Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 11 de agosto y se habla de gtt aligrupo hércules cf RFEF COMERCIO aperturas corredora

guanyador del PREMI DE TEATRE BREU EN VALENCIÀ EVARIST GARCIA amb 'dos mons'

Jordi Peidro: “És una crítica a l’explotació actual per part de les grans empreses”

8/12/2019 - 

ALICANTE. Molt poques vegades, representants del conegut com a ‘primer’ món, i del tercer, s’han dignat a planificar un encontre dialèctic amb resultat fructífer, es podria dir. Allò que no ha aconseguit la realitat, ho ha desenvolupat, i en tan sols mitja hora, la ficció de l’alcoià Jordi Peidro i Torres, àlies ‘Melchor Mombo’. Conegut per la seua faceta docent, a més de dibuixant i il·lustrador –és autor del còmic que està corrent com la pólvora a Alemanya sobre el supervivent, també alcoià, de Mauthausen, Paco Aura, ‘Esperaré siempre tu regreso’-, ha sumat a aquella de dramaturg un nou reconeixement: el premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia.

Ha estat gràcies a l’obra ‘Dos mons’, representada el passat divendres a l’Arniches. “Parla del vincle que els dos protagonistes tenen amb el capitalisme o el neoliberalisme actual”. Una anécdota, assegura l’autor alcoià, un equívoc en l’àmbit de la confecció del textil, en el primer món, que involucra inevitablement al tercer, en la cadena de producció, dóna pas a la trama. “La peça està enfocada des de l’humor, però té un objectiu totalment crític: de com les grans empreses exploten a la resta de països”. 

D’una banda, un ‘yuppie’, o alt executiu, de la casa ‘Ermani Ampari’ –fent una coincidència graciosa amb la companyia de luxe de moda italiana, havent-hi també espai per a ‘Cocó Xatet’-, ha de solucionar un greu problema relacionat amb una comanda fallida de 800.000 pantalons vaquers. A l’altre costat, un treballador hindú que ha d’escoltar les misèries del seu cap, a qui li preocupa no poder pagar la ‘lletra’ del seu Aston Martin o les pensions a les seues ex, mentre que ell i la seua família no arriben gairebé a final de mes. “En resum, és un text universal, on posem l’engantxina de ‘natiu’ i ‘foraster’, res més”, detalla Peidro, qui també ha rebut en altra ocasió l Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi. Hi ha quelcom més que uneix als dos protagonistes a la vida real. 

Són germans. “L’obra l’han representada els meus dos fills, Jordi i Alejandro”. El primer, amb vint-i-quatre anys, i interessat pel món de la Comunicació Audiovisual, ja ha fet d’actor i s’ha estrenat en l’escriptura d’aquest gènere; actualment està immers en la producció d’una sèrie web. El segon, de vint anys, també ha ‘tirat’ pel món de la Interpretació, després d’estudiar un curs a València sobre la matèria. Un públic exigent a qui s’ha sumat la seua dona, Pepa Puchades, com a codirectora de ‘Dos mons’. “Ella és la presidenta de Bolos Teatre, i també dirigeix alguns espectacles; em van preguntar qui volia que encarnara l’obra, vaig consultar si podia ser una companyia amateur i, al dir-me que sí, els vaig triar a ells”.

El dramaturg alcoià confessa que l’obra posada en escena no dista molt del seu text original, presentat per la Diputació d’Alacant la passada setmana. I que li preocupava l’aspecte, més concretament, la llum. “A banda de triar alguns elements en concret de l’escenografia, vaig voler il·luminar molt bé l’espai, que no aporta res, però sí un cert aire pictòric”. La història de com Peidro es presenta al premi, que ja celebra dues dècades, és quasi accidental, per dir-ho així. “Jo li vaig escriure a la companyia La Dependent el text de ‘Fem i desfem’, sobre el reciclatge, que ha rodat aquest estiu pels pobles del voltant, de la mà de la Mancomunitat del Xarpolar. 


Dels sketches que els vaig presentar, el text de ‘Dos mons’ es va quedar fora, perquè no els encaixava en allò que havien pensat fer”. Va ser l’escriptor també de teatre i alcoià, Ximo Llorens, qui va avisar a Peidro sobre l’existència del premi Evarist Garcia. Els huit fulls van esdevindre quinze, amb “més força”. “Li vaig llevar el punt de sainet, diguem-ne, en el bon sentit, que tenia, i li vaig posar un altre to, un poc més elevat”. 

Peidro ja sabia des del mes d’octubre que havia estat el guanyador. Una obra que no sabrà si es publicarà, explica, però que, de moment, ja ha arribat a tota Alacant el passat divendres, amb la representació a l’Arniches, amb intenció de poder-la gaudir en un circuit organitzat per la Diputació d’Alacant, inclús a la Casa de la Cultura de la seua ciutat natal, a Alcoi. Mentretant, Peidro es centra en acabar el text d’un altre guardó que ha rebut aquest any, el de Premi de Novel·la Gràfica dels Premis València i València Nova 2019, amb ‘La era de Acuario’, que editarà Andana. Un viatge transsiberià, amb animació dels anys cinquanta, que esdevé molt transcendental pel seu protagonista, sempre amb un to “desenfadat”. Tal i com ens té habituats l’autor alcoià i amant de Bruguera que, però, no deixa de costat la creació de textos d’una forta càrrega social i reivindicativa, com el cas de ‘Dos mons’.

next
x