Christmas Cup Musical: clàssica 10; pop-rock 2

ALACANT. Hi ha tradicions que sembla que venen des de la nit dels temps. Una d’elles és la del concert d’Any Nou des dels salons de la Sala Daurada de la Musikverein de Viena, que s’escola en els aperitius ressacosos de la majoria de les cases, mentre la mitja família que aguanta millor els licors espirituosos o que va anar a dormir més prompte, va parant taula amb les estovalles més boniques de la casa. Estovalles com les que la família Strauss, Johann pare i fill, i els seus germans Josef i Eduard, embrutaven de pentagrames, fins i tot el primer dia de l’any.

Des de 1939 que el día 1 de gener un bon grapat de melòmans s’alcen a una hora prudent, en una Viena habitualment gelada, per omplir les 1744 butaques de la Grosse Saal de la Musikverein i donar-li una mica de vidilla rítmica a eixe començament d’any, palmes i sorpreses incloses. Però és la tele la que ha jugat el paper d’agent transmissor per a la substitució de les espècies autòctones, simbombes i panderetes, pels violins i les matraques dels valsos. I des de la tele fins a la realitat.

El que va sorgir en la fosca nit de 1939, ha tingut una lluminosa carrera i ha encomanat, potser com cap altre esdeveniment relacionat amb l’anomenada música clàssica, administracions públiques i associacions privades el virus del ritme i l’armonia. Cada Gran Teatre, cada Teatre Principal, cada Societat de Concerts, cada localitat vol disfrutar del seu Concert d’Any Nou, per tornar a eixir mudat de casa a l’endemà de les celebracions del canvi d’any, per donar-li la benvinguda al nouvingut entre valsos i polkes.

Per calfar motors, i també per no quedar-se amb la mel als llavis, des de mitjans de desembre, una nodrida agenda de concerts comença a fer salivar un públic cada vegada menys especialitzat, més atret pel significant estacional i menys pel gènere en si mateix. No pateixen, fins i tot amb un concert de James Rhodes es poden fabricar maníacs de Chopin.

Enguany la cosa va començar prompte, el dia 14 de desembre la Orquestra Filharmònica de la Unvervsitat d’Alacant (OFUA) encetava la seua gira nadalenca a Dénia, en un periple que, sota la direcció del seu titular Mihnea Ignat, l’ha portada a Concentaina, Elda i Alacant, tancant esta gira en un Concert Solidari a l’ADDA, patrocinat pel Rotary Club i en benefici de Caritas. Un concert amb un programa format per una primera part dedicada a Txaikovski i una selecció de la seua Suite del Ballet “El Cascanueces”, i una segona part que ja és tot un avançament del que seria un concert d’Any Nou, amb J. Strauss II com a nucli central.

Però com que no tot ha de ser compasos en 3 per 4, dins de la tradició valenciana de les Sibil·les, compartida amb la mallorquina Patrimoni de la Humanitat, l’Ensemble Vocal Pneuma UMH i la Camerata Numen de la UMH van oferir el dia 16 de desembre, en l’església de Sant Josep, el seu Concert de Nadal. La peça del Cant de la Sibil·la interpretada, conservada en el Breviari de la Catedral de València, s’acompanyà de nadales tradicionals de diferents països i peces d’ambientació hivernal.

També des de la Universitat Miguel Hernández, esta vegada per part de la Jove Orquestra de la UMH, amb direcció de Francisco Serra Martínez, estaven previstos dos concerts bessons els diesa 19 i 20 de desembre, a la Sala Plató de l’edifici Innova del Campus d’Elx i al Teatro Circo de Orihuela, que van haver de ser ajornats, encara amb dates pendents per a gener, a causa de l’alerta per gota freda d’eixes dates.

Mentrestant, el món del pop, el rock i les músiques alternatives (respecte del jazz, la seua agenda no és d’este món, així que tocarà dedicar-li tota una peça a major glòria de Cifu) entra en hibernació. Només hi ha constància del rara avis “Plataforma”, el dia 17 de desembre, a las Cigarreras, i el final de gira de “Fuego”, a la sala 8 i ½ el dia dels Sants Innocents.

Després, res. Els Strauss ataquen de nou, ara ja sí amb tot el seu esplendor.

L’Orquestra Simfònica Ciutat d’Elx (OSCE), sota la direcció del seu titular, Mihnea Ignat, farà el tradicional concert d’any nou, un concert tardà en este cas, a les 19:00 hores del dia 1, al Gran Teatre d’Elx. Txaikovski i la seua Suite del “Llac dels Cignes” com a plat d’entrada per a la primera part del programa, proposant no només valsos, sinò mazurkes i danses espanyoles. Per a la segona part, Brahms, Dvoràk, Rossini, per acabar, com no podria ser d’una altra manera, amb J. Strauss i el seu “Danubi Blau”.

Al Teatre Principal d’Alacant han optat per l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio Nacional de Kiev, amb la direcció de Vladimir Sheiko, i un programa especial de valsos i polkes. També un concert tardà, a les 19:00, perquè els melòmans i els neòfits puguen disfrutar també dels televisius acords des de Viena.

 Per rematar la golejada, una xicoteta heretgia, però com una xilena a l’escaire de la cultura pop. El dia 7 de gener, a l’Auditori de Teulada Moraira, els més de 60 músics de l’Orquestra Simfònica de la UCAM ompliran l’escenari per oferir un repertori dedicat no als valsos de la família Strauss, sinò del contemporani John Williams i les seues composicions per a la saga Star Wars, Star Wars, siente la Fuerza. De ben segur que hi haurà un recordatori sincer i emotiu a l’estimada Carrie Fisher, la Princessa Leia. May The Force Be With You.