DÉNIA. Estem al mes de novembre i com cada any el dia 18 rememorarem la caiguda de Dénia front a les tropes borbòniques. En aquest reportatge veurem les conseqüències d’aquells fets en les nostres terres
L’any 1700 mor sense descendència Carles II, el darrer monarca de la dinastia dels Austries. Aquest fet obrirà un conflicte successori entre dos pretendents: Felip d’Anjou, nét del rei de França i Carles d’Àustria, també parent llunyà del rei mort.
Amb Carles II encara en vida, el rei de França LluísXIV intentà de totes les maneres possibles i impossibles la designació del seu nét, Felip d’Anjou, com a successor del tron d’Espanya, açò provocà que les potencies europees es posaren a l’aguait per vigilar-se unes a les altres.
Després de diversos fets bèl·lics, el 25 d’abril de 1707, en les terres d’Almasa, tingué lloc la batalla que donaria el tro al pretendent francès i marca per a sempre la nostra historia, recordem la dita “Quan el val ve d’Almasa, a tots alcança”.
Si ens apropem als fets ocorreguts a les nostres terres veurem que la ciutat de Dénia va viure entre 1705 i 1708 un dels moments més durs de la seua història quan es va convertir en escenari directe de la Guerra de Successió.
Els primers que van arribar van ser els austriacistes, el 18 d’agost de 1705, desembarcà a Dénia, Joan Baptista Basset i Ramos, general austriacista qui comandava les tropes fidels als Austries, aquest important militar proclamà a Dénia al arxiduc Carles com a rei, sent Dénia la primera ciutat del regne a reconèixer-lo.
Aquest fet es va produir per que uns anys abans, el 1793 la Segona Germania i l’alçament dels camperols van produir nombrosos aldarulls, aquests llauradors, ara anomenats maulets, pretenien acabar amb els seculars abusos dels senyors.
El general Basset aprofitarà aquest descontent per convertir-se en líder d’aquest nombros grup de camperols i jornalers i posarlos a favor de la causa de l’arxiduc Carles: l’aixecament contra els borbonics s’estengué ràpidament per tot el pais, per que Basset va prometre abolir els tributs senyorials i concediria noves llibertats als partidaris de l’Arxiduc Carles.
Veient que totes aquestes promeses els ajudarien a viure molt millor, els camperols es van unir a la causa. Dénia resistí tres setges de l’exèrcit borbònic: el primer a setembre de 1705 , com a càstig, però la ciutat va resistir mentre, l’Arxiduc, ara Carles III d’Àustria, entraria triomfalment a Barcelona com a rei, on va jurar respectar les lleis de la Corona d’Aragó.
Però el 1707 Felip de Borbó va tornar a atacar, aquesta volta amb mes força, però amb la forta resistència dels Maulets, ara molt mes organitzats. Basset es dirigí cap a Dénia per a començar a fortificar la ciutat, sabent ja que els borbònics estaven preparant-se per atacar, com així va ser.
El segon setge es produí en el mes de juny de 1707, fou molt més dur, la ciutat amb tres bretxes a les murades resistí els assalts de l’exèrcit francès de D’Asfeld molt més nombrós. La capitulació arribà amb el tercer setge, el 17 de novembre de 1708, de nou front a l’exèrcit D’Asfeld. Dénia patirà amb duresa les conseqüències de la guerra: la ciutat quedarà destruïda, els camps arrasats i la població reduïda a 159 veïns.
Amb l’abolició dels Furs del Regne “por el justo derecho de conquista” pel Decret de Nova Planta, l’antic Regne de València passava a regir-se per la legislació de Castella. Immediatament va començar una forta repressió contra tots els partidaris de l’Arxiduc, uns van ser ajusticiats i altres, van partir al exili.
* Per a saber mes, es pot consultar el llibre La Guerra de Sucesión en Dénia (2015), de Javier Calvo i Josep Antoni Gisbert.
La Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707.
