"Make Carolines Green Again": el veïnat no espera per a plantar un corredor verd al cor d’Alacant

ALICANTE. Fins fa només unes dècades, les veïnes de Carolines Baixes arruixaven i netejaven el carrer. “Aganar el carrer, o col·locar plantes en les baldoses eren i, ocasionalment, continuen sent, accions que supose un clar exemple d'aquesta domesticació de l'espai públic que reivindiquem”, escriuen Magda Mària i Anna Puigjaner a “La dona, la planta baixa, el carrer i la ciutat”.

L’arribada de l’Estat del Benestar va provocar que es professionalitzaren estes tasques i es compartiren amb la gestió de les administracions públiques. Una història sense final feliç a ciutats com Alacant, on ni l’ajuntament ni les empreses concessionàries dels serveis públics arriben a tindre la mateixa cura que tenia la gent de Carolines —i de tants altres barris— fa uns anys.

Ara la Coordinadora de Carolines —una assemblea formada per desenes de col·lectius, associacions veïnals i empreses del barri— han decidit prendre partit “davant la desatenció de l’Ajuntament amb un pla: “Make Carolines Green Again”.

“No es tracta només de plantar jardineres, la idea és fer un projecte de jardineria popular al barri”, explica Vicent Oncina. “Des de fa un mes han començat les obres de Palmeretes i ens hem quedat sense zona verda al barri i la gent no té un espai on estar. Mentrestant, proliferen els descampats i el seu abandonament, no compleixen l’ordenança i l’Ajuntament no fa res per impedir-ho”, lamenta.

“En estos moments s’ha demostrat la importància dels espais verds i la socialització a l’aire lliure, i això entronca amb els problemes de desatenció que patim amb els Serveis Socials. Hem fet grups de suport mutu i ens organitzem per cuidar moltes famílies. Ens reuníem a l’aire lliure a la plaça i ara ni tan sols podem amb les obres de Palmeretes”.

“Des de fa onze anys que a l’Hort Comunitari reivindiquem la mancança d’espais dotacionals al barri. Ara l’Associació Veïnal Carolines Baixes-Palmeretes ha llogat un solar, demostrant que si hi ha voluntat poden haver formules legals que l’Ajuntament podria explorar. Hem convertit un descampat en un espai dotacional, pensant en la gent major del barri que podien ser aficionats a la petanca”.

Dit i fet, les reurbanitzacions promogudes pel pla EDUSI i la necessitat d’espai lliure provocada per la pandèmia del coronavirus han tirat avant un pla de jardineria popular, que engloba també l’Hort Comunitari de Carolines i l’Ultrasolar, la nova pista de petanca i la plantació de macetes als carrers Julio Antonio, Nicassio Camilo Jover, Teodor Llorente... “Estem construit un autèntic corredor verd urbà”, conta Oncina.

La iniciativa per una nova pista de petanca les encapçala l’Associació Veïnal de Palmeretes amb l’ajuda de la Coordinadora de Carolines. Després de llogar el solar, el veïnat l’ha condicionat amb les seues pròpies ferramentes per a construir la flamant pista. Però no és l’única iniciativa on el veinat ha pres mans a l’obra.

“L’Ajuntament ha reformat uns carrers però la licitació no s’acompleix perquè les jardineres haurien de ser com a Poeta Quintana o Reis Catòlics, amb una bordura alta perquè els cotxes no munten. A Carolines es van començar a posar rastells de granit com els del centre, però algú va ordenar que les llevaren. Ara els cotxes no paren de xafar les plantes i van improvisar uns posts de plàstic que són poc estètics, pero com som un barri obrer els farà igual”, denuncia Oncina. Les plantes van acabar morint totes i sis mesos després no han replantat ni una”.

Després de vàries instàncies perquè reposen els arbustos, les flors i fins a set arbres que han mort, van decidir fer-ho ells mateixos. “Davant la inacció, vam organitzar la replantació amb plantes resistents, no invasores, atractors de polinitzadors... El rec continua, les plantes van morir però l’ajuntament continuava tirant aigua. Així que aprofitem el rec que ja està instal·lat i per ara estan totes vives”.

Després de re-jardinar el carrer Olazaga, ara van cap a Poeta Zorilla, l’últim carrer en ser reurbanitzat amb les ajudes dels fons europeus. “Però ens hem adonat que hi ha gent que ja va fent la guerra pel seu compte, mantenint i netejant per responsabilitat del seu entorn immediat”, assegura Oncina.”Fins i tot algú ha aprofitat per col·locar informació sobre dones pioneres, les jardineres s’han convertit en un espai d’expressió popular”.

A banda d’organitzar les activitats, l’associació també ha comprat sacs de substrats per poder canviar la textura de la terra i que les plantes puguen sobreviure: els anteriors subrats no eren òptims per a plantar. “Una irresponsabilitat de l’ajuntament per recepcionar l’obra sense verificar”.

Amb un barri on col·legis com el San Juan de la Cruz no té ni pati —utilitzen el terrat, per torns, per a l’esplai— és urgent que els fons EDUSI s’invertisquen en un bon espai públic de qualitat i referent per a tota la ciutat, com els de la Condomina o el Cap de l’Horta. “Vam anar a parlar amb la regidoria d’urbanisme per trobar una formula i que l’Ajunament garantisca certa custodia urbana, com s’ha fet a Sant Vicent del Raspeig. Però diuen que no es pot fer res”.

Pel que fa als solars, “Alacant incompleix la llei valenciana de sòl, no hi ha registre dels solars. Com a municipi no se sap el que tenim, no està organitzat. És un desbaratament de recursos: per a atendre el que hi ha, per a no vendre el que s’hauria de vendre... Hi haurà solars municipals i immobles que no coneixem. La llei valenciana té molts recursos, fins i tot l’expropiació, però no volen complicar-se la vida. No hi ha polítics ni tècnics a l’altura”. Mentrestant, les veïnes han arrancat a treballar.