Becadetes vàries

Després de dinar una bona becada. Al sofà, al llit o al balancí. Vint minutets de migdiada o una bona dormida amb pijama d’estiu i ventilador. Amb silenci i persianes baixades o amb el soroll de fons del televisor. Nus, com ja ben descrivia el metge valencià Jaume Roig al medievo a la seua obra Espill. És per tant la becaina tota una tradició. Sobretot en temps de calor. A l’ombra o torran-te al sol. Amb corrent d’aire ono.

Moviment de caiguda de cap que fem sense adonar-nos en quedar-nos mig adormits quan encara no hem arribat al llit. Asseguts i en posició vertical a la taula intentant fer la digestió. Sobretotsi el menjar ha estat copiòs. Becadeta curteta per recuperar forces i continuar el dia més descansats. 

 Sesta o ‘siesta’ barbarísticament parlant. Paraula internacional que ja adopten i adapten per a sí altres idiomes i països que accepten aquesta ‘non’ actitvitat de bon grat. Filosofia de vida mediterrània, que com la dieta, guanya dia a dia nous adeptes que comulguen d’aquest costum frugal. Sesta, paraula que prové del llatí (‘Sexta’) i que ens indica la divisió canònica romana de la jornada, en concret la zona horària de les dotze del migdia. Potser d’ahí també l’origen de la també coneguda migdiada, més utilizada en terres del nord. Catalunya vull dir. Ací per nosaltres una becadeta és el millor.

Oda a la becaina sense lirisme poètic, simplement desconnexió, plaer i salut en bona combinació. Somnolència provocada pel descens de la sang des del sistema nerviós cap al digestiu un cop dinats. Tradició d’ací però també de més enllà, des de la Xina a Taiwan, passant pelJapó (‘inemuri’). Tot i que allí els nipons fan les miniaturades en qualsevol lloc especialment a la feina o elmetro quan estan de de camí. El significat de fons però, no és el mateix. Allà s’entèn més com un moment d’extenuació davant tanta dedicació. Aquí, a les nostres terres, l’adicció al treball i l’obsessió amb el perfeccionisme elvivim de forma completament diferent. Oi?

És la becada més aviat -exagere- un momentde meditació. Un tancar els ulls i ja està. Deu minutets i ja hi som. Revifem en positiu, ens fiquem creatius i de bon humor. Fins i tot, i això diuen elscientífics, ens ajuda en la concentració. Becadetes vàries que venen a dir el mateix. Aturem-nos un moment. Cal interrompre pensaments i acció. Ja siga voràgine ono. 

Mandra

I si m’apures i només amb l’excusa de lahumitat i la xafogor el cos savi sembla que parla per nosaltres i expressa a laseua manera l’excés de calor. Mandra i peresa. Microtemps per no fer res. Perfruir a l’ombra i defugir l’angoixa i l’estrès. Jo renuncie a la pressió.

 No ens passem però, que una sesta massa llargapot alterar la son. No cal prendre’s al peu de la lletra això que deia Camilo José Cela, Premi Nobel de Literatura espanyol, de que la sesta s’havia de fer amb “pijama, pare nostre i orinal”. Ja sabem que a Don Camilo, com a bon gallec, li agradava la sorna com a eina de provocació