Glòria, quin nom per a una borrasca. Una pertorbació atmosfèrica de forts vents amb pluges i descens de les temperatures que res té a veure amb el significat del seu nom. Ni honor, ni admiració ni fama per les seues accions o qualitats. Bé, potser fama sí que n’ha agafat. Pel que fa a les inundacions i retranques vàries comencem bé l’any. Dénia i Xàbia, amb el cap de Sant Antoni com a puntal est meridional, altre cop es veuen anegades pel temporal.
Sembla mentida però tot apunta a que les costums es van convertint en lleis naturals. La mar guanya terreny al terreny que abans li havíem robat. I els rius xicotets nostres, com el Gorgos també anomenat Xaló, a vessar. Emergències climàtiques ens diran. Per gener tanqueu la porta i enceneu el braser.
Diuen que aigua al gener, tot l’any va bé. A veure si pensen el mateix tots aquells que han patit desperfectes en les seues llars. Caiguda de murs, goteres, sostres que van caient… Només mirar els videos que es pengen als grups de Facebook dels pobles pots passar-te hores flipant. Passeigs marítims i platges que ja no estan, un mer (peix) enmig del carrer, els col·legis tancats… Sembla que no hi ha res a fer. Contra les inclemències virulentes que assoten en qüestió de minuts la zona i fan feredat ens quedem encara bocabadats. No estem acostumats.
Abans això passava només de tant en tant però ara la cosa va canviant. Potser s’hauria d’invertir més en rehabilitar i construir bé, i no que a la mínima tornen a aflorar les humitats de sempre i no passa res, ens abriguem i de seguida escamparà. Després granem, freguem, obrim finestres que entre el sol i ja està.
Com a mínim sembla que aquest cop acumular posidònia a la platja ha servit de dic de contenció. Ja tenim per aprendre una altra llicó. No sé vosaltres però a mi cada cop més se’m treuen les ganes de viure en un xaletet a primera línea de mar. Només hem de comptar quantes vegades a l’any es podria inundar.
Palmeres damunt de cotxes, el rellotge de la torre campanari de l’església de Sant Bertomeu a Xàbia que cau a causa del vent, part d’una façana enmig del carrer… Encara hem tingut sort. A Gandia no han pogut dir el mateix. I Glòria s’ha cobrat a terrers valencianes un primer mort pel temporal.
A la resta del territori més del mateix. Cap a l’interior fred i pobles aïllats per la neu. Al litoral onades immenses i inundacions. Al final malgrat que alguns pensem que ho sabem tot qui mana en aquestes coses és el temp, l’oratge. Potser hauríem de tornar a consultar aquells almanacs i calendaris d’abans que incloïen dades astronòmiques, pronòstics metereològics, festes dels pobles i saviesa popular. Encara en queden alguns amb ànima rural i llauradora com el Calendari dels Brillants.
Quan passe la ruixada prepareu-vos que farà bon temps per recollir les fulles verdes de llorer. Amb cura però, que les raboses entren en zel.