'Enric Valor, memòries': tintes de colors per una geografia feta a mida

ALACANT. Recórrer en cos i ànima la València del segle XX és, sense cap tipus de dubte, abraçar l'anatomia de l'obra i figura d'Enric Valor. I a l'inrevés. Una interrelació que s'esbrina després de fullejar l'assaig sobre el castellut al qual ha donat vida Joan Borja, i que s'ha fet amb el Premi València d'Assaig en la seua darrera edició: Enric Valor, memòries. "Un segle que sembla que travessa la geografia del senyor Valor, qui guarda a la mà totes les coses brutals que hi passen, des de la crisi de la fil·loxera, que afectà a l'economia del vi, o la seua aturada comercial al Vinalopó per la Primera Guerra Mundial", avança el docent de la Universitat d'Alacant i director de la Càtedra Enric Valor a la institució. "El món rural se'n va a pastar fang. Ell ho viu, així com l'Alacant de la Segona República, i l’alcalde Carbonell, el canvi de l'ortografia del valencià, i la Guerra Civil. Poca gent que ha viscut aquest desdoblament cultural", insisteix Borja. 

És per això que Enric Valor, memòries és un cartografia a meitat camí entre el periodisme, l'assaig i la novel·la. "Una biografia que permet reconstruir el segle XX valencià, una geografía feta a mida". El llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana confessa quin ha estat el seu secret. "Les converses de sol a sol amb el seu fill primogènit, Enric Valor Hernández, qui em va obrir les portes de sa casa", recorda. "Li estic molt agraït sobretot per la pat periodística; em va mostrar el testament manuscrit de son pare, a més de la 'bomba de la traca', la novel·la inèdita d'Enric Valor". Un habitatge per a l'eternitat: un tresor molt ben guardat format per 24 pàgines de mecanoscrit, el mateix planning de la novel·la i un document amb tots els personatges. "És brutal. L'escenari és la València de l'any 45, cosa novedosa per a Valor, perquè fins aleshores no havia escrit sobre espais urbans, ni tampoc sobre fets després de la guerra. Tampoc solia fer ficció pura", assegura Borja. Qui és a més a més col·laborador habitual d'aquesta casa, en la secció present, ens reconeix un secret a cau d'orella. "He estat discret, però hi pot haver una mica de salsa rosa al llibre, encara que aquesta informació ja és pública: parla sobre la vida de Valor amb una segona dona, amb qui va tenir una filla. La novel·la recrea aquella València, és la seua història secreta novel·lada", explica. Entre els personatges que envolten aquesta atmosfera, un guitarrista reconegut, el famós Narciso García Yepes, apadrinat pel mateix Enric Valor. 

I molts colors, moltes tintes, per anar diferenciar als personatges d'aquest Premi València d'Assaig que preveu veure la llum amb una gala que podria celebrar-se cap a finals d'any, "al desembre", planteja Borja. "El seu valor és el d'un document que ajuda a comprendre la València de la postguerra i secrets biogràfics més potents de l’escriptor", detalla el seu autor, que ja treballa en la transcripció de la novel·la inèdita del castellut, que inclourà al seu assaig, i que diu és imprimir reconeixement a la figura "d'Enric Valor, pare, fill i esperit sant", en aquesta conversa 'a tres', aquest diàleg, al qual ha donat forma. I amb una forta càrrega emotiva, per altra banda. "Jo a Valor el vaig conèixer gràcies a ma mare, que era mestra i d'Alcoi, a l'any 93, quan vaig acabar Filologia. Jo estava enlluernat amb Joan Fuster, que, per una família acomodada com la meua, i en aquell moment, era el dimoni, roig i pancatalanista", recorda. "Em va comprar el Cicle de Cassana i em va dir: No t'interessaria més que Fuster?", explica amb una rialla.

Després l'aproximació amb l'escriptor castellut ja es faria realitat, la primera, quan Enric Valor i Vives fou investit Doctor Honoris Causa per la UA, i Borja es va encarregar d'elaboració del monogràfic. Amb Enric Valor, memòries, Borja assegura haver aconseguit allò que defineix com el "grand slam" dins els premis literaris, dotat amb 12.000 euros en metàl·lic. "A estes edats sempre és una alegria, però és cert que sempre és un gust guanyar, si no no el presentaries", explica qui ha estat vencedor, entre d'altres, del Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012) i el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016). Desitjant llegir la seua nova proposta guardonada.