Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

AUTORRETRATOS IMPENSABLES   

El selfiematón de Joan Borja

8/08/2020 - 

ALACANT. Els veiem en les notícies, en festivals de cinema, concerts o inauguracions d'exposicions, però, a qui nomenarien de conseller de Cultura? Com es diu la seua playlist favorita d'Spotify? Són capaços d'agafar coses amb els dits dels peus? Culturplaza convida a diferents agents culturals a donar-se a conéixer a partir de 35 preguntes impossibles i un selfie. Allà va.

Joan Borja

- Si el teu nom no fora el que tens, com t’agradaria dir-te?
- No m’ho he plantejat mai, la veritat. Però ja em va bé el nom que tinc, perquè em permet fer pedagogia lingüística, històrica i cultural.

- Quina persona —de fora de l’àmbit polític—nomenaries ministre o ministra de Cultura?
- Ministre, no ho sé: perquè no li desitge tant de mal... però m’agradaria veure —hi pagaria vint cèntims!— l’escriptor i amic Víctor Labrado com a conseller d’Educació, Cultura i Esports.

- Una sèrie que no hages pogut acabar.
- No soc massa de sèries jo, la veritat. Fet i fet, l’última que vaig veure acabar crec que va ser Los gozos y las sombras [Riu].

- Un artista/creador sobrevalorat.
- Marcel Proust, segurament.

- Un artista/creador infravalorat.
- El pintor Joan Navarro Ramon: crec que és una personalitat imprescindible en la història de l’art valencià contemporani.

- Quina seria la cançó de l’estiu de 2020?
- No m’interessa gens aquesta idea lleugera de la cançó de l’estiu. Però hi pots posar, si vols —mai no sobra, agranar una mica cap a casa!—, L’amor que fem, d’El Diluvi.

- Confessa algú a qui hages demanat un autògraf o foto.
- Crec que no he fet mai el ridícul per caçant signatures i retrats. Els meus ídols són estrictament quotidians: hi faig converses i arrossos, no autògrafs i fotos.

- Què has desdejunat?
- Un café amb llet i uns panets de pipes.

- El sexe està sobrevalorat o infravalorat?
- Jo diria que el sexe està justament valorat [Riu].

- Quin és el capritx més rar que t’has donat?
- He fet un viatge a l’Empordà, expressament, per visitar i recórrer, ambllibres de Josep Pla a la mà, els espais vitals i literaris de l’irrepetible homenot de Palafrugell. No sé si és rar o no: però crec que és un dels capritxos més excelsos que m’he concedit mai.

- La ciutat o el lloc que tens pendent devisitar.
- Nova York.

- Digues una cosa bona sobre Donald Trump.
- És el president de la democràcia més admirable i prestigiosa del món, i ho és perquè els ciutadans l’han votat. 

- Un llibre per a no eixir de casa.
- Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas. També podrien ser el Tirant lo Blanc, de Martorell; les Rondalles valencianes, d’Enric Valor; el Diari 1952-1960 o el volum sisé de les Obres completes, de Joan Fuster; El quadern gris, de Josep Pla... Xe! I milanta llibres més! Els llibres, tots, ens permeten eixir de casa sense abandonar la butaca del despatx: sense necessitat de travessar-ne el portó de l’escala.

- Quan serà la teua pròxima ressaca?
- Ha, ha, ha! No ho sé: això no es planifica... De tota manera —trist privilegi de l’edat!— últimament estalvie molt de temps no eixint de festa (i no havent de patir ressaques).

- Quines tres coses no t’emportaries a una illa deserta?
- L’angoixa, la pressa, la impaciència.

- Quina paraula fa servir la gent habitualment per a descriure’t?
- No ho sé... Però m’agrada molt —perquè crec que té raó—la valoració que hi sol fer un bon amic. Diu: «Tu és que eres un consentit del destí» [Riu]. Al capdavall, totes i tots, pel simple fet d’estar vius, som en certa mesura uns consentits del destí, no? 

-Ets capaç d’agafar coses amb els dits delspeus?
-  Sí. 

- Pizza amb pinya o pizza sense pinya?
- Ha, ha, ha! Soc animal de bona barra, saps? Quan tinc fam em menjaria els ferros de la presó. O, com diuen pel sud valencià: «Em menjariaun bou a recules». «Menge més que una revolta de riu». Perquè ens entenguem: «Emmenjaria Ifac i Montgó!», etc. Ergo: «Amb un bon vi de la vinya, vinga la pizza —siga amb pinya o sense pinya».

- Si es publicara demà, com es titularia la teua biografia?
- Ho decidiria, òbviament, el biògraf o la biògrafa... Pobra! [Riu].

- Aquest any no hi ha Jocs Olímpics, quin és el teu esport favorit per a posar a la tele i fer la migdiada?
- El ciclisme, clar. Les becadetes de després de dinar, a l’estiu, de la màdel Tour de França, són tot clàssic a casa: tant com la litúrgia de la mona de Pasqua, la visita al cementeri per Tots Sants, el torró de Nadal o les campanades de la Nit de Cap d’Any.

- Envia’ns el teu mem favorit.
- «Com que era filòleg, li va regalar una ç i li va canviar el dolor per la dolçor». És un mem amb text d’Amaia Crespo i il·lustració de Paula Bonet.

- Ets esquerrà o dretà?
- Dretà.

- Quin és el teu horòscop?
- Aquari. Però que conste que no hi crec en l’astrologia, eh? Forma part d’un pensament màgic que mereix ser superat: absolutament contrari a l’evidència científica.

- Si en anteriors preguntes has defensat la pizza amb pinya, et donem una altra oportunitat.
- Ha, ha, ha. Tens raó: on hi haja un bon arròs amb polp, que s’aparte la pizza amb pinya! De més a més... Ben mirat: què és la pizza, sino la coca nostra?

- Si fores un refrany, quin seria?
- La meua iaia m’advertia: «Persona refranyera, gossa malfaenera!» Però hi ha una unitat fraseològica que m’agrada molt de citar. I és: «En el pecat portem la penitència!».

- Trau el teu costat creatiu: posa títol a una pel·li de sobretaula d’Antena 3.
- La sogra del pare de la nóvia.

- La teva paraulota preferida.
- «Me-cague-en-la-puta-mare-que-ho-ha-parit-tot!» També: «Me-cague-en-mi!» No, no, no: «Mecagondiela!», potser... Però, millor, side cas: «Catxislimotxis»... [Riu].

- Digues el nom d’un dels teus grups de WhatsApp.
- Ortopèdics. I és un grup de ciclistes! 

- Com es diu la teua playlist preferida de Spotify?
- Pots creure que no soc massa de Spotify? M’agrada més escoltar música en CD o en la ràdio... Però, que no es diga que sempre fuig d’estudi: This is Will Ackerman.

- Quina és la cosa més estranya que t’has ficat a la boca?
- No ho sé: he menjat petxilines vives i he tastat matjes o maatjesharing, que són els arengs aquells que es mengen crus als Països Baixos. De tota manera, crec que el rècord, en això, el té el meu germàmajor, que quan era xiquet es va menjar una figa de pala... sense pelar!

- El teu personatge de ficció favorit.
- Plaerdemavida sempre m’ha semblat un personatge deliciós: en el nom i tot! Tirant, també. I el Quixot, si vols. Però t’ho confesse: tinc un debilitat especial pel personatge de Totò, el protagonista de Cinema Paradiso.

- Toques cap instrument?
- Sí: el requint. Des de fa més de quaranta anys. Ah! I la dolçaina, també.

- Quina és la teva spice girl preferida.
- Àngela Cortés Bolo: fet i fet és, sens dubte, la spice girl de la meua vida.

- Una pel·lícula que veuries mil vegades.
- Cinema Paradiso.

- És Suavemente, d’Elvis Crespo, la millorcançó de la història?
- Tant com la pizza amb pinya és el millor plat —primusinter pares de les delicatessen mundials!— en la història de la gastronomia universal.

Lee aquí a todos los participantes del selfiematón

Noticias relacionadas

next
x