ELX/ALACANT. Mare, pare, fill, filla i nadó eixint d’un monovolum al pàrking d’IFA un matí de tardor, abillats amb malles de licra en negre i vermell: Els increïbles. Un soldat de l’Imperi amb vestit caqui I un xicotet ewok al braç, el seu cabet menut i pelut sobre el seu muscle del militar fictici: Star Wars mode Imperi. Un jedi de mitjana edat, una princesa Leia eixint de l’adolescència, una madura senadora nabooaiana: Star Wars mode Rebels. Mentre tots els homes i les dones del temps de tots els canals de televisió avisen que the winter is coming, dos mesos abans de l’arribada de l’estació del fred, la Institució Ferial Alacantina acull un any més la cita amb l’abigarrat món dels còmics, la fantasia, els videojocs, els jocs de taula i tot el seu univers expandit.
Si ara mateix hi ha un ecosistema alegre i disbauxat, és el dels aficionats a la vinyeta, la fantasia en totes les seues encarnacions, els passadisos plens de doraemons, monkey d. ruffyns i espases gegants, batamantes jedi i vampiresses d’ulls orientals. L’esdeveniment on la comunió entre grans i menuts, pares i fills supera la de les grans trobades esportives.
L’edició de 2018 ha estat la de la consolidació d’un projecte que sap molt bé quin és el seu públic i que cada vegada ocupa els espais de manera més coherent, deixant el centre de tot al merchandising com en un gran soc pel qual els assistents transiten amb ulls meravellats, buscant el regal avançat de Nadal entre samarretes de les seues sèries favorites, peces de col·leccionista i, tal vegada com no passa en cap altre àmbit comercial, on les persones que atenen les paradetes exerceixen de veritables predictors, gràcies al seu coneixement absolut, més enllà del límit del paranormal, del seu catàleg de productes en venda.
Enguany s’ha notat més que el cercle que envolta les illes de venda comptava amb una major presència del món de les editorials especialitzades, les botigues de delicatessen gràfic, els autors autoeditats, els manufacturers de parafernàlia i les possiblitats de joc en viu, amb la gran cua que provoca el recinte dedicat a l’omnipresent Fortnite. Tal vegada s’ha trobat en falta una competició de balls fortniters, el que hauria fet un efecte cridada encara més fort entre allò que temps ençà s’anomenava els quinzeanyers.
Consolidació perquè la nòmina de convidats no deixa dubtes de a qui s’adreça el certamen comandat per José Bravo. En l’àmbit del còmic i la il·lustració han estat presents, oferint xerrades, encontres i consells: Vicente Cifuentes, Jorge Fornés, Josep Busquet, Javi Fernández, Sergio Dávila, Fernando Dagnino, Guillermo Mogorrón, Xermánico, José Fonollosa, José Ángel Ares, Sara Soler, Carles Esquembre, Fali Ruiz-Dávila, Diana Franco, Daniel Acuña, Roberto Corroto, Rafa Sandoval, Francis Portela, Fernando Blanco, Cafu, Agustín Padilla, Diego Galindo, Mikel Janín, Juaco Vizuete i el plat fort de cara als nous autors encara inèdits, la revisión de portafolis del editor de Vértigo, nomenat enguany mateix editor en cap de la línia Batman de DC Comics, Jamie S. Rich.
En el camp de la televisió, el cinema i els món youtuber: Juanra Fernández, el crític Quim Casas, Javier Valencia, Eduardo Bosch, l’actriu de doblatge Pepa Castro, la veu de Cersey Lannister de Joc de Trons o Samantha a Sexe a Nova York, Strip Marvel, Zorman i els actors Mark Everex i el plat fort, el general imperial Maximilian Veers, el nazi americà Walter Donovan d’Indiana Jones i l’última croada i el Gran Maestre Pycelle de Joc de Trons, el veterà actor britànic Julian Glover, convidat especial que tot i els seus 80 anys, ha aguantat estòicament les sessions de firmes i els photocalls, admirant l’entorn amb ulls sorpresos, ell, un home que ha compartit pantalla amb Harrison Ford, Sean Connery, Emilia Clarke o Lena Headey.
Les sis zones del recinte (Gamer, Market, Hablamos, Talleres, Estratgia i Conciertos) han vist superades les seues expectatives de públic, però ens toca fer esment d’un espai que tal vegada ha passat una mica desapercebut, però que ha aportat visibilitat a una de les tendència més en pujada actualment, la vesant pedagògica del tebeo. L’organització ha cedit un espai central a la presència dels panels de l’exposició que, auspiciada per l’IVAJ, amb el títol EXIL. Exili il·lustrat, ret homenatge a l’exili republicà espanyol, mitjançant grans retrats a cos sencer, i mida quasi real, de les personalitats més rellevants que van haver de fugir de la repressió, sota la definició que estableix la Convenció de Ginebra: “Tota persona que es troba fora del país del qual té la nacionalitat per temor a ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o de les seues opinions polítiques, i que no pot o, a causa de tal temor, no vol acollir-se a la protecció d’aqueix país”. 36 il·lustracions de gran format en què cada personatge passa per la ploma de tants il·lustradors contemporanis, molts d’ells valencians: Juan Negrín per Sento Llobell; Manuel Azaña per Micharmut; José Guiral per Max Vento; Max Aub per Ajubel; Neus Català per Paula Bonet; Clara Campoamor per Luís Demano; Antonio Machado per Nacho Casanova; Josep Renau per Rafa Fonteriz; Rafael Alberti per Salvador Larroca; Rodolfo Llopis per Martín López; Alejandra Soler per Sergio Bleda; Pedro Salinas per Carlos Ortín; Miguel Buiza per David Heras; Ramón J. Sender per Calpurnio; Francisco Ayala per Juan MIguel Aguilera; Constancia de la Mora per Nacho Lavernia; Ignacio Hidalgo de Cisneros per César Moragues; Cipriano Mera per Omega; Dolores Ibarruri per Maria Herreros; Antonio Cordón per Malota; Joan Pujol “Garbo” per Manel Gimeno; Amado Granell per Paco Roca; Guillermina Medrano per Calo; Margarita Nelken per Mar Silvestre; Manuel Tuñón de Lara per Cento Yuste; María Teresa León per Jordi Bayarri; Margarita Xirgú per Paco Giménez; Castelao per Ortifus; Federica Montseny per Juan Almela; Largo Caballero per Jorge Parras; Juan García Oliver per Cachete Jack; Angelí Castanyer i Fons per Txemacantropus; Josep Castaner i Fons per Cristina Durán i Giner Bou; José Puche Álvarez per Esteban Hernández; Luís Buñuel per Mique Beltrán; i Araceli González Carballo per Mik Baro. Just és portar ací tots els seus noms, ja que potser enmig de la voràgine de la fira, aquesta mostra ha pasat un xic desapercebuda, i s’ha de reconéixer el gest dels organitzadors donant-li cobertura. Una mostra itinerant que està a disposició de totes aquelles institucions que vulguen demanar-la.
Cinquena edició de la Video Game Comic a IFA. Per molts anys de gaudir en família.