Deu fotografies aèries de 1956 i 2019 permeten analitzar les transformacions sobre el territori de l’Horta d’Alacant
ALICANTE. Un zumzeig pertorba la tranquil·litat de l’horta d’Alacant l’estiu del 1956: avions de l’Army Map Service -el servei cartogràfic militar dels Estats Units- efectuen vols rasants sobre l’Alacantí. A desenes de quilòmetres de distància, des de les cases i casetes ni es percep el flash de les desenes de milers de fotografies que es disparen des de l’avioneta Beechcraft RC-45.
La Guerra Freda estava a punt d’esclatar i la península Ibèrica era objectiu estratègic per a l’aliança capitalista de l’Atlàntic planejada pels Estats Units. L’administració de Franco i el govern nord-americà encetaven una estreta relació mentres començava l’Spain is Different. A la radiofórmula sonava Soy Minero de Antonio Molina i Edith Piaff cantava Je ne regrette rien a la Legió francesa a Algèria.
Hui l’Institut Cartogràfic Valencià recopila la digitalització d’estes fotografies i cartografia cada any -ara en alta definició- les transformacions sobre el territori. Ara a la ràdio sonen Els Jóvens: “Vaig anar al portal d'on vivies amb ta mare, disposat a rondar-te tota aquella nit. Sense llum, sense dret, sense fe, sense feina. La rondalla més trista de l'Alacantí...”.
Escala aprox.: 1/18.000 714.021,55 m, 4.239.623,78 m
Ara la futura ampliació de l’Altet agreuja els delicats ecosistemes humits que uneixen els termes d’Alacant i Elx, però en 1956 -nou anys abans del primer vol- la carretera d’Aiguamarga es protegia per la serra dels Colmenars mentre enfilava horts de secà. A penes unes poques casetes disseminades pels bancals contrasten hui amb plans residencials com el d’Urbanova, a l’extrem de la imatge.
Escala aprox.: 1/5.000 720.600,25 m, 4.247.367,61 m
El Molinet -com es coneix el tossal sud de la Serra Grossa- era una autèntica mina de recursos per a Alacant. Pel costat del barranc del Bon Hivern, la pedrera ja s’havia menjat un bon tros de muntanya. Pel costat de la mar, la refineria de la Britànica abraçava tota la pedra fins a penetrar-la: els tel·lúrics depòsits subterranis es traslladarien al Moll de Ponent del port deu anys després.
Escala aprox.: 1/18.000 723.213,27 m, 4.247.689,91 m
La idea original d’urbanitzar la platja de Sant Joan venia d’un concurs urbanístic convocat pel govern republicà per a donar un lloc d’oci a les classes treballadores. Però als anys 50, la platja seguia sent un lloc de visita puntual, com passava el 25 de juliol, dia de Sant Jaume. L’actual avinguda de la Costa Blanca començava a marcar territori sobre les desaparegudes dunes, estretint l’hàbitat de fardatxos, semprevives i patinegres.
Escala aprox.: 1/5.000 728.362,34 m, 4.256.640,14 m
Si l’erosió no ho impedeix -i l’activitat humana no ho accelera- més tard que prompte esta península d’arenisca tornarà a ser una illa. Les excavacions arqueològiques han fet que en les últimes dècades es minvara la seua altura per a descobrir un jaciment de l’edat del bronze, íber i romà als peus de la torre de vigilància més icònica de l’Alacantí. La construcció del port esportiu i l’extensió de l’arenal ha transformat per complet la platja del Carrer la Mar, engolint l’antic poble de pescadors.
Escala aprox.: 1/9.000 732.825,02 m, 4.260.963,72 m
L’expansió urbanística de les cales entre el Campello i la Vila Joiosa s’han convertit en un exemple de destarifo urbanístic des dels primers informes de Greenpeace després la bombolla de la construcció. A la desembocadura del barranc del Pixador, l’intent de construir un port esportiu - a la cala de la Mercè ara no s’aconsella el bany- és un dels testimonis del boom que va destruir este trosset de costa valenciana.
Escala aprox.: 1/18.000 721.818,84 m, 4.255.882,10 m
L’esplendor de l’horta d’Alacant no s’entén sense el pantà de Tibi i la xarxa d’assuts que es van desplegar fa huit segles enfront de la serra de Bonalba. Tres presses ubicades a Mutxamel repartien les aigües abans que arribaren a la mar fins a la Condomina d’Alacant. Un delta antropogènic que hui discorre en subterrani, combinat amb la xarxa de la dessaladora i la depuradora construïdes entre Mutxamel, el Campello i Sant Joan d’Alacant.
Escala aprox.: 1/18.000 717.732,41 m, 4.257.857,20 m
I ben prop del camp de golf de Bonalba es troba un dels primers grans projectes urbanístics de la comarca. La urbanització Rio Park comptaria amb un camp de golf que mai es va arribar a construir -hui només queden les restes dels clots- i un aeròdrom.
Escala aprox.: 1/9.000 724.270,95 m, 4.252.648,36 m
La construcció de la carretera de València -l’actual nacional 332- va canviar per complet la fisonomia de pobles com Sant Joan d’Alacant, que hui desplega un sorollós bulevar comercial -l’avinguda Miguel Hernández- sobre un dels antics vergers de l’horta, el comtat de Fabraquer.
Escala aprox.: 1/18.000 719.764,69 m, 4.256.989,55 m
Una simple esplanada de terra -a la fotografia s’aprecia la marca- era l’espai d’aterratge d’un aeròdrom que es començaria a desmantellar precisament el 1956. Als anys 60, el Centre d’Estudis Universitaris començaria a ocupar les instal·lacions militars, llavor de l’actual campus de la Universitat d’Alacant.
Escala aprox.: 1/18.000 709.188,59 m, 4.250.015,60 m
Els voltants de la serra de Fontcalent són unes de les zones alacantines més valuoses. Amb una desena de zones humides i tolls, el paratge ara s’ha transformat per complet amb les pedreres de la cementera de Sant Vicent -una carretera recta a la part superior de la imatge les uneix- i la construcció de la línia d’alta velocitat que uneix la ciutat amb Madrid.
