ALCOI. Mai un model ha estat més versemblant que el mateix autor, que s’imita, que s’esculpeix a ell mateix, a cop de cisell. L’artista alcoià Peresejo n’és un bon exemple. Mostra en són unes fotografies, captades en plena joventut junt a un amic, que ens traslladen, amb gran força plàstica, al més pur significat de la paraula “atleta”, del grec antic αθλος (‘athlos’). L’Ajuntament d’Alcoi ha volgut incloure, al cicle expositiu que acaba d’inaugurar, la mostra que porta per títol ‘El retorn de Peresejo’. Un total de 41 obres, que podran visitar-se a la Casa de la Cultura de la localitat fins el 31 de gener de 2020, i que volen retre homenatge al seu artista i paisà universal, tot just, després de complir-se 40 anys de la seua mort, en l’any 2018.
Peresejo torna a Alcoi, d’on mai va marxar, certament. Despuntant la vessant més física, els nus, i començant amb la preciosa cartaginesa a guix ‘Salambó’, per arribar-hi al bust patinat que amaga la història del secret a veus de ‘L’esclau’. Això és endinsar-se en el món ‘Peresejo’; fer un complet recorregut per la història. Un trajecte que, però, s’atura especialment a l’època grecorromana, d’on l’alcoià va heretar, a més, la pràctica d’aquest tipus de lluita. “Mon pare sempre fou com un xiquet gran”, recorda la seua única filla, present en la inauguració del passat dimecres, i l’encarregada de catalogar, en huit àlbums, tota l’obra de Peresejo, des de l’estudi de l’artista a Ventas, Madrid. Margarita Alicia Pérez-Peresejo García és el seu nom. “No volia perdre el cognom del meu avi patern”. Un fenòmen familiar intergeneracional que, per cert, li vingué a son pare de Valle-Inclán, ni més ni menys, amb qui solia anar-se’n de tertúlies. “Li va dir que José Pérez era un nom massa comú si volia arribar a ser un escultor d’èxit”. I així va ser com va ser batejat, en 1910, amb el pseudònim ‘Peresejo’ per part d’un altre dels seus amics, el dramaturg i periodista Joaquín Dicenta.
Un personatge, el de Peresejo, que sempre ha estat particularment extraordinari. Com ja hem vist, esportista i gran caminant –la seua filla recorda, a mode anecdòtic, la nit que va pujar a la Font Roja, on es quedà a dormir, sense advertir ningú, tapat amb una manta, ja que l’hotel no tenia habitacions lliures-, Peresejo també va despuntar pel seu caràcter “aspre i poc donat a la diplomacia, però de gran bonhomia”. Així el defineixen els comissaris de l’exposició a la Casa de la Cultura d’Alcoi, José Luis Antequera i Jaume Penalba, presents també a la inauguració. “Ell sempre deia que estava amb els bons, donava igual el bàndol polític, no li importava, inclús era molt amic de Primo de Rivera, imagina’t”. Un dels seus mecenes, insisteix la seua filla. No obstant, les seues simpaties amb la causa republicana el van portar a ser detingut i empresonat, uns escassos quinze dies.
De fet, és amb l’esclat de la Guerra Civil, quan es refugia a Alcoi, que la ciutat comença la seua devoció cap a ell: funda el Museu Popular a la parròquia de Sant Jordi, aconsegunt, amb açò, salvar una part del tresor artístic. La relació amb el seu poble natal, però, sempre va ser molt estreta. Quasi a les portes de la mort, li inquietava poder esculpir una escultura de Sant Jordi de més de vint metres d’altura, que finalment no va poder realizar, tot i que sí és obra seua la imatge del Sant feta a l’any 1942 per a la reconstruïda església de Santa Maria. De pare alcoià i mare il·licitana, va nàixer a Barcelona, encara que va passar la seua infància a París. D’allí, passà a viure a València. I, amb 13 anys, va obtindre una beca de l’Ajuntament d’Alcoi per ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, com era habitual en els artistes de l’època, on va entrar en contacte amb Emilio Sala. “Jo recorde que, sempre que tenia l’oportunitat, agafava qualsevol tipus de material i imprimia les seues creacions”. La seua filla ens porta els records millor guardats d’un Peresejo que, amb tan sols sis anys, va esculpir una versió del sant Jeremies, inclosa en la mostra d’Alcoi. “Al col·legi, els xiquets li donaven cromos a canvi dels seus dibuixos”, relata, encara amb certa sorpresa.
Recomanat per Canalejas i company de pupitre del mateix Lorenzo Ridaura, José Pérez ‘Peresejo’ va aconseguir, amb 63 anys, l’anhelada Medalla d’Or en l’Exposició Nacional de Belles Arts per la seua obra ‘Eurítmia’. Entre els seus càrrecs destacats, va ser restaurador del Museu del Prado, així com del Museu Arqueològic de Madrid. Alicia Pérez-Peresejo és filla de la seua segona dona, bastant més jove que ell. “Primer va optar per una vídua, i després va canviar radicalment” (riures). Aquest tret de “viure la vida”, de bohemi, combinat amb el de “bona persona”, l’ajustaven al perfil típicament prototípic d’artista, que estén encara a dia d’avui en les prop de 200 obres repartides per tot arreu, moltes a l’Ajuntament d’Alcoi i a l’Escola de Belles Arts. D’entre aquestes, les més representatives, exhibides a la Casa de la Cultura del municipi fins al 31 de gener.
