VALÈNCIA. Camine per Xàtiva de la mà d’Espinar. Les seues obres són tan nombroses a la capital de la Costera que han arribat a serigrafiar una ruta guiada. Qualsevol punt recòndit pot servir de llenç. Sobre una caixa de llum, Felip V apareix representat com l’arxienemic de Batman amb un cartell que indica WANTED. Dead or Alive. 11.600 Killed in Xàtiva. En un altre cantó amagat, l’incendiari Borbó apareix retratat com el Motorista Fantasma, l’antiheroi que vengué la seua ànima al Dimoni. Altrament, el que abans era una font bruta envoltada d’andròmines i tones de fem, ara rememora una llegenda xativina sobre com dos ermites, la de la Mare de Déu del Puig i la de Santa Anna, van ser separades per la gràcia celestial. I ara El pam de Déu, al carrer el Puig, ha passat a ser un dels punts més visitats del barri, segons confirma la veïna de la casa d’enfront. És la revolució que Espinar alena: l’art ix al carrer sense finalitats comercials de cap classe.
-Els Espinar tenen els dits tacats de pintura. Tota una saga de pintors: pare, fill, net i besnet. En quin moment et vas implicar en eixe món?
-Les olors de les pintures, l’aiguarràs i els pinzells m’han acompanyat dia a dia des que vaig nàixer. He crescut jugant i eixe joc divertit ha arribat a ser la meua forma de vida. Primer ajudant a mon pare i després prenent la meua pròpia trajectòria professional més relacionada amb el muralisme i la restauració, tot i que he practicat moltes maneres d’expressió artística: fanzins, còmics, cartells, escenografies, caricatures, retrats, dissenys, etc. De tot s’aprén i tot m’ha servit.
-Un dels trets pels quals els teus treballs són identificables a tot arreu és eixa pinzellada tan característica del divisionisme, l’estil neoimpressionista. Quines han estat les teues referències?
-Totes les obres i estils artístics que he vist en la meua vida m’han influenciat d’una manera o una altra. Des de la bellesa del traç i la intenció prehistòrica als dissenys més psicodèlics dels anys 70. L’absència de prejuís m’ha permés extraure i gaudir de l’art de cada temps, intentant comprendre el seu context. La qüestió és tindre el màxim respecte cap a la faena dels altres, cap a l’arriscada decisió d’uns humans que han dedicat les seues vides i energies a transmetre les seues inquietuds personals i socials a través de l’art, fent un exercici de sinceritat brutal, obrint les seues entranyes i compartint-les amb tots. Arribats a este punt, jo he triat els registres amb què m’he sentit més còmode, aquells que em transmeten energia i passió, vibració i moviment, els valors amb els quals visc diàriament.
