vent. La veritat és que em torba i em deixa mal cos. Porigosa que és una, què sé jo!

I és que les males notícies, el vent les porta. I qui sembra vents, recull tempestats… i sinó fem cas als amics menorquins que d’això en saben i diuen que ‘vent de ponent fa fugir tota sa gent’. 

Així doncs, de moment ens quedem dins la llar ben calentents, a resguard. Amb aigua, llimona i mel. Fent bondat després que el cap de setmana passat algú es posés les botes amb tant de bon embotit de la Marina menjat. I és que Llíber va acollir la IX Fira de l’Embotit i Producte Tradicional de la Vall de Pop, amb figatellà mundial. 

Al mal temps, bona cara. Cultivem l’optimisme i ens anirà millor. 

Recordeu que…. ‘març ventós, abril plujós, fan el maig florit i fermós’.