L'any 2015, després de dècades de corrupció generalitzada, instrumentalització de la institució de la Generalitat des del Partit Popular de Zaplana i Camps, menyspreu a la societat valenciana en els seus moments de major patiment col·lectiu, com ara la tragèdia del metro de València, desmantellament dels servicis públics i degradació de la imatge general del nostre territori a l’exterior com a epicentre de la descomposició ètica i moral de la seua dirigència política, arribà el Botànic.
El primer govern plural d’esquerres de la història del País Valencià va haver d’enfrontar una situació complexa. No només es tractava de sanejar uns comptes eixaurits per la mà trencada de la dreta, sense el suport financer que les caixes d'estalvi havien proporcionat històricament fins que la gestió del PP va dur a la liquidació de la CAM i Bancaixa, sinó que calia remuntar la imatge col·lectiva de tot un poble. Un repte enorme que va trobar en l'eixamplament de drets i les polítiques de benestar la millor fórmula per a l'èxit.
El País Valencià va esdevindre aleshores la punta de llança del progrés. Legislació pionera i ambiciosa en matèria d’igualtat, com la Renda Valenciana d'Inclusió, les lleis trans o la LGTBI, la de memòria democràtica o el decret de tanteig i retracte en matèria de vivenda, no només van fer millorar la mirada que la resta de l'Estat tenia sobre nosaltres, sinó que, a més, van contribuir, juntament amb un govern proper però rigorós, a la recuperació de la nostra autoestima col·lectiva.
- Els co-coordinadors de Sumar, Xavier López i Carmen Padilla. -
La tornada del Partit Popular ara fa tres anys ens ha retornat a aquella casella d'eixida, ara, però, de la mà amb Vox. No hi ha res que puga superar el fet d'haver tingut un president, Carlos Mazón, de sobretaula al Ventorro mentre València estava en alerta roja per la Dana de 2024 i s'ofegaven 230 persones. Tampoc hi ha res que supere un president, Mazón, mentirós i covard, a qui encara Pérez Llorca manté amb sou a les Corts i catxé d'expresident amb oficina a Alacant. Tot el que diguem -el desmantellament de la sanitat i l’educació públiques, els atacs al valencià, les retallades en igualtat i diversitat, la tornada al model depredador i especulatiu en vivenda, com el megaprojecte de Planes al Comtat- es quedarà curt davant d'eixa enorme tragèdia precedida d'eixa gran desvergonya.
Ara bé, si ho vam fer el 2015, si vam véncer llavors ho podem tornar a fer. La responsabilitat de les esquerres transformadores, de l'ecologisme i del valencianisme polític passa perquè no es perda ni un vot. La barrera del 5%, que durant tants anys va fer mal al nacionalisme valencià situant-ho en l'extraparlamentarisme amb més de cent mil vots, pot ser l'excusa per a la unitat, però l’objectiu és construir amb forts ciments una casa comuna de les esquerres valencianes capaces de sostindre les idees i els avanços democràtics i socials la pròxima dècada. Una casa comuna que ens aculla a tots aquells i aquelles que treballem pel canvi a la Generalitat, des dels els barris, els pobles, les ciutats i les comarques. Aquells i aquelles que pensem en un País Valencià millor. Hem de sumar per a guanyar.
Xavier López i Carmen Padilla, coordinadors de Moviment Sumar País Valencià
