Considere Alcoi un repte. Sempre ha sigut per a mi la ciutat del Serpis un estímul tel·lúric, una invitació a intentar allò impossible, a excel·lir, a superar-se. No puc evitar, cada vegada que vaig arribant des del sud i creue el barranc de la batalla, preguntar-me: com s’ha atrevit esta gent valenta a col·locar aquí, entre estes montanyes, foies i barrancs, una ciutat?
Alcoi té molta història i ha tingut de tot. Li calia a la ciutat, però, superar una mancança: contar amb una llibreria important, pròpia i nostrada.
I, per quadrar el cercle, va aparéixer a l’any 2017 la llibreria Detroit. Detroit és Alcoi, una ciutat industriosa i innovadora, fabril i per moments decadent, que lluita per no perdre ritme, per compassar-se amb una modernitat que vol ser diversa, pluriforme i digital.
Després d’una passejada de setembre per places i ponts, arribe a Detroit, situada al carrer Oliver, número 5. Em presente i em rep Pau Grau, nou home fort de la llibreria que va agafar el testic fa cosa d’un any. Acordem conversar un poc després, com sempre vull fer primer un poc el “flâneur” i tafanejar per l’espai que Detroit ens vol oferir.
Si ens situem a la porta d’entrada queden a l’esquerra uns vinils exposats a la venda. Just enfront, el mostrador amb la caixa, en forma de “L”. A la dreta una primera taula allargada on podem observar els bestsellers més consuetudinaris i actuals.
Si alcem la mirada vorem adalt un pòsters amb l’eslògan “País Valencià” que ens indiquen clarament una de les apostes més fortes de Detroit: aquí els textos i iniciatives en valencià i relacionats amb temàtiques i problemes de la terra estan ben presents i vertebren de manera diàfana l’aposta cultural dels nostres amfitrions.
De fet, al final d’esta taula farcida dels típics premis planeta trobarem ja llibres sobre Alcoi, la Marina i la Safor. Apostes endògenes, comarcals i fortes, que Detroit ens vol destacar.
Si donem uns quants passos endavant ja ens trobarem en un sistema de taules i prestatges que ens organitzen els llibres per temàtiques. Queden també a la nostra dreta, davant el mostrador. Anem a vore que ens oferixen estos xics!
Una taula de novetats en castellà i al fons temes locals i comarcals.
Una altra taula de narrativa en valencià; teatre i poesia als prestatges del fons. Novel·la negra, còmic, feminismes, política i antropologia, ens van eixint al pas mentre aprofundim en l’espai-Detroit.
A l’esquerra una cantonada infantil i juvenil, amb molta i molta presència del valencià. Al fons, ja a la part final de la llibreria, un zona per a presentacions i xarrades, ara ocupada per una taula i un sofà. Ja per finalitzar, observem un espai envidriat dedicat a magatzem i gestió,amb finestres amb vistes al riu Barxell.
Per finalitzar la visita parlem amb Pau. Andreu Valls i Toni Blanes li fan costat i l’acompanyen en esta nova etapa de l’aventura Detroit. Conversem i em dona una dada important, que mereix ser esmentada: aproximadament el 50% de les vendes són en valencià.
Esta xifra ens mostra l’interessant aposta d’èxit de Detroit per els textos en llengua pròpia i és un reflex fidel del tarannà que Pau i companyia, continuant la tasca que començaren Tòfol Cabeza i Felip Pineda, han volgut imprimir a esta llibreria tan especial.
La Detroit d’en Pau Grau és un trampolí cultural, un taulell discret però potent que podem recórrer lentament o a la carrera, per impulsar-nos cap a l’infinit. Alegres i engrescats podríem en eixir de Detroit donar un salt que, gràcies a la lectura, ens impulsarà i ens permetrà volar.
Detroit és, com Alcoi, una aposta per fer real allò somiat, per pensar que les coses sublims mereixen existir entre nosaltres. Llegim i tot serà possible! Llarga vida a Detroit.
Antonio Adsuar és l'autor del blog https://www.antonioadsuar.com/
