El repte d'Alicia Garijo a l'IVC: impulsar produccions des d'Alacant 

ALACANT. El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, acompanyat del director general, Abel Guarinos, han oferit a Alacant una roda de premsa, acompanyats de la nova coordinadora per a Alacant de l’Institut Valencià de Cultura, Alicia Garijo i de Roberto García, director adjunt d’Arts Escèniques. També s’ha comptat amb la presència de Daniel Simón, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant i de Francesc Sanguino, director del Teatre Principal.

La finalitat era la presentació de les línies mestres de l’Institut Valencià de Cultura per a les comarques d’Alacant i el seu equipament principal, el Teatre Arniches, i la persona que estarà al capdavant, Alicia Garijo, experimentada gestora cultural com a directora de la Casa de Cultura d’Altea i al caddavant del Palau d’Altea Centre d’Arts, el que ha suposat els mèrits pricipals en el procés de selecció seguit segons el codi de bones pràctiques de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

“La idea és que en esta legislatura, si ens deixen, i espere que sí, tot i les limitacions pressupostàries i de personal imposades des de Madrid, canviant el que faça falta de l’Institut Valencià de Cultura, que Alacant tinga l’estructura de personal que es mereix, i que no hi haja eixa assimetria que hi ha ara, heretada dels anys de gestió passats”, ha expressat el secretari Albert Girona.

Segons Abel Guarinos, la coordinadora “tindrà unes directrius clares, que venen marcades pel projecte ‘Fes Cultura’, el pla estratègic 2016-2020, marcat pel conseller Marzà i el secretari autonòmic, amb la territolització, el recolzament als professionals, l’interés per creació de nous públics, i els projectes amb què em vaig presentar jo mateix o els directors adjunts, d’Arts Escèniques, Música, Música i cultura popular valenciana, Audiovisuals, que són els que anem a cumplir. Alicia treballarà, amb tota la seua capacitat i independència, en el marc d’estos projectes”.

La pròpia Alicia Garijo, ha centrat els seus primers passos en “entrar en un procés de parlar amb el sector. Escoltar les necessitats de la ciutat, dels companys gestors de les comarques i, a partir d’ací, fer noves propostes, que en tinc ja algunes en marxa, per portar endavant. Amb el pressupost que estem gestionant”. Roberto García ha remarcat que s’ha de “tenir en compte que la programació, fins a finals d’any, ja està pràcticament tancada, i treballem, sobretot, en la nova programació de 2018, fins i tot amb l’objectiu, en un futur, de no presentar una programació per trimestres, sinò tota la temporada d’un tot, un relat de la nostra filosofia, de la nostra marca, en col·laboració amb totes les institucions, com ara el Teatre Principal. És la nostra intenció, vull remarcar, fer alguna producció pública des d’ací i que es puga estrenar ací, però no per una perspectiva localista, sinò per una de cultura de país. El que Alacant pot oferir a la cultura de tot el País Valencià”.

Albert Girona ha acabat definint la filosofia de fons del projecte de l’Institut Valencià de Cultura: “Nosaltres no pretenem en este procés de territolització de la cultura, crear gestors culturals arreu del País Valencià, no es tracta de crear una gestora d’Alacant, un de Castelló, com si foren regnes de Taifes, el que pretenem, i això està el el programa ‘Fes cultura’ i en els presentats per ells, és imprimir una filosofia que emana de la nostra concepció del que ha de ser la cultura i la seua descentralització, però tenint en compte un relat cultural de la gestió pública que ha d’impregnar totes les nostres decisions. Programar des de l’Institut Valencià de Cultura, independentment de que estiga a València, amb la interlocució que tindran els coordinadors amb els sectors locals i comarcals. És un canvi de paradigma, que es concreta en coses tan senzilles com que no s’estrene només a València, sinò que s’estrene a Alacant, Elx, Alcoi, o Vila-real, i després les produccions roden per la resta del país. I per a este canvi de paradigma, s’havia de canviar l’estructura, sobretot allà on hi havia dèficit, com el cas d’Alacant”.

Ha quedat palés, amb la presència de Daniel Simón i de Francesc Sanguino, que la col·laboració amb les institucions locals ha començat des del primer minut. També el canvi en l’orientació de la programació, amb la presència de grans produccions, coma El cant del cos, del Ballet de la Generalitat, o la producció del Teatre del Poble Valencià Els quatre genets de l’apocalipsi, adaptació de l’obra de Vicente Blasco Ibáñez, així com una presència més equilibrada del valencià en les representacions.