Mirem el cel

Mirem amunt. Aprenguem a observar el cosmos, l’univers. Aquesta passada nit hem tingut pluja d’estels fugissers, els Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç, que com cada any il·luminen de manera fugaç el nostre cel. Es veu que el sant en ser martiritzat anava soltant espurnes de foc en plorar mentre l’anaven cremant, esdiu que en una parrilla. Quines coses aquestes dels antics romans.

L’expressió però, ha quedat. I a l’agost, a banda, de calitja, xafogor, turistes i quatre gotes si cal, també ens arriba o queden més al nostre abast alguns detalls que relaten el pas dels meteors. Xicotetes partícules de pols que en entrar en contacte amb l’atmósfera a tota velocitat es van podriem dir que cremant o desintegrant amb brillantor. D’aquesta manera ens fan visible el seu pas. De fet, el moment de millor perveure-les s’ha produït aquesta mateixa matinada, just abans de l’alba diuen els experts. Amb permís, això sí, d’una lluna ben creixent que dificultava una bonavisió a la foscor. 

 Agaféu els prismàtics. Quins records. Eltelescopi no està a l’abast de tothom. Cues de cometa amb llampades fugisseres o estrelles que alguns de nosaltres de xicotets vam intentar contar amb unallista de desitjos al costat. 

Desig i estel fugaç. Tradicions i supersticions que s’agafen de la mà. Teoriesdiverses que s’adentren en la mitologia, com la que afirma que quan cau unestel fugaç el regne dels cels s’obri als mortals. Els Déus ens estanescoltant. Bon moment llavors perquè les pregàries es puguen llençar. 

També diuen que aquests estels porten sort. Ja ens ho diran els que aquest cap de setmana van cercar els Perseids. A Oliva l’ajuntament organitzà una escapada perquè aquells que vulguessin o puguessin observar les llàgrimes de Sant Llorenç des del parc natural de la Marjal. Una ruta que començava de bona vesprada des del brollador de la Font Salada fins al Salinar. 

Nit d’estels, desitjos i natura. Què més espot demanar? Els Perseids tenen com a progenitor el cometa Swift-Tuttle que amb 26 quilòmetres de diàmetre és l’objecte de major tamany que s’apropa a la Terra cada any.

Benvingut, llavors, Sant Llorenç, que vam celebrar el passat dia 10. El seu calvari cristià ha deixat, a banda del seu sacrifici, una bonica història estel·lar. La segona quinzena d’agost, en canvi, és bon període per a observar Mart.

Mitologia grega i constel·lacions

Els astres i els déus i semidéus grecs, posteriorment adaptats al romans, fèrtils en històries i llegats. El Déu grec de l’Olimp, Zeus o Júpiter pels romans. Ares, déu de la Guerra també conegut com Mart. I la història que ens parla de l’origen mitològic d’aquest fenòmen de pluja d’estels, els Perseids. Un homenatge a la constel·lació d’on venen aquests meteors radiants. La constel·lació de Perseu, heroi grec, fill de Zeus i de la princesa Dànae, que el va concebre amb una ‘pluja d’or’.

Allò del cap de la Medusa ja ho deixaren per un altre cop. La dona de Perseo, Andròmeda, també va esdevindre constel·lació.