Jaciment de l’Alt de Benimaquia.ALICANTE. La Mediterrània, el Mare Nostrum, lloc on Ulisses va navegar en el seu viatge cap a Ítaca, ha estat al llarg dels últims mil·lennis lloc de guerres, d´imperis que naixen, es desenvolupen i decauen, però també de comerç, d´intercanvi de tradicions...
En aquest breu article anem a veure un d´aquests bens que ens van arribar de l´altra banda del mediterrani. Parlarem del vi, del seu origen, del seu comerç i la seua importància com a bé de prestigi des de l´antiguitat fins avui en dia.
El blat, l’olivera i la vinya, la tríade mediterrània, avui tan apreciada com a “dieta mediterrània” són els cultius més antics de la nostra civilització. Aquests cultius van fer que aquells pobladors de l´orient, passaren de la societat caçadora – recol·lectora dels temps del Paleolític Superior (fa uns 32.000 anys) a la societat sedentària neolítica (fa uns 8000 anys), assentant les bases de l’actual civilització basada en el conreu, el pasturatge i el comerç.
El vi ha estat des de l'antiguitat més remota un bé molt preuat per l'ésser humà. El seu origen se situa en el món neolític, a la zona dels Zagros (Geòrgia) en el 8000 a.n.e, i segons explica la llegenda, va ser un regal atorgat pels déus.
Açò es la llegenda, anem a veure la realitat arqueològica que ens aporta el nostre patrimoni.
A l´Antic Egipte va ser un bé molt desitjat, tal com ens deixen veure les tombes dels reis i els nobles del país del Nil i d’aquesta ribera de la mediterrània arriba a les nostres costes passant per de mà en mà dels comerciants fenicis primer i grecs després.
A la Península Ibèrica el consum d'aquesta beguda i tot el que comporta ens arriba a través de la mar i del comerç fenici, primer a l'illa d'Eivissa i una mica més tard al jaciment de l´Alt de Benimaquia a Dénia (Finals del segle VII a.n.e.), l’autèntic bressol del vi a la Península Ibèrica.
En aquest xicotet poblat habitat majoritàriament per població indígena, però relacionada amb els fenicis d´Eivissa, s´ha trobat tres cups, un àrea de premsat, restes d’àmfores per a l´envasament del vi, de tipologia fenícia, magatzems, vivendes organitzades en carrers estrets i allargats i defensats per una sòlida muralla amb vuit torres. En les excavacions dels anys noranta es van trobar associades als cups de premsat més de deu mil llavors de raïm cultivat (Vitis Vinifera), la qual cosa indica que ja des d’antic a la zona de la Marina Alta comptem amb una important tradició vitícola.
Reconstrucció del Poblat. Dibuix: F. Chiner
Cups de Vi. Dibuix: Quique Dies.Amb l’esdevenir dels segles es va anar formant la cultura ibèrica amb jaciments tan importants com el Coll de Pous al Montgó, hereu de l’Alt de Benimaquia o la Illeta dels Banyets al Campello, on trobem cups per fer el vi del segle V a.n.e. Aquest vi era exportat en àmfores i begut al llarg i ample de la mediterrània... de casa nostra al món (conegut).
