De la plantà participativa a la tecno-bellea: són les fogueres experimentals les més nostàlgiques?

ALACANT. Era abril de 1928 i José María Py, un entusiasmat gadità que havia viscut vint-i-cinc anys a València, va aconseguir en només dos mesos posar en marxa la festa de les Fogueres com la coneixem hui en dia. Alacant ja celebrava la nit de Sant Joan però aquell any nou barris de la ciutat es van organitzar per plantar els seus propis cadafals.

“A la ciutat no hi havia constructors de fogueres i es va recórrer a pintors i escultors. Per això les primeres fogueres segueixen l’art déco o moviments avantguardistes com el cubisme”, conta Albert Poveda, president de la foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta que des de 2012 organitza un concurs de fogueres innovadores per triar el seu monument.

“A voltes darrere de la innovació el que s’ha intentat amagar és la falta de pressupost per a plantar fogueres més convencionals”, es lamenta Poveda. “Innovar és desconstruir el concepte de foguera: baixar a un full en blanc i fer que qualsevol persona puga participar, recuperant l’esperit de les fogueres del 28”.

Però aleshores, per què són fogueres experimentals si recuperen la tradició? “Les innovadores són fogueres com qualssevol altres, però si trenques el marc conceptual que té la gent sobre què és una foguera i no li afegeixes una etiqueta, el públic pot pensar que li estàs prenent el pèl”, explica Albert Poveda, que a més de president de foguera és sociòleg. Encara que sembla una novetat dels últims anys, la primera vegada que les fogueres entraren al laboratori va ser el 1985, quan el Centre Eusebio Sempere d’Art i Comunicació Visual –llavor de l’actual IAC Gil-Albert- va convocar de la mà de Segundo García el primer concurs de fogueres experimentals. Eixe juny del 85, denou maquetes es van sotmetre a l’escrutini públic als Jardins de la Diputació i la guanyadora va ser plantada a l’any següent.

“Va ser un luxe poder fer el projecte en una de les fogueres amb més història i tindre el seu suport per a llançar una reivindicació tant estètica com política d’altres formes d’actualitzar les tradicions”, expliquen Amelia Vilaplana i Paula Vilaplana, arquitectes i dissenyadores de la foguera del 2017 de Ruperto Chapí, una de les comissions fundadores de la Festa.

La seua foguera, Booom City, es va convertir en el monument més innovador i més sostenible de l’any passat, encara que comptava amb bons referents de la tradició: “Trinidad Amorós ens va donar tres condicions perquè poguera considerar-se una foguera: el color, la crítica i l’humor”. A més a més, la foguera també va recuperar la fusta, el material de les fogueres fundadores, “no només per recordar als primers monuments sinó per reivindicar la consciència mediambiental en una festa que el dia de la Cremà, supera amb escreix els nivells d’emissions tòxiques acceptables”.

El monument foguerer es podia recórrer per dins, no estava rodejat de tanques publicitàries, recuperava el relat del turisme alacantí dels anys 80 sense ser acrític i fins i tot incorporava realitat virtual: mitjançant una app mòbil es podia plantar i cremar virtualment en qualsevol ciutat del món.

“L’encàrrec va ser una aposta arriscada: primer li proposaren a Paula ser bellea de la foguera, i va decidir acceptar amb la condició de poder intervindre també al disseny del monument. Va ser una experiència molt bonica poder donar-li el teu propi sentit i identitat professional a la bellea, un paper que generalment és només figuratiu”. La seua comissió fins i tot li va fer una banda de “tecno-bellea”: “va ser una passada que al final del procés les xiquetes també volgueren ser tecno-bellees! Ens sembla essencial que s’actualitze el paper de les dones en la festa i que es parle d’una bellea pel seu treball més que pel seu aspecte físic”, afegeix Amelia Vilaplana.

“Les fogueres tradicionals tendeixen a ser més contaminants que les experimentals”, coincideix Marina Patón Ballester, estudiant d’arquitectura i bellea 2017 de la foguera Avinguda Loring-Estació. “Formalment, la foguera experimental és més homogènia. La foguera tradicional té un cos central amb un remat rodejat d’escenes amb ninots que conten alguna història, mentres que la foguera experimental és més escultòrica”.

“Pense que les fogueres experimentals interactuen més amb l’espectador. L’arbre dels desitjos del Pla del Bon Repòs o la tecno-foguera de Ruperto Chapí no tracten a l’espectador com un simple observador”, explica Patón Ballester. “Una de les crítiques que ens fan sempre és que els festers som un grup tancat  i les fogueres experimentals són una oportunitat perquè la gent de fora s’implique en la Festa. Però per molt que evolucionen les Fogueres, crec que sempre perdurarà la diferència entre experimentals i clàssiques”, afegeix l’anterior bellea de Loring, festera des que va nàixer en 1994.

“Les primeres fogueres es feien en cartó i a la plantà participava tot el carrer. Però ara les tradicionals gasten poliestiré i es cremen amb fum negre. Les fogueres experimentals som innovadores conceptualment, però recuperem els conceptes de la Festa més clàssica”, reivindica el president de Pla del Bon Repòs ¡-La Goteta.

“Les fogueres innovadores són minoritàries i no se saben valorar bé, però la categoria diferenciada d’experimentals els dóna una oportunitat a ser premiades, perquè els festers som molt clàssics i les fogueres tradicionals sempre coparan els primers premis”, assevera Patón Ballester. “Molts pensen que els foguerers tenen un pensament conservador però la Festa ha evolucionat amb el pas dels anys; hi ha gent que es sorprenia per traslladar les jornades de convivència de les bellees a ciutats europees i ara és tot un èxit”. “L’any passat a Seneca-Autobusos els ninots de la foguera infantil també van trencar la línia tradicional, hi ha canvis que han vingut per a quedar-se”.

“Pensàvem que la foguera havia de tindre un ús. No sabíem si Booom City seria una bona foguera o no, però almenys intentaríem que aportara alguna cosa més que la seua presència. Per això es podia recórrer i tenia una part virtual, amagada. Volíem anar més enllà de l’escultura”, afegeix Vilaplana. La paradoxa: en només uns dies Alacant comprovarà si les fogueres “tradicionals” del 2018 se sumen a la recuperació dels valors de les fogueres del 1928.

Carlos Pastor

@carlospastor__