CASTELLÓ. Creiem conéixer-ho tot, però el primer que fem abans de viatjar a un altre país és buscar les guies dels llocs retratats a Instagram més seguits pels influenciadors. La nostra percepció queda així subjectada pel que es pressuposa com estètic, com bonic i com digne d'admirar. Però, i si mirarem més enllà? És aquesta acció, sols digna d'alternatius i aventurers, la que motiva el treball artístic i personal de Marta Negre (l'Alcora, 1981). La dissenyadora gràfica que ha estat ni més ni menys que 13 anys treballant a l'UJI, ha vist com, arran de demanar-se una excedència, ha florit tot el seu imaginari. Una creació, lligada al que anomena com càpsules audiovisuals, on reflexiona més enllà del que establert prèviament l'art i la societat.
Però abans de parlar amb l'artista sobre l'art del pensament, cal fer un breu repàs pel seu altre perfil professional. Marta Negre participa actualment en l'exposició Peça 19 del Museu de Belles Arts de Castelló. Una mostra impulsada pel Consorci de Museus on s'exhibeixen les 18 obres adquirides per la Generalitat Valenciana durant 2018. És a dir, la seua obra privada ara hi és pública. També, s'ha encarregat del grafisme i de les peces audiovisuals de l'obra nominada a dos premis Max Instruccions per a no tenir por si ve La Pastora de La Ravalera Teatre. I entre altres il·lustracions, Negre ha dissenyat els cartells del Festival Poliritmia, Avivament, Cinemascore; així com la commemoració dels 80 anys de la mort d'Antonio Machado per a Rocafort. Tots projectes que converteixen a la castellonenca entre les artistes gràfiques més demandades a la Comunitat.
-Abans de fer l’entrevista, em preguntaves si anàvem a parlar de la teua obra audiovisual o de la part més gràfica. Com conviuen aquestes dues disciplines en el teu dia a dia?
-Soc dissenyadora gràfica des de fa 15 anys i ara estic d'excedència voluntària de la Universitat Jaume I, però continue treballant pel meu compte com a freelance. Em guanye la vida així i a banda tinc els meus projectes personals que són de videocreació. Recentment, he fet un màster en producció artística, del qual em falta acabar el TFM, i fou aquí que vaig agafar la rama de pensament contemporani cultura visual que era el que m'interessava.
-En quina de les dues hi ha més de Marta Negre?
-Per quantitat podriem dir que en el disseny gràfic, perquè duc molts anys fent-ho, mentre que el treball de videocreació és més puntual. El que ocorre és que aquest últim l'he expossat en galeries o museus. Per tant, té també molta cabuda. No obstant això, el que m'agrada molt és desconceptualitzar les idees, i d'això sí que en tenen els dos, és paral·lel a tots els treballs. Per a mi és un pas fonamental abans de començar qualsevol tasca, pegar-li moltes voltes a la meua idea per a deixar clar el que vull explicar i com vaig a articular-ho. Tant de bó, puc dir que la videocreació és la meua vàlvula d'escape, perquè el disseny gràfic -tot i que m'agrada- està sujecte a un cliente al que li has de donar sempre la millor respostar i fer-li-ho fàcil. És valora molt que una obra siga original i creativa, pero després ha de tenir profunditat; i en el disseny gràfic això no ho puc fer. Està molt bé per a comunicar una idea però es queda ahí. Aleshores, el que faig en la videocreacio és agafar temes que m'interesen.
