Foto: LA DEPENDENTALCOI. Alcoi té una llarga tradició teatral i es diu que és bressol d’artistes. I si hi ha un nom que destaque en aquest món és el de la companyia de teatre La Dependent, que fa més de 30 anys que fan créixer una marca que exporta teatre professional des d’Alcoi, i que com explica Joanfra Rozalén, productor i gerent de la companyia, “continuem endavant i el projecte més bonic sempre està per fer”.
L’aposta d’aquesta companyia productora i gestora de teatre és clara: portar a l’escenari una simbiosi que està a cavall entre la tradició i la modernitat i, sempre de la mà de la dramatúrgia valenciana i en valencià.
La Dependent va nàixer com a tal en 1991, però té els seus orígens uns anys abans, en 1987, de la mà de la companyia La Cassola, que es pot considerar com la primera professional a Alcoi i on Pep Cortés, ja un nom al món del teatre, es va saber envoltar de joves actors, molts dels quals van caminar a la constitució de La Dependent.
I fins ara: més de 50 espectacles estrenats, 12 anys com a companyia resident i gestora del Teatre Principal d’Alcoi, la posada en marxa de l’Escola Municipal de Teatre i tota la vida fent somiar i gaudir a xiquets i majors amb les representacions del Betlem de Tirisiti figuren en el seu extens i reconegut currículum.
Actualment, la companyia treballa en un text de Pasqual Alapont, que estarà a punt per a estrenar a la tardor; en unes lectures dramatitzades que formaran part d’un pòdcast sobre les ‘Rondalles valencianes’ d’Enric Valor; a finals d’agost ja es posen a treballar en la campanya del Betlem de Tirisiti, que atrau cada any a més de 30.000 espectadors i fins a un 70% poden ser de fora d’Alcoi; i a finals de setembre comencen la gira de ‘Consciència’ que la portarà per bona part del territori valencià.
Moment difícil per a la cultura i sobreproducció
Però més de tres dècades donen per a molt, per a èxits però també per moments difícils, “com en totes les empreses. Arrisques molt i si després no funciona, el retorn dels esforços no és l’adequat o les administracions no paguen quan toca, et trobes en problemes realment greus. I en qualsevol cas, si les coses t’ixen bé o molt bé, el que també has de tindre clar és que no tindràs superàvit i has d’estar sempre al peu del canó”.
I ara, segons explica Joanfra Rozalén, “estem vivint un moment difícil per a la cultura. No està bé, ni en Alcoi ni en el País Valencià, no es veu una necessitat per a la societat. Ara hi ha més possibilitats que als anys 90, quan vam començar, però no hi ha recursos. A més hem aprés a fer les coses millor, però ens topem amb una sobreproducció, i això suposa molta oferta per a pocs recursos”. Als noranta va començar una eclosió que va fer que cap al 2000 aquesta Comunitat fora la tercera, per darrere de poblacions com Barcelona i Madrid, “però fa uns anys que ja no és així”.
A açò afegeix que “quan les administracions compraven teatre, siga ajuntaments, diputacions, etcètera, i no tenien diners per a pagar com i quan toca, es trenca la roda del finançament i acumules deutes, que poden arribar a ser descomunals”. De fet, a aquesta companyia se li van arribar a deure al voltant de 300.000 euros, i té una mitjana de huit treballadors, a més de les empreses externes que treballen amb ells, “afortunadament la meitat la paga el Circuit Teatral Valencià i amb això anàvem tapant forats”. De l’anterior govern autonòmic, del Botànic, remarca que “ho va fer tot més gran, però potser no més fort”.
Al llarg de la seua vida, La Dependent ha viscut crisis i pandèmia. “En 2008 va vindre una crisi que ho va trencar tot, i així fins al 2011. Recorde que no telefonava ningú, setmanes, mesos sense sonar el telèfon”, i a la pandèmia van fer l'última funció una setmana abans del confinament i no van tornar fins a l’últim trimestre de 2021. “Afortunadament, vam tindre ajudes del Govern central i de la Generalitat i això ens va permetre continuar. Tinc molt clar que sense aquestes ajudes ara no estaríem”.
El Teatre Principal, sis anys després
La Dependent va ser durant 12 anys la companyia resident i gestora del Teatre Principal d’Alcoi, fins que en 2018 l’Ajuntament els va comunicar que no podien continuar, “i realment encara no sabem ben bé els motius”. Des d’eixe moment, fa sis anys, aquest teatre està tancat, a excepció de moments puntuals en què obri les portes per a alguna activitat. “S’ha perdut un espai en el qual hi havia moltes propostes encaminades a fomentar la creació des d’Alcoi. I ara, sincerament, crec que l’Ajuntament no sap què fer amb aquest espai”.
El Teatre Principal és la casa de Tirisiti, “crec que es pot dir que és un fenomen de masses, que cal cuidar, i a més és economia. Ve molta gent a Alcoi a veure el Betlem de Tirisiti, i de fet ens hem trobat en xiquets que han vingut en la seua escola, després han fet que els pares el tornen a portar i, passats els anys, han vingut amb els seus fills”.
En preguntar-li a Joanfra Rozalén si alguna vegada han pensat en deixar Alcoi per una capital, assenyala que “no ens hem plantejat mai deixar aquesta ciutat, de moment. Som dels alcoians que anem a València i després ens en tornem”.
