Hi ha veïns que han arribat en avió, creuant la mar o per carretera, sense permís o amb visat de turista, i han acabat quedant-se. No poden demanar ajudes perquè són il·legals, així que sobreviuen en treballs sense papers. Ara el govern ha decidit donar-los el permís de residència i podran ser contractats, començaran a contribuir a l’Hisenda i a la Seguretat Social i rebre els seus serveis. Una bona notícia des de qualsevol punt de vista.

No seria just afegir ni una coma més sobre l’última regulació de veïns estrangers que proposa el govern espanyol sense mencionar com ens aprofitem de la cocaïna, el peix o els minerals que extraiem de la seua terra. L’espoli de matèries primes que al Nord Global fem dels seus recursos, inevitablement provoca que part de la seua població fugisca del país. I així els acabem espoliant també la mà d’obra.

Però si parlem de mà d’obra, un dels sectors a qui més beneficia esta mesura del govern és als xicotets empresaris honrats que sí contractaven persones amb permís de residència. Hem tingut al camp, a perruqueries, a constructores i a magatzems a milers d’empreses fent competència deslleial perquè contractaven a persones sense pagar impostos ni cotitzacions, a diferència de la resta d’empreses on tot el món té contracte.

Esta regulació és una bona notícia, però ens aboca una vegada més a discutir obvietats. M’agradaria que la Llei d’Estrangeria fora diferent perquè esta és la sisena regulació. L’actual model europeu legalitza que hi haja una mà d’obra il·legal que cada deu anys passa a formar part del sistema. “La finalitat de la nova Llei d'Estrangeria no és tancar el pas a uns immigrants que se sap que acabaran entrant d'una manera o altra, sinó a assegurar-se que, una volta dins, quedaran a la intempèrie en un estat de dret que no ho haurà de ser per a ells”, escrivia l’antropòleg Manuel Delgado a El País quan es discutia la seua aprovació a l’any 2000.