X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

cartografies domesticades

Dissenyar amb xarxes socials: així es planifica la ciutat a base de tuits

El rastre que deixem dia a dia amb les publicacions geolocalitzades d’Instagram, Twitter o Foursquare s’han convertit en una nova ferramenta de disseny urbanístic. On ens portarà l’ús de dades?

11/02/2018 - 

“Quan estudiava Arquitectura a la Universitat d’Alacant, a ningú li agradava la calle de las Setas del carrer Sant Francesc. Vaig decidir fer un treball per avaluar l’impacte de la reforma a Instagram. Vaig descarregar totes les fotos manualment i analitzava el seu enquadrament, els filtres, com interactuava la gent amb les figures de cartó-pedra...”. Com si fóra el Big Brother de George Orwell, l’ara arquitecte Jesús López Baeza analitzava al seu ordinador tots els moviments dels instagramers. “Una de les conclusions va ser que amb el pas del temps, a la gent li agradaven més els bolets de Sant Francesc: setmana a setmana augmentaven les fotos, els comentaris i fins i tot les abraçades als ninots”. Però els estudis urbanístics no es fonamenten només en dades perceptives, també hi ha xifres objectives: “Vam creuar les dades històriques de Google tant abans com després de la intervenció, i vam detectar un creixement del 150% del comerç local al carrer”.

López Baeza ara treballa per a Spin Unit, una consultora europea que analitza patrons de comportaments i percepcions a les xarxes socials per a ajudar a prendre decisions urbanístiques. “Primer l’equip informàtic fa la mineria de dades amb Foursquare, Twitter, Instagram... Després de netejar-les i porgar-les, les representem a un plànol. Depenent del que busque el client, apliquem càlculs o filtrats”. Amb uns plànols tan atractius que s’han convertit en tot un souvenir, s’entén millor com funciona una ciutat al seu dia a dia.

“Si visualitzem a un mapa tots els tuits que s’han publicat al llarg d’un any, podem esbrinar quines zones de la ciutat estan actives a cada hora del dia. Es poden detectar a quines zones prima l’activitat nocturna, el treball o l’habitatge”. Una ferramenta perfecta per a localitzar activitats que no estan regulades als plans urbanístics però sí que es publiquen a les xarxes socials. Un pas més enllà de l’anàlisi tradicional urbanístic que proposava Jan Gehl, basat en quantificar i qualificar el trànsit de les persones per l’espai públic.

Però què fem amb l’escletxa digital? “Una anàlisi amb les dades de xarxes socials no substitueix un tradicional, però sí ajuda a decidir-se. Hi ha estudis que demostren una correspondència entre el que veiem a les xarxes i el que passa a la vida offline. Però a més a més, amb les xarxes obtenim una panoràmica global: no només mesurem el moviment de les persones a una plaça, sinó a tota una ciutat”, aclareix López Baeza.

Foto: seguiment d’usuaris de Twitter per representar desplaçaments al triangle entre Amsterdam (nord), Rotterdam (sud) i la Haia (oest) – Spin Unit

Cada volta tot és més mesurable i l’hiperconnexió ens proporciona moltíssimes dades. Hem d’utilitzar estes ferramentes per a ser més competitius, traslladant les dades més rellevants per a treballar-les”, ens indica Héctor Gomis, director del departament de Cloud/BI a l’empresa il·licitana Clave Informática. Junt amb els seus companys Manuel Bordera Rodríguez i Juan José García Milla han impulsat el Data Beers a Alacant, un espai de trobada “per a destacar la importància de l’anàlisi de dades per a qualsevol sector”.

“Fa uns anys treballàvem amb fulls d’Excel i una mentalitat analítica poc àgil a les empreses. Però quan l’empresa veïna ho comença a fer, tu comences a preocupar-te”, assenyala Gomis. Encara i tot, a les comarques d’Alacant “hi ha mentalitat d’apujar-se al carro com més prompte millor a l’aplicació de ferramentes de dades, però encara estem a un estat embrionari”, apunta l’enginyer en informàtica.

“Nosaltres estem molt vinculats al sector de la moda i el calcer, on les dades poden ajudar a preveure errades en la cadena de producció. A un sector tan tradicional on influeixen molts intermediaris, l’anàlisi del cost és molt important”. Així, catalitzar i visualitzar dades de forma senzilla ajuda a controlar el marge dels productes o l’acompliment dels temps.

Però la millora de la tecnologia no només ha permés simplificar dades ja estructurades, sinó també els sentiments o el llenguatge que s’expressa a les xarxes socials. “No podem controlar com s’organitza la informació a les xarxes, però la potència de la computació ara ens permet extraure dades d’imatges o vídeos compartits. Les empreses s’estan adonant que és més influent la informació externa que la informació interna ja estructurada. Si tenim 15.000 tuits al dia, podem detectar si és positiu o negatiu el que estan dient sobre nosaltres”, afegeix Gomis.

Estes percepcions i comportaments també valen per analitzar tant un procés de fabricació com una ciutat sencera. “Normalment ens encarreguen estudis per saber què fer a una àrea de la ciutat però també hem avaluat perquè no hi ha gent a una plaça o un parc”, ens conta López Baeza. “Al cas de Turku, a Finlàndia, vam estudiar el traçat del nou tramvia. Les dades de les xarxes socials ens van permetre quantificar quanta gent anava de festa a una zona del riu on no hi havia cap bar, i per tant no disposàvem de xifres oficials. Ara eixa zona està connectada per tramvia amb la resta de la ciutat”.

No sap on ubicar el seu negoci? Les xarxes socials també tenen la resposta. López Baeza ho exemplifica: “a una ciutat holandesa vam proposar la ubicació per a uns magatzems d’una multinacional. Tradicionalment, això es fa mirant el mercat del sòl, les infraestructures... Però no es prenia en compte les activitats que ja ocorren a eixa zona, molta gent passa, els seus patrons de mobilitat...”. La pròxima vegada que vosté compartisca una publicació a Facebook o Twitter, potser estiga ajudant a fer una ciutat millor.

Carlos Pastor

@cpastor_

Noticias relacionadas

next