Els ibers (I): un poble encara desconegut

ALICANTE. En aquest reportatge, que tindrà una continuació d'ací a dues setmanes, parlarem de la cultura ibèrica. Un poble que ens ha deixat una herència cultural enorme i que encara, hui en dia, és molt desconegut per a la gran majoria de la població.

A les darreries del segle VII a.n.e, un grup d'indígenes habitaven les nostres muntanyes, eren grups ja sedentaris que en certa manera descendien de les cultures prehistòriques del Calcolític o Edat del Coure i que ara a les acaballes de l'Edat del Bronze, van rebre la visita dels comerciants fenicis que s'havien establert a Eivissa cap al segle VIII a.n.e.

Els fenicis, poble comerciant per naturalesa, havia començat la seua diàspora uns quants segles abans des de les ciutats estat de Tir, Sidó, Biblos... al Pròxim Orient, a l'actual Líban. Des d'aquestes ciutats van anar comerciant i expandint-se primer pel nord d'Àfrica, donant origen a diverses colònies, la més coneguda com a Cartago, a l'actual Tunísia. Aquest poble tindria molta importància als segles posteriors, disputant-li la supremacia de la Mediterrània a Roma.

A la zona alacantina van fundar una colònia coneguda per la historiografia com la Fonteta, a les dunes de Guardamar del Segura i amb el Montgó i l'illa d'Eivissa formaven un triangle on la nostra comarca va quedar integrada en les rutes comercials de l'època. Aquests pobles orientals van portar diverses innovacions respecte a la última etapa de l'edat dels metalls. La ceràmica a torn, l'olivera i sobretot eren portadors d'un secret: la producció del vi, conegut com a "beguda dels déus".

El líder o cabdill que manava al nostre territori va agafar el guant i va començar a produir aquesta beguda, a envasar-la, primer amb àmfores fenícies provinents de les colònies de la zona de Màlaga i després produint també àmfores en forns locals i a vendre-la als pobles veïns; però abans, per protegir aquesta factoria, va construir un gran poblat fortificat amb 6 torres molt altes i més de 150 metres de muralla, a l'Alt de Benimaquia cap al 625 a.n.e.

El temps va anar passant i aquestes poblacions indígenes van anar evolucionant cap al que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) anomenen pobles ibers. Aquests pobles van anar incorporant totes les novetats que els duien els comerciants fenicis primer i púnics i grecs després, com la ceràmica a torn, el cultiu de l'olivera i la vinya, la fortificació dels poblats, l'estratificació de la població en classes socials, els déus orientals... formant una única cultura, en alguns aspectes diversa que ens permet parlar dels pobles ibers, però mantenint unes característiques bàsiques comunes. A les terres valencianes reben el nom de Contestans, a la zona sud, Edetans a la zona central i Ilercavons a la zona nord del territori valencià. Tenint unes característiques bàsiques comunes.

La cultura ibèrica ocupa un àmplia zona entre la desembocadura del riu Roine i la badia de Cadis, ocupant zona la zona oriental de la península Ibèrica, incloent-hi algunes zones més interiors, on tindran contactes amb les pobles de la Meseta i els celtes.

La cronologia que abasten aquests pobles o cultures ibèriques va des del segle VI a.n.e fins a l'època romana, al segle I a.n.e, encara que moltes de les aportacions que van fer van continuar durant el període romà. Així podem parlar d'un període orientalitzant o ibèric antic, un ibèric ple i un ibèric tardà o romanització.

El primer període conegut com a orientalitzant o ibèric antic és l'època dels contactes entre els indígenes i els comerciants fenicis i grecs, sent aquesta la gènesi de les cultures ibèriques. Aquí tindríem poblats com l'Alt de Benimaquia a Dénia, considerat com el bressol de la producció de vi a la Península Ibèrica. També tenim El Morro del Castellar a Teulada o L'Oral i el Cabezo Lucero al sud d'Alacant. L’Ajuntament de Dénia ofereix visites guiades mensuals a l’Alt de Benimaquia dins les activitats de difusió del Servei de Museus.

El segon període, és el d'apogeu o ibèric ple, on tenim les gran ciutats ibèriques o oppidvms, com són anomenat per les fonts. És quan es desenvolupen aspectes com la "misteriosa i encara no desxifrada" llengua ibèrica, amb les seues variants, la decoració en la ceràmica o les rutes comercials. 

En aquest període que compren els segles V –III a.n.e, tenim poblats tan importants com la Bastida de les Alcusses a Moixent i tota la seua àrea de influència, Edeta i altres jaciments com el Puntal dels Llops o el Castellet de Bernabé al Camp de Túria o els poblats del nord com el Puig de la Nau a Benicarló, entre molts altres. Tots aquest jaciments es poden visitar tant per lliure o en jornades de divulgació organitzades pel Museu de Prehistòria de València, dins de l’anomenada Ruta dels Ibers.

A la nostra comarca, tindríem oppidvms com El Coll de Pous a Dénia o el oppidum del Penyal d'Ifach, la Muntanyeta Verda a la Marjal de Pego entre molts altres i ja a la Safor El Castellar en Oliva, El Rabat de Rafelcofer o el Oppidum de Bairen.

A la Zona de l'Alcoià tindríem La Serreta i El Puig, o als voltants de l'actual ciutat d'Alacant El Cerro de las Balsas i La Necròpoli de l'Albufereta, a prop de la Illeta dels Banyets al Campello, on sabem per les restes excavades que es comerciava amb els grecs i es produïa vi cap al segle V a.n.e. Aquest jaciment forma part junt a la ciutat ibero-romana de Lucentvm de la ruta de jaciments visitables del MARQ.

Del moment de les guerres púniques i la romanització haguérem de parlar de Lucentvm al Tossal de Manisses en Alacant o L'Alcudia i Ilici als voltants d'Elx. En aquest últim jaciment va aparèixer una de les icones més importants de la cultura valenciana, la Dama d'Elx, encara envoltada d'un misteri que la fa única. És en l'època plena, cap al segle IV quan comencen les primeres encunyacions de moneda a la zona d’Arse a Sagunt.

El món ibèric tindrà un desenvolupament cultural que es veurà frenat per l'avanç de les dues grans cultures de la mediterrània occidental, romans i cartaginesos... però aquesta història la contarem en el pròxim reportatge. Fins Aviat.