Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

S'APROPA EL DESERT / OPINIÓN

Europa ens pregunta si volem canviar l’hora

19/07/2018 - 

Sembla mentida, però fins i tot la medició de les hores s’encomana de política i ideologia. La mesura del temps ha evolucionat des dels rellotges solars fins al rellotge atòmic, passant per les clepsidres, els rellotges d’arena, els cronòmetres i l’enginyeria suïssa.

He vist homes grans dir, totalment concençuts, tocant amb l’índex de la mà dreta l’esfera del seu Citizen automàtics (homes de quan els homes portàvem per defecte el rellotge a la canella esquerra, una altra d’aquelles convencions que tractaven de marcar el gènere) que això és el que havia portat la civilització, que l’home era home (i entenc que la dona, dona), que ens havien fet éssers humans els suïssos i les seues maquinetes de corda i automàtiques per dividir i mesurar els nostres dies en 24 hores, 1.440 minuts, 86.400 segons.

Una de les converses més agraïdes de les sobretaules i les barres de bar és la del “canvi d’hora”, aquell esdeveniment que passa dues voltes l’any i que provoca gairebé tants especialistes en estalvi d’energia com entrenadors de qualsevol esport, no només del monopolístic futbol, a totes les categories, especialment les infantils. Un cunyat argumenta que així s’estalvia energia, i l’altre que quina energia s’ha d’estalviar, si ara els fanals hauran d’estar encesos des de bon matí. I ja està el cristo muntat fins al tercer Jack Daniels, on la disputa ja agafa les dreceres habituals de florentino, ronaldo, messi i el madrid campeón de europa porque es su torneo.

“Madrid”, el “Madrid” de 1940, el “Madrid” que representava el govern dels guanyadors de l’anomenada Guerra Civil Espanyola, va emetre una orde ministerial el 7 de març  que espentaria Espanya al vaivé dels fusos horaris que havien començat altres països europeus: “Considerant la conveniència que l’horari nacional marxe d’acord amb el d’altres països europeus, i els avantatges diversos que l’avançament temporal comporta. Dispose: 1. El dissabte 16 de març, a les vint-i-tres hores, s’avançarà l’hora legal en 60 minuts”. I així, el 16 de març es va perdre una hora, seixanta minuts que van anar a les escombraries de la història, seixanta minuts de postguerra que estarien plens d’amargor i pobresa, de tristesa i l’alegria indolent dels vencedors, que decidien que a les 11 serien les 12, perquè sí, perquè podien i perquè així estarien més en consonància amb els seua aliats alemanys. Pel contrari, hi ha qui diu que els francesos ja ho havien fet abans, i que si Espanya va prendre aquesta decisió va ser per ells. Jutgeu vosaltres si Espanya ha fet cas alguna vegada abans als gavatxos que als eficients germans.


Els anys han passat, fins i tot els segles han canviat, i al final tot acaba “sent cosa d’Europa”. Des de la Directiva 2000/84/CE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de gener de 2001 relativa a les disposicions sobre l’hora d’estiu que tota la mandanga aquesta del canvi d’hora està regulat des de Brussel·les, en els articles 2 i 3 de la disposició:

Article 2: A partir de l’any 2002, el període de l’hora d’estiu començarà en tots els Estats membres a la 1 de la matinada, hora universal, del darrer diumenge de març.

Article 3: A partir de l’any 2002, el període de l’hora d’estiu acabarà en tots els Estats membres a la 1 de la matinada, hora universal, del darrer diumenge d’octubre (tot un homenatge als valencians).

Ara resulta que “Europa” s’ha fet sensible a les disputes cunyadístiques, en forma de “sol·licituds dels ciutadans, del Parlament Europeu i de certs Estats membres”, i s’ha posat a la faena d’investigar el funcionament de les disposicions actuals referides a l’hora d’estiu. I com que és “Europa”, i ningú no li podrà tirar en cara que no ho xarre tot, molt, ho xarre molt, faça molts debats i remene l’all-i-oli una i una altra vegada amb traça de cunyat, s’ha posat a demanar l’opinió dels ciutadans europeus. Europa ens demana opinió!!!!!

La Consulta pública relativa a les disposicions sobre l’hora d’estiu es va posar en marxa el 4 de juliol i es tancarà el 16 d’agost. Encara esteu a temps de dir la vostra. La Comissió Europea s’ha compromés a analitzar les dues opcions principals:

  1. mantindre les actuals disposicions sobre l’hora d’estiu a la UE, segons la Directiva 2000/84/CE, o
  2. posar fi als actuals canvis d’hora semestrals en tots els Estats membres i prohibir (prohibir!!!) els canvis periòdics

Alerta!!! Això no vol dir que afecte a l’elecció de fus horari i que, en darrer terme, cada Estat membre pot mantindre’s en el fus que estime, en hora d’estiu o d’hivern permanent, o optar per una altra hora.

Coneixent el percal, tot em fa pensar que hi haurà un allau de demandes perquè els territoris de la península ibèrica que no són Portugal es troben en el fus horari de Raticulín. Restarem amatents. No deixeu de participar-hi, ja tenim diversió estival cunyadera.

Noticias relacionadas

opinión

Europa unida o futuro incierto

Por  - 

El analista tiene claro que la política monetaria y fiscal tienen que ir de la mano, haciendo un esfuerzo común en esta situación extraordinaria, ya que el impulso económico por sí solo sería insuficiente

next
x