17 de juliol de 3018, el meu nom és Mussa Djibril de Finestrat. De Finestrat és el meu cognom, jo sóc d’Orba, tot i que vaig nàixer a la partida de Matola d’Elx, en el nou hospital privat de gestió pública. Sóc manter il·legal de classe 3 a la platja de Sant Joan d’Alacant. Una categoria prou bona, donat que em vaig estudiar en un cap de setmana la normativa sobre manters il·legals i protecció industrial aprovada fa quasi un mil·lenni, el 2019, i que encara continua vigent.
Hui fa un dia lluminós i clar, amb un agradable 95 % d’humitat ambiental. La gent passeja per damunt de les baldoses arlequinades relliscant com llimacs. Com era allò de transpirar o suar com un porc? Algú m’ho va explicar de menut, mentre jo encara era damunt de la branca del garrofer (o era una morera… no, segur, un garrofer, vaig respondre “ada baize”, i jo no menge fulles de morera com els cucs… garrofa sí, fins i tot xocolata de garrofa, nyammmm). Que no sé per què em volien fer abaixar, si a dalt s’hi estava ben fresquet, sobretot al crit de “baixa que estaràs transpirant molt”. Com? Que baixes que persuaràs pels tos els porus! Com? Baixa, hòstia, que suaràs com un porc!!! Aquesta la vaig entendre més pel tonet de veu una mica carregós de ma mare i per la relació que vaig establir entre la vena que se li unflava al coll i la condició d’ordre d’obligatori acompliment del que m’estava demanant amb aquella exhuberància lèxica.
No és el mateix que ara, quan els agents de la Policia Municipal encarregats de l’ordre entre els venedors il·legals, et criden “quiet aquí”, que saps de totes totes que volen dir “corre com el puto Bolt”, expressió absolutament críptica, perquè no tinc ni idea de qui és aqueix “puto Bolt”. Jo tinc un rècord de velocitat fugint de tres policies alhora, un d’ells amb quatre medalles d’Ironman penjant de l’uniforme d’estiu, un altre dues voltes pentathlon i el tercer quatre vegades pujat l’Himalaia, però clar, és el mínim que demane ara mateix per a poder accedir als cossos de seguretat de l’Estat. Tinc una tècnica depurada per estirar d’una sola corda i plegar que sembla un mocador de butxaca el llençol on expose la meua mercaderia, bones espardenyes d’espart de cànem fumables de les millors marques: Apipas, Pike, Pupa, Apics, Paupony, mel de romer. El dia del rècord vaig trigar 3 segons i dues centèsimes en fer el plegament i fotre a còrrer. Descalç, és clar, les espardenyes són molt mones però em fan bombolles als talons, tinc els peus molt delicats.
Quan vaig sentir el “quiet ahí” a tres veus, i tot seguit un “quiet ahí” polifònic, primer la veu de l’Ironman, tot just pronunciar l’í tònica, el contrapunt de la rogallosa veu de l’heptathlonista entrant amb una q vibrant, per donar entrada a la veu de baríton de l’escalador en un “quiet ahiiiiiiiiiiiiiií” de traca i mocador, vaig agafar l’ídem al muscle, vaig talonar amb força i “corre collons que ve la pasma”, frase que vaig aprendre llegint novel·les de lladres i serenos quan tenia 14 anys. Per molt que he buscat en els següents 14 anys de la meua vida, no he trobat cap esment ni a lladre ni a serenos al codi penal, molt menys al codi incivil.
Els tres polis se m’acostaven perillosament dalt dels seus patinets elèctrics governats amb GPS quan, abans de trencar entre els hovercrafts aparcats a la vora de la platja, se’m va passar pel cap de cridar ben fort “aneu a la merda, que és on vaig jo!!!”. Pel que m’han explicat, ja que jo ja vaig agafar velocitat punta 3 pàrsecs/segon, la meua “ordre” va fer tornar bojos els tontons gps dels patinets. L’Ironman va aparèixer al femer d’una granja de porcs de Vic, on el va portar el patinet, sense pagar ni un sol peatge, càrrecs que després li han descomptat del seu sou. L’heptathlonista el van aturar quan entrava quasi despullat al damunt del patinet, per la força del velocitat i el vent, en un plató de televisió, a Prado del Primer Ministre, Madrid, on estaven fent en directe un programa titulat MHYV, o alguna cosa críptica de ciència amb aqueix nom. L’escalador no l’han trobat. Le caquetes de les cabres de l’Everest són un bé molt preuat, i difícil de trobar.
La fake news del dia diu: “un manter que va arribar il·legalment fa 24 anys a Finistrat (sic) persegueix a tres herois de la Policia Muntada de la Platja de Sant Joan, al furibund crit de ‘a la merda!!!!’, sense pagar drets d’autor a Fernando Fernán Gómez”.
M’acaba d’arribar a la safata d’entrada de l’Xmail una denúncia de l’XGAE per incompliment de drets d’autor. Em demanen 3 milions de Iuros. He decidit presentar-me en la campanya electoral a Alcalde, és la millor manera de tindre immunitat constitucional. Comença la campanya… van a cagar-se.
[Continuarà]
Ransomware, ataques a las cadenas de suministro, explotación y uso indiscriminado de 'fake news'… son conceptos que hay que tener muy en cuenta