Alícia Garijo, al camerino principal de l'Arniches.ALACANT. El divendres tanca la programació oficial del Teatre Arniches amb una festa. Abans del rebombori que organitzaran les Red Velvets, Alicia Garijo fa balanç de la temporada i avança que Circarte i Alacant a Escena estaran al teatre que gestiona la Generalitat.
Contenta del "privilegi" de treballar en el que li agrada, sap que "hi ha que anar a més després dels resultats positius". Com a delegada de l'IVC, presumeix de que "s'ha augmentat considerablement l'afluència de públic". No sols això, afegeix, "els missatges que m'apleguen és que la gent repeteix, gent que no és vinculada a la professió".
Entre els objectius que es va marcar en aplegar a Alacant estaven créixer en el número d'espectadors, que fóra familiar, més obert a la creació femenina i aconseguir que fóra un centre integrat al barri. "És un treball que poquet a poquet en unes coses hem anat aconseguint més i en altres menys", considera.
Dins de tots eixes vessants, ella de la que està més contenta és de Som Menuts. "Han sigut espectacles que qui ha vingut ha tornat i, fins i tot, trobar-se gent que venia sense família a veure'ls". Les creacions pensades per a totes les edats han sigut un tret dins de la programació, ja fóra dins de Som Menuts o no. "Habitualment el teatre familiar es veu com una aposta més senzilla i dirigida a un públic que, a priori, pot ser no tan exigent", assenyala. I eixe és un raonament que rebutja.
En el que voldria millorar estan les connexions "amb l'entramat de la ciutat". I es posa a contar les que ja tenen en marxa i les encetades: "Hem obert camps com amb la Universitat d'Alacant i pense continuar amb l'ensenyament com quan vaig portar Escena Erasmus, que és un projecte de l'Institut Valencià de la Joventut. Amb el Conservatori s'han fet audicions en caràcter habitual, les Aules de la Tercera Edat que ja estaven han continuat presentant projectes...".
"Un teatre no ha d'estar allunyat de la realitat més propera", subratlla. Per això en un futur li agradaria poder dur endavant propostes com les que va portar El Pont Flotant amb un taller d'interpretació amb no professionals. Amb els professionals ja els té. Dos companyies alacantines li han demanat poder fer ús de les instal·lacions per a poder treballar, com havia oferit: Maror Produccions, on està Tomàs Mestre, i la companyia de Joanmi Reig.
I amb els polítics encara més relacions ha hagut de tindre. La inestabilitat de l'administració alacantina ha fet que haja parlat amb tres regidors de Cultura diferents. Daniel Simón, Gloria Vara i Dolores Padilla, representants de tres partits, han sigut els seus interlocutors. Dels tres, "probablement amb el que més vaig treballar va ser amb Simón". D'eixa rotació que hi hagut, diu que "és complicat dur a terme projectes perquè suposa un canvi de persones i de les pautes a seguir". Tot i això puntualitza que no s'han deixat de fer determinades coses, "s'han fet d'una altra manera".
Tampoc són temps en què tot estiga ja clar. "Ara estem pendents, per exemple del festival de Teatre Clàssic. I no sols jo, el Principal, Cigarreres... Al final l'Ajuntament hauria de marcar si sí o no. Açò afectarà a Circarte? No ho sé. Però el festival es celebra a finals de setembre". Amb eixe panorama "canviar d'interlocutor en tan poc de temps afecta perquè suposa començar de nou. Ara és qüestió de voluntat política de l'Ajuntament d'Alacant de voler apostar econòmicament i amb els mitjans dels que pot disposar per uns projectes, o en general , per la cultura".
Els diners que apleguen de la Generalitat són els que ella ha de gestionar. "Recursos hi ha en la mesura del que és el pressupost de Cultura, que haurien d'haver més, evident. Per això estem presents i demanant", conta. I d'eixos diners que ha anat tenint han eixit coses com Improversa, un festival impulsat per l'IVC que ha tingut el seu centre a Alacant. "Es continua apostant per la cultura popular de les muixerangues i s'ha augmentat la participació en el festival de teatre de l'Alcúdia -un del que sí es sap què passarà- i són coses que poc a poc s'han fet", recorda.
Entre les novetats que té previstes està que Circarte s'integre també a l'Arniches. "És una cosa que no s'havia fet mai i tindrà presència Alacant a Escena, que és una iniciativa que es fa amb l'Ajuntament". Això creu que és prova de que es noten les sinèrgies amb les altres administracions. Un altre punt al respecte serà el Teatre Principal, que pròximament estarà participat tant per la Generalitat com per l'Ajuntament, a banda del Banc Sabadell.
"La idea és coordinar els espais, que això ja existeix perquè les grans produccions de l'IVC ja estan venint al Principal", explica respecte al treball conjunt. Per a Garijo és important eixe contacte no sols per Alacant "sinó també per la resta de ciutats". I això li serveix per introduir el concepte de la territorialització, "una de les apostes econòmiques més fortes que s'ha fet des de l'Institut, amb el Circuit Cultural Valencià".
El cicle Juno a la tardor, dedicat a fomentar la creació de les dones, augmentarà gràcies al Circuit. El projecte es va llançar l'any passat ja amb un plantejament de poder oferir més recorregut a les obres que participaven. Així es van poder distribuir per les catorze poblacions que van participar. Enguany, s'ampliarà: "La proposta es que s'amplie a la resta del Circuit, de forma que es puguen sumar molts més espais, i que també siga a tota la tardor".
Connexions que construeixen un sector no sols per l'augment de l'oferta. Garijo també vol que a Alacant es coneguen més les oportunitats: "Hi ha un problema de desconeixement dels canals d'ajudes. Ha passat que al Circuit han sobrat diners perquè hi ha pobles que no han demanat ajuda. Hi ha companyies que em diuen tinc un projecte i els preguntes si han demanat ajudes a producció o gira i no ho han fet". Són problemes que creu tenen la base en que "Alacant té una mancança de teixit; hi havia i ha anat desapareixent. Potser ara s'estiga remenant amb les iniciatives que hi ha i faran que la professió sure".
