ALCOI. La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport continua programant a les dues capitals culturals valencianes 2021, Alcoi i Bocairent. Dins del cicle d’exposicions que organitza el Consorci de Museus amb els fons de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, aquest divendres, 3 de setembre, s’obrin dues noves mostres que es poden veure a la Capella de l’Antic Asil d’Alcoi i al Museu Antonio Ferri de Bocairent, fins al 31 d’octubre. La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, han visitat les exposicions Territoris de la utopia. Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, a Alcoi, i Fórmules de resistència. Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, a Bocairent.
Amoraga ha destacat “la qualitat de les obres que formen part de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, la qual cosa constitueix una oportunitat per a totes i tots els alacantins, valencians i castellonencs de descobrir i aproximar-se a la creativitat actual, en la seua pròpia localitat, gràcies a aquestes exposicions organitzades pel Consorci de Museus”. La directora general ha afegit que “aquestes peces estableixen un diàleg amb la història i l’arquitectura de cada una de les ciutats on s’exhibeixen, mentre vertebren el territori i ens permeten redescobrir el nostre patrimoni”.
El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, ha destacat “la capacitat evocadora de l’art, que és capaç de traslladar-nos a paisatges imaginats o territoris utòpics i al mateix temps servir-nos de fórmula de reflexió que active la nostra capacitat crítica. Des d’aquests plantejaments presentem a Alcoi i a Bocairent dues noves propostes que ens permeten continuar donant a conéixer els nous llenguatges contemporanis a la ciutadania per mitjà d’una col·lecció que és viva”. Pérez Pont ha recordat que “la ‘Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’ està composta per obres d’artistes de diverses generacions i sensibilitats que aborden el procés de creació artística des de diferents plantejaments i sensibilitats entorn de la nostra realitat actual”.
L’exposició Territoris de la utopia. Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, composta per les obres d’Olga Diego, Pau Pascual Galbis i Nelo Vinuesa, comparteix un interés comú per la recerca de territoris imaginats, a manera d’abrics inexpugnables enfront d’un món a vegades hostil i quasi sempre injust en el qual l’art es converteix en el refugi per excel·lència.
En Aeronau de rescat (2014), Olga Diego presenta una instal·lació de grans dimensions amb una idea comuna: la d’una habitació pròpia que servisca d’ajuda. Una habitació voladora, que evidencia la poètica recurrent de l’artista en els seus artefactes de vol i l’ús del plàstic.
Amb l’obra Atles (2016), Nelo Vinuesa reinterpreta el gènere del paisatge des dels preceptes d’una abstracció perfectament calculada. Línies, colors i formes geomètriques superposades conformen aquest políptic d’aparença inquietant que crida a la interpretació oculta de cadascun dels seus símbols, representació del món d’acord amb les normes de la cultura visual contemporània.
AUH2631z (2015) funciona com un antídot per a l’actitud creixentment negativa que envolta l’individu progressivament respecte a la situació del món. Pau Pascual Galbis mescla l’experiència familiar amb la de l’entorn físic, utilitzant l’estètica per a expressar tendresa i afecte pel costat emocional i al mateix temps subratllar la part estètica d’un urbanisme generalment vist com a opressor.
Les tres propostes artístiques reunides en aquesta exposició, obra de Tania Blanco, Maribel Domènech i Teresa Lanceta, comparteixen des de plantejaments tècnics molt diversos un interés comú: la mirada a l’espai on l’individu es mesura amb el seu entorn social i la posada en valor de processos de resistència que freguen l’heroïcitat. La globalització, la voracitat de les grans ciutats, l’urbanisme desaforat, l’oblit de les minories, mals de la societat actual que deixen poc espai a altres plantejaments i altres ritmes, com els que configuren el discurs d’aquestes tres artistes.
La instal·lació de Tania Blanco À la Victoire de… (2015) reuneix una sèrie de pintures que, a través d’un acurat artifici, simulen plaques de pedra tallades que recorden la lluita silenciosa de col·lectius agrícoles i mediambientals. L’obra La casa i la voluntat de resistir (2015), de Maribel Domènech, té com a punt de partida el mar i la supervivència del barri mariner d’El Cabanyal de València, que després de molts anys de lluita veïnal ha aconseguit salvar-se de la voràgine urbanística.
Paracas (1998), de Teresa Lanceta, ret homenatge a la saviesa tèxtil de la cultura Paracas, important civilització precolombina del Perú. L’artista indaga què succeeix quan teixits i quadres pretenen composicions idèntiques, per a la qual cosa uneix en l’obra brodat i pinzellada i reivindica la creativitat silenciosa, desenvolupada fonamentalment en l’àmbit familiar i per la col·lectivitat femenina.
En 2017 la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport va iniciar una campanya d’adquisició d’obres d’art amb el propòsit de reunir una col·lecció de peces representatives de l’actualitat artística a la Comunitat i construir un patrimoni de present que es projecta en el futur. Des de llavors, s’han reunit un significatiu nombre de peces que formen la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, sense pautes generacionals ni restriccions temàtiques, que discorren qüestions de la nostra societat més pròxima.
Fins ara són 110 obres les que componen aquesta col·lecció, en la qual la Generalitat ha invertit més d’un milió i mig d’euros. En la col·lecció destaca, així mateix, la presència equilibrada d’artistes de les comarques de Castelló, Alacant i València; així com de dones i homes, de manera que probablement aquesta col·lecció és pionera a establir un criteri de paritat de base entre les col·leccions institucionals de l’Estat espanyol fins al present.
L’estratègia BioUpAlcoi arranca amb una trobada d’experiències prèvies per renaturalitzar la ciutat a partir de la seua orografia
