Palmeral / Rafa MolinaELCHE. El Ple del Consell ha aprovat el projecte de Llei de Protecció i Promoció del Palmerar d'Elx, una vegada omplit el tràmit d'audiència a les entitats interessades, i amb el dictamen de conformitat, del 28 d'octubre de 2020, del Consell Jurídic Consultiu. Aquest projecte de llei es traslladarà a les Corts per al seu debat i tramitació.
La nova llei busca aconseguir una sèrie d'objectius, entre els quals cal destacar la reducció de les amenaces urbanístiques del palmerar, la resolució de la carència de tutela legal de l'àrea declarada patrimoni de la humanitat, la millora de la definició dels usos socials i econòmics de l'espai, el reconeixement d'alguns béns etnològics vinculats al palmerar i la garantia en la consecució de la sostenibilitat financera.
La proposta vol incidir en la salvaguarda i en la promoció del palmerar en tot el seu conjunt, conformat per components culturals, agraris i ambientals. En definitiva, pretén aconseguir, d'acord amb la UNESCO, que el patrimoni cultural del palmerar actue de facilitador del desenvolupament sostenible i, concretament, afavorisca el vincle entre la població i el seu entorn.
Continguts del projecte de llei
El text del projecte de llei s'articula en una exposició de motius, set capítols i diverses disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.
El capítol I estableix l'objecte i àmbit d'aplicació de la llei. A més, fa una declaració dels béns d'interés cultural que integren el palmerar: es declaren, sense perjudici, si és el cas, de la publicació dels corresponents decrets, com a bé immoble d'interés cultural, amb la categoria d'espai etnològic, els horts de palmeres inscrits en la Llista de la UNESCO, amb el corresponent entorn de protecció; com a bé d'interés cultural, l'ofici de palmerer o palmerera i l'artesania de la palma blanca històricament vinculada al palmerar, i com a béns immobles de rellevància local, amb la categoria d'espai etnològic d'interés local, la resta d'horts, grups de palmeres i palmeres disseminades ubicades en l'entorn.
El capítol II recull diverses definicions relatives als béns: palmerar, horts, agrupacions i palmeres aïllades.
El capítol III regula el règim de protecció del palmerar: àmbit d'aplicació, actuacions i usos permesos, drets i obligacions dels titulars.
El capítol IV es refereix a la definició, composició i funcions dels òrgans de gestió del palmerar: el Patronat, màxim òrgan de representació institucional i que depén orgànicament i funcionalment de la conselleria amb competències en matèria de cultura.
Està integrat, en la forma que s'especifica, per representants de les administracions autonòmica i municipal i representants dels cultivadors, palmerers, artesans i altres entitats relacionades; la Junta Gestora, encarregada de l'aplicació de les directrius del Patronat; la Comissió Tècnica, òrgan d'assessorament tècnic, i el Servei de Vigilància i Inspecció, òrgan de nova creació, que depén orgànicament i funcionalment de l'Ajuntament d'Elx i els integrants del qual tindran la consideració d'autoritats.
El capítol V regula el Registre del Palmerar d'Elx, que es crea amb l'objectiu d'identificar, localitzar i inscriure els béns objecte de protecció a l'empara de la llei.
El capítol VI es refereix als instruments de planificació i gestió, en particular el Pla director del Palmerar d'Elx, en què s'inclouran, almenys, el pla especial de protecció, el pla rector d'ús i gestió, el programa de conservació i manteniment i el pla de salvaguarda, investigació i difusió.
El capítol VII regula el règim sancionador amb relació a actuacions realitzades al palmerar: infraccions, sancions i prescripcions.
Entre les disposicions addicionals s'inclou la declaració com a bé d'interés cultural d'altres béns vinculats al palmerar (com la séquia major del pantà d'Elx i l'arxiu històric de la comunitat de propietaris d'aquesta séquia), la intenció de promocionar l'adopció de la denominació d'origen palma blanca d'Elx i el compromís de les administracions implicades en el finançament del Patronat del Palmerar d'Elx.
