El conte de la cunyada

Cunyat, cunyada, cunyadisme, cunyadisofia, cunyadofòbia, cunyadofília...si mirant de fer servir llenguatge inclusiu, no marcat, no sexista, políticament correcte, i no resultar ofensiu, dius “persona cunyada”, estàs marcant el subjecte amb tota una càrrega de significats que no pertanyien, en origen, al camp semàntic d’aquesta categoria de parentesc. 

Cunyat/da ve del llatí cognatus, que tot i referir-se en primera instància a relacions de consanguinitat, en la seua evolució dins de l’ús social, deriva en la denominació donada a la relació de parentesc en segon grau, per afinitat. Un cunyat o una cunyada són els germans consanguinis (encara que també per afinitat) del cònjuge, i en reciprocitat, el marit o la dona dels teus germans o germanes. Per tant, la categoria de cunyat/da sembla que només té origen en el pacte matrimonial. Ha d’haver un matrimoni per poder haver cunyats. 

El que passa és que els models de pacte matrimonial són diversos. Des d’una perspectiva antropològica, la del Royal Anthropological Institute, l’any 1951,  “s’enten per matrimoni la unió legítima entre un home i una dona, de manera que els seus fills siguen reconeguts com a descendents legítims dels progenitors”. Al segle XXI, pots substituir “home” i “dona” per totes les combinacions possibles, però es manté la denominació (tant si n’hi ha de fills, com si es projecta una descendència en abstracte). 

Si reblem una miqueta el clau, a més, a l’estructura bàsica atòmica de parentesc que referenciava Radcliffe-Brown, amb dos membres i una filiació, la “família conjugal”, se li afegeix la de Robin Fox i la seua filiació de descendència d’un sol membre, la genitrix-prole, o l’aliança matrimonial que Lévi-Strauss va ressenyar en els seus estudis, una mena de matrimoni en grup. Amb tot, el que es mantenen són els cunyats, més o menys, en funció de l’àtom familiar primigeni, en el cas del model “Lévi-Strauss”, la progressió de cunyats i cunyades pot ser exponencial.

Un cunyat és qui li fa lliçons de com suturar una ferida a un cirurgià, cunyada és qui et mira amb mala cara quan no li masques un calbot prou contundent al teu fill espitós de xocolata, qui després de tastar aquest pastís que t’ix de luxe, diu “jo li posaria una mica més de llimó”, qui espera amb entusiasme la sobretaula per abocar tot el seu programa polític sobre l’emigració… o potser no espera ni la sobretaula i comença amb l’aperitiu. Son els mestres i les mestresses del saber absolut, autèntics enginyers que deixen McGiver a l’alçada de Patrício, el de Bob Esponja. Lectors impenitents de la premsa esportiva. Perpetradors de memes. Creadores de grups de whatsapp. Correctors lingüístics. Historiadors professionals. Remugadors festius: “aneu a tirar el puto masclet al mig del desert, que allí no molesteu ningú”. Torracollons festius: “hòstia, agafa el masclet, home, que no tens pebrots, i baixa a ballar, que son festes i només les quatre de la matinada”. 

Els citem amb menyspreu, fem que els xiulen les oïdes blasmant els seus noms, magnifiquem cadascuna de les seues paraules, gestos i mirades. Odiem els cunyats i les cunyades. Si ens deixaren, El conte de la serventa seria la versió light de El conte de la cunyada. Holocaust cunyat.

Quan en realitat, aquest comportament ja tenia nom, més d’un nom, fins i tot, saberut, torracollons, imbècil, “digues-li al teu cunyat que calle o el faré callar jo a bastonades” (bé, aquí hi ha el mot cunyat, però no com a categoria, sino com galifardeu individual)... i els cunyats i les cunyades son una benedicció. El cunyat que t’estalvia 1000 €ets fent la reparació del cablejat de la ràdio del cotxe, tot ell solet en un cap de setmana. La cunyada que t’ajuda en el trasllat, carregant la màquina de musculació, no per peces, sinò així, a les braves. El cunyat que té cura del xiquet, quan has d’anar a pilates. El cunyat que et corregeix el TFM senceret, et fa l’índex, la taula, les cites bibliogràfiques enllaçades i remaqueta els marges i l’interlineat. 

Pensa, tu també ets cunyat. Pensa, tu també ets cunyada. En algun moment ho seràs. En aquestes festes posa una cunyada a la taula. En aquestes festes, prepara una cadira pel teu cunyat. Recorda la mida exacta de ginebra als seus gintònics. Cafè, tallat, bombó, capuccino o te matcha. Fes un forat a la teua agenda per a una quedada de concunyats.

Cunyades, cunyats, us estimem, no canvieu mai. I quan sentiu “quin comentari més cunyat”, no us sentiu al·ludits, de cunyats està el món ben ple, però no tenen cap parentesc d’afinitat amb nosaltres.