Alicante Plaza accedeix a cinc de les propostes que es van quedar a les portes del concurs per triar el disseny del nou edifici al Port d'Alacant
ALACANT. És un dels concursos d'arquitectura més important que ha celebrat la ciutat, però el procés ha sigut millorable. El futur centre de congressos al Port d'Alacant ha sigut triat per un procediment que no acompliria amb les bones pràctiques que demana el sector per no precaritzar l'arquitectura. Però a més, s'ha desenvolupat un procés que pretén construir una icona per a la ciutat de manera opaca.
Enlloc de publicar les diferents propostes i generar conversa, el passat dilluns l'Ajuntament i la Diputació presentaven la proposta guanyadora, inspirada segons l’equip redactor en l'antic baluard de Sant Carles, que no es trobava al port. Estes són les projectes finalistes a les que Alicante Plaza ha pogut accedir gràcies als estudis participants.
El primer projecte semifinalista "alça la planta baixa a una alçada de 1,50m per a una millor vista al mar. Inclou una plataforma, dos rampes i unes grades protegides per un gran voladís com a espai intermedi. La idea: fomentar un lloc de trobada, de reunió i també una intimitat davant del mar. Es tracta de tres blocs pesants de pedra Bateig per acolliar el programa de congressos".
"En contraposició als tres bocs de pedra, el programa d'oficines es resol amb uns prismes suspesos mitjançant elements lleugers de fusta. L'àrea expositiva comptaria a la planta primera amb un gran espai diàfan com a mirador-galeria que genera un gran porxo sobre la plataforma de la planta baixa. Una passarel·la dóna unitat a la suma de fragments i uneix totes les peces de la proposta".
"El Castell de Santa Bàrbara, la muntanya Serra Grossa, els penya-segats de Santa Pola, i l'illa de Tabarca donen nom al projecte, referint-se tant a aquests, com als quatre volums que constitueixen el Centre de Congressos", raonen des del segon projecte semifinalista.
"El centre es pensa com a espai on funcionalitat i oci puguen coexistir. Tot i que no es duguen a terme congressos, el generós espai públic, bars i restaurants fan que la ciutadania sempre puga gaudir del lloc tenint les fites de la ciutat i del paisatge com a teló de fons i, alhora, mantenint la proximitat amb el aigua. Els laterals dels quatre volums, corresponents als tres auditoris juntament amb les oficines, es mantenen tancats per emfatitzar la silueta del projecte, així com per reduir la radiació solar provinent del sud i així assolir un considerable estalvi energètic. En contrapartida, les grans obertures s'enfoquen cap a les diferents fites del lloc".
"La presència del nou edifici s'ha de mesurar amb les grans embarcacions que a l'època estival atracaran a aquesta zona del port. Amb aquesta premissa es projecten grans voladissos i desploms que formen un tot estructural, on l'equilibri i la compensació de càrregues és el principi fonamental del comportament resistent del mateix. La pell exterior està formada per una façana ventilada amb elements ceràmics de gran format que permeten jugar i dialogar amb el color del paisatge circumdant que tant ha influenciat el projecte. La pròpia ubicació al Port d'Alacant porta naturalment a recórrer a l'energia solar i l'energia geotèrmica del mar. Ambdues fonts d'energia respectuoses amb el medi ambient, molt abundants a l'emplaçament i sobretot inesgotables".
"La platja és l’espai públic per excel·lència", asseguren a l’oficina de Sonia Miralles Mud i Arturo Calero Hombre. "D'aquí ve aquest projecte: no només es tracta de fer un centre de congressos, sinó un gran espai públic. La platja és un concepte molt lligat a Alacant, a la seva història, a la seua economia, però també és un espai de llibertat, col·lectiu, per a tots els ciutadans de la mateixa manera".
"La proposta enllaça amb les vil·les romanes que es despleguen sobre la costa alacantina com la Punta de l'Arenal de Xàbia, els Banys de la Reina de Calp o les estructures romanes per a vivers de peixos com els de l'Albufereta. Però també a través de l'ús, el del bany, connectem amb la història més recent de la ciutat tot recordant els balnearis del Postiguet. Alacant ha tingut sempre un vincle molt fort amb l'activitat del bany que en gran mesura va contribuir a enlairar-se en la carrera turística. Valentes construccions sobre el mar que encara queden en el record dels alacantins. La nostra proposta vol conjugar la funció congressista amb tot aquest món del lleure aquàtic".
"El Benacantil, el Castell, l'horitzó i el mar, la façana marítima d'Alacant, el Port… des de les cobertes del Palau es vorà Tabarca, Santa Pola, la Serra d'Aitana, de Mariola o el Maigmó. Aquesta infraestructura captura totes les fites alacantines per a gaudir contemplativament. Però alhora, ella mateixa permet recórrer tota la vora de la mar, sense esforç, mitjançant rampes i recorreguts que cusen aquesta superfície amb tot l'entorn immediat. Pretenem que des l’Esplanada s'accedeixca lliurement a aquest paisatge, sense obstacles. L'interès d'aquest projecte és sobre el paisatge que es crea al voltant de l'edifici. Però a més volem portar aquest paisatge fins a l'interior de l'edifici, de manera que l'entrada d'aquest gran centre de congressos i les seues circulacions s'empapen també de tota l'atmosfera de la platja".
"Serà la primera imatge que veguen els viatgers que arriben per mar", asseguren amb este projecte també guardonat amb un accèsit. "La imatge d'un enorme veler blanc i lleuger atracat a l'inesperat jardí que sorgeix als molls, envoltat de creuers i velers que es dirigeixen a solcar el mar o als seus atracaments. Un jardí que permet a tots els ciutadans treure el cap al mar des d'aquest espai vegetal que jalona el front litoral en el seu vèrtex més allunyat del Parc de Canalejas. A tots dos extrems l'edifici es dissol en amplis pòrtics públics. Llocs que són avantsala dels espais interiors i que serveixen com a places urbanes per a l'oci i els espectacles".
"El situat a l'Est mira cap al castell de Santa Barbara i el de l'Oest cap al jardí marítim nou. La presència del nou edifici està subratllada pel ritme ordenat de la seva estructura de formigó blanc i la lleugeresa de l'arquitectura tèxtil que proporciona el sistema d'ombreig en les dues orientacions longitudinals més castigades pel sol de llevant i de ponent. L'edifici es concep com una construcció naval, lineal i simètrica suportada per una estructura modulada que permet edificar-la en dues fases, per obtenir un únic volum final. Aquesta estructura eleva la gran sala de congressos per alliberar espai públic al pla de terra. Així es facilita la permeabilitat amb el Districte Digital i es garanteix la continuïtat del front litoral que envolta l'edifici sota pòrtics oberts al mar que ofereixen múltiples accessos al perímetre i condueixen al passejant cap al nou parc marítim".
Un accèssit des de Grècia que buscava "redefinir la institució del Centre de Congressos, ens vam embarcar en una àmplia investigació per afrontar els reptes i transformacions als quals s'enfronten aquests espais, especialment a la llum del panorama post-pandèmia. Vam descobrir que més enllà dels problemes evidents d'alts costos de manteniment i impacte ambiental, fins i tot els centres "d'èxit" experimenten temps d'inactivitat significatius, que van del 62 al 65% de les hores anuals quan estan tancats, i planteja preguntes intrigants sobre el seu impacte en el teixit urbà quan hi ha esdeveniments. estan latents. La nostra proposta per al nou Palau de Congressos d'Alacant es fonamenta en dos gestos sintètics fonamentals. En primer lloc, col·locant estratègicament el centre al Moll Set, preteníem integrar-lo perfectament en el paisatge urbà, alhora que visualitzàvem el Moll Nou com un moll públic vibrant, que serveix com a plaça exterior, una pausa animada i un buit urbà dins de l'Esplanada d'Espanya".
"En segon lloc, vam idear un delicat equilibri entre l'enfocament "específic genèric", elaborant quatre "cèl·lules ceràmiques" diferents i un marc mediterrani "genèric". Les quatre cel·les ceràmiques allotgen tots els teatres necessaris, satisfent les necessitats funcionals contemporànies alhora que permeten una adaptabilitat futura. Simultàniament, un marc mediterrani "genèric" fet de formigó fotocatalític autonetejant forma una xarxa d'espais semi-exteriors que minimitzen el consum energètic i redueixen la petjada de l'edifici, alineant-se amb els objectius de sostenibilitat. El nostre disseny preveu que el Palau de Congressos proposat a Alacant sigui més que un lloc per a esdeveniments: té el potencial de transformar-se en una àgora vibrant, un centre animat d'interacció i compromís social. A més, en restringir l'accessibilitat només als espais ombrejats semi-exteriors a nivell de la ciutat, les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, ens assegurem que el Centre de Congressos segueixi sent un lloc acollidor i actiu per a la comunitat, fins i tot durant els períodes sense esdeveniments. Proporcionar accés públic a aquestes zones ombrejades, com ara l'estoa i els atris, fomenta la interacció social i conrea un ambient vibrant durant el dia i la nit, reforçant el paper del Centre de Congressos com a espai de trobada per a tot el món".