Arxiu fotogràfic de Papeleras Reunidas: "Era important que un fons tan gran no isquera d'Alcoi"

ALCOI. La història d’una de les indústries més importants, la multinacional Papeleras Reunidas, ja es conserva a l'Arxiu Municipal de la localitat d'Alcoi. Després d’anunciar l’adquisició de 630 nous arxius fotogràfics, ens endinsem en els calaixos de la nova col·lecció, en procés de documentació i catalogació, per conèixer-ne els detalls de la mà del director de l'Arxiu, Josep Lluís Santonja. Grups de les conegudes com a bambuneres, les treballadores estrella, i la visita del rei Joan Carles I a Alcoi a l'any 1966 són algunes de les joies que es sumen des d'ara a les arques municipals.

"És important tindre els negatius, que són la base, la 'mare' de la fotografia, el millor testimoni a partir d'on podem fer les modificacions i ampliacions oportunes". En total, 573, que s'agrupen en la pel·lícula emulsionada del tipus pas universal, pròpia dels anys seixanta. La resta d’imatges, fins a 630, estan positivades en un paper fotogràfic de la qualitat "restringida" d’aquella època, molt car, per cert. En aquests dos formats es troba el material adquirit, que va des dels anys trenta fins als huitanta, sent el tamany el millor indicador del pas del temps. 

"Moltes s'emmarquen clarament als primers anys dels quaranta. Ho sabem pels personatges que apareixen, les xiques del servei social i, sobretot, els falangistes, que no solen estar després del 45", detalla el director de l'Arxiu Municipal d'Alcoi. L'altre factor que subratlla el bibliotecari jau en la rellevància d'aquest fons. Un material que l'Ajuntament ha comprat als germans Ramón i Mauro Gisbert, fills del famós col·leccionista i antiquari Ramón Gisbert Abad, per 4.000 euros, més IVA. "Sempre hem estat 'picant', agafant una foto d'ací, ara d'allà, de particulars. És difícil trobar un fons tan gran com aquest, però era important tenir 630 fotografies, amb els negatius, per tal que no isqueren d’Alcoi", reconeix Santonja. Perquè, amb algunes imatges ja rescatades sobre la fàbrica que Papeleras Reunidas tenia a Viseu, Portugal, ja en seran un miler de fotografies en total d'aquesta temàtica. 

"Moltes fotografies són dels quaranta; les xiques del servei social i els falangistes, que no solen estar després del 45"

Ara és quan comença veritablement el procés de les noves: la digitalització dels microfilms i la consegüent documentació. De la manera més 'eco' respectuosa possible. "El plàstic també és el principal enemic de les fotografies; nosaltres l'eliminem, sempre anem a material de conservació permanent lliure d’àcids, en caixes de restauració de diferents tamanys". L'escaneig és el següent pas –de vegades, a l'Arxiu arriben imatges que són prestades i tornen al seu propietari, no es queden-. A nivell públic, els documents es pugen a Bivia, portal web que aglutina el patrimoni documental d'Alcoi. Un servici que, ja amb deu anys de feina a les esquenes, compta amb 11.000 fotografies, de 100.000 arxius en la seua totalitat, alguns dels quals esperen ser catalogats pròximament.

De la 'incòmoda' visita del príncep Joan Carles a les treballadores del Bambú

La troballa d'aquesta col·lecció de 630 imatges sobre Papeleras Reunidas no fa més que reforçar la importància que va tenir la multinacional d’Alcoi, que va cumplir la funció de reunir forces després del crack del 29. "Va eixir a bossa, fins i tot. Tenia set grans fàbriques repartides per tot el territori, des de Salamanca fins a Portugal, amb trenta-quatre companyies. Quan va tancar -amb la fi del Règim es van quedar 'penjades'-, hi havia 560 persones treballant en aquell moment, encara que va arribar al miler". L'empresa era qui encarregava les sessions fotogràfiques en dates commemoratives. A Papeleras Reunidas es va popularitzar el reconegut paper higiènic de la marca La pajarita, i Elefante. Encara que en l'imaginari ha quedat marcat a foc el Bambú, de fumar, i nom que es va posar de manera oficiosa a l'edifici d'Aitex, seu de l'empresa. Precisament, una de les fotografies més curioses il·lustra el seu procés de construcció, apareixent fins i tot retallada una de les parts encara inexistent en alguna fotografia. I molts més blancs i negres: una imatge dels actuals terrenys on s'ubica La Bassa, centre de salut d'Alcoi, l'Hotel Reconquista i també instantànies anteriors a la guerra. I grups de bambuneres, moltes, captant-se l'evolució en l'envelliment progressiu de la plantilla. "Es parla de més de 400 xiques. La llegenda urbana deia que eren les més guapes d'Alcoi, sense oblidar l’impacte social que van tenir". 

Junt al bell staff de Papeleras Reunidas, una fotografia d'una visita insospitada a l'edifici Bambú. És febrer de 1966 i un jove rei Joan Carles I arribava a Alcoi per donar-se a conèixer. "Va ser una visita de caràcter privat i no oficial, quan es veia com a possible successor de Franco però ningú apostava per ell pels enfrontaments amb son pare, i sí pel seu cosí, Alfonso de Borbón", recorda l'arxiver. "El problema polític va suposar un dilema al govern local del moment". De fet, la premsa publica l'arribada del "príncipe Juan Carlos" de manera circumstancial, com un acompanyant més del director general d’Indústries. "La foto és molt expressiva". Entre els protagonistes, retractats l'alcalde d’Alcoi, Paco Vitoria, qui va arribar a l'encontre pràcticament a última hora, i alguns dels directius de l'empresa, com ara Luís Moltó.

"Sobre un museu del paper a Alcoi, ja es veurà; està clar que, si no conserves i fas camí, no vas enlloc"

La importància de conservar aquestes joies significa llaurar un futur, com explica Santonja. "Sobre el possible museu del paper a Alcoi, ja es veurà; està clar que, si no conserves i fas camí, no vas enlloc, després es voldran fer coses, i no es podrà", reconeix. "Ha estat una situació complicada; durant els últims quaranta anys no hi ha hagut una preocupació en aquest sentit, solament a nivell particular per part d'alguns empresaris que han evitat la dispersió de les restes industrials amb valor documental", afegeix l'historiador, que forma part de l'Associació Alcoi Industrial. "Cada foto és una història; cal recordar que nosaltres, com a Arxiu Municipal, tenim una funció pública de conservació, no som col·leccionistes particulars que vulguem treure'n profit".