Passat l’equinocci de la tardor -enguany el 23 de setembre-, la llum comença a perdre el protagonisme que havia gaudit els darrers sis mesos. Encara així esperarem una darrera pujada tèrmica, l’anomenat ‘estiuet de sant Miquel’, al voltant del 29 de setembre, en que un estiu que inicia la decadència reviscola i dóna uns últims dies de calor.
En certa mesura amb Sant Miquel acaba l’estiu, com recull l’expressió «De Sant Joan a Sant Miquel» per referir-se tant a l’estiu com a l’època de la collita del blat i de la fruita d’estiu, de les garrofes, raïm i ametla; una idea que també queda recollida en la dita castellana «De San Juan a San Miguel es verano; en este período se recogen la fruta y el grano».
Per això és un temps propici per a fires agràries, un fenomen sorgit durant la Baixa Edat Mitjana (‘baixa’ ve a dir ‘més recent’) en l’Europa occidental. Les fires tenien amb una magnitud i un caràcter molt més ample i durador que els mercats, però de periodicitat més restringida. Mentre que els mercats solien durar un dia i abastien la població dels productes bàsics de proximitat, les fires solien ser anuals i amb una durada mínima d’una setmana. Les fires van ser un fenomen associat al creixement de les ciutats, al comerç a llarga distància, l’artesania, les finances i l’allunyament de l’estricta dependència de les rodalies i de la encaixonada economia agropecuària i autosuficient.
I és el cas de les fires de Sant Miquel (com també les de Tots Sants), que proliferaven quan d’alguna manera s’anunciava un canvi d’estació.
Murla (la Marina Alta) o Benifato (la Marina Baixa), per exemple, en fan per festejar Sant Miquel, tot i que són relativament recents. Però n’hi ha algunes de molt més antigues, com la de Llíria (el Camp de Túria), que té els seus orígens en el privilegi concedit l’any 1326 pel rei Jaume II el Just en època de la fundació del monestir dedicat a Sant Miquel sobre un cim proper a la població.
També és ben antiga la concessió de fer fira a la Vila Joiosa per Sant Miquel. Això es pot comprovar en el document que es guarda en l’Arxiu Municipal; un pergamí emés durant les Corts Generals del Regne d’Aragó celebrades a la ciutat de Monzón (Osca) i signat pel rei Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic on es pot llegir: «Nós Carles, per grácia de la divina clemencia, emperador del romans, sempre august, rei de germania…(relación de todos los títulos del monarca)..La concessió de mercats a les comunitats i als seus homes, els nostres fidels als quals se’ls concedeix, sol èsser útil i fructuós. Mentre amb el comerc de vendes i de compres de la comunitat aflueix l’abundància de moltes coses i els seus ciutadans i habitants s’enriqueixen, i aixi com per la súplica davant la Nostra Mercé, per mitjanceria del nostre fidel Jaume Llinares, sindic de la Vila Joiosa, al regne de València, humilment presentada, que a la mateixa vila i als seus hòmens ens dignarem fer la gràcia i concessió de celebrar cada any mercat a la susdita vila».
