Isabel Martí: "Que la gent s'adone que una pel·lícula o un llibre li ha salvat la vida estant tancada a casa"

ALCOI. Cinc protagonistes a peu de bar. Tots i totes, amb una addicció a l'alcohol, a diferents nivells. Assimilar, i equiparar, aquesta droga social amb altres patologies menys 'populars' a Occident. Aquest és l'argument de Delirium, obra amb què la companyia Teatro del Contrahecho opta a la nominació per Millor Espectacle Revelació en la 23 edició dels Premis Max. "Els alcohòlics entren en pànic quan no poden satisfer la seua necessitat, que utilitzen com a excusa. La finalitat és fer-nos reflexionar a la resta sobre quines addiccions socials ens porten a estar en aquest estat, sobretot ara". Isabel Martí Piera és la directora de l'obra, que va fer la seua preestrena a Benetússer i va passar la tardor a la sala Ultramar, a València; inclús ha viatjat fins a Móstoles. "Pot haver un cert paral·lelisme amb la realitat, ja que Delirium parla de l'estat de shock", reconeix la professional.

Les votacions dels Max estan obertes fins el 20 de maig en un certamen que, com la resta de la programació cultural i qualsevol altra activitat, guarda, a dia d'avui, un futur ben incert. De fet, com avança la directora, Delirium ha hagut de suspendre de moment les funcions previstes a Xàtiva al mes de maig, a més d'algunes informacions que l'inclouen en la Mostra de Teatre d'Alcoi 2020, fira també ajornada previsiblement a la segona quinzena de setembre."Seria d'una generositat immensa poder rebre aquest premi. És molt important perquè no parlem del criteri professional, sinó d'aquell del públic", detalla la directora de Carcaixent. "A mi m'agradaria que, de tot açò, eixira un poc de valoració del sector cultural; que la gent se n'adone que estos dies que ha estat tancada els ha 'salvat la vida' una pel·lícula, una sèrie, un llibre, la música". L'entreteniment i la cultura són també una "necessitat", recorda. Els millors mesos de la producció han caigut, i més amb el Dia Mundial del Teatre molt a la vora, el 27 de març. "Esta part de la temporada és molt fructífera; fa bon temps, però encara fa fred, i la gent s'anima a eixir al carrer a veure teatre", lamenta.

L'engranatge teatral s'ha aturat, també, clar, pels protagonistes de Delirium, Pilu Fontán, María Poquet, Alberto Baño, Ernesto Pastor i Rosanna Espinós, que pateixen la seua pròpia 'malaltia' a la vida real. "Delirium és allò que estem vivint ara", assegura Espinós. L'actriu alcoiana encarna el paper d'una dona gran, desballestada per la vida, que també troba el seu refugi en l'alcohol. "Tots tenim algun tipus d'addició, per exemple, a les xarxes socials; ara està comprovant-se, i menys mal que ho tenim" (riures). Explica que Delirium no és una obra alliçonadora, sinó que es tracta d'un diàleg, i molt coral. "Analitza com som les persones; com ens agafem a coses per insatisfacció, per por, o pel desencantament de la societat en què vivim". En el seu cas ha vist truncada la tasca de contacontes, a més d'una producció del Teatre Micalet, que ha hagut d'interrompre's, l'adaptació de El malfet d'Inishmaan, del dramaturg Martin McDonagh. "Em preocupa que s'arregle açò i veure si després els projectes podran continuar, perquè amb Delirium hem fet un bon treball", afegeix. La pregunta, la mateixa, també des del sector teatral: hi haurà calendari suficient per tothom a 2020? Ara, més que mai, el públic els desitja molta merda amb vistes al futur més immediat.