ALICANTE. A prop de la Zona Nord, quasi a tocar de Sant Vicent i amb la intrusió confusa dels Àngels a la toponímia urbanística, el barri de Tómbola porta sis dècades passant desapercebut entre els alacantins.

Des que es va constituir, quan el barri va adquirir el seu nom pel fet que els beneficis per erigir-lo procedien d’una d’aquestes rifes populars patrocinades per l’església catòlica –algun dia haurem de parlar de quant deu la memòria de l’extraradi alacantí al bisbe Pablo Barrachina–, Tómbola s’encapsula entre barris més habitats preservant una discreció que en bona part l’ha afavorit.

El barri no ha pogut créixer degut a les seues limitacions terrenals, però la renovació ha guanyat la partida al deteriorament en Tómbola i els veïns es mostren satisfets de l’evolució viscuda. No mostren moltes més queixes que la d’alguna vorera desgastada i poca cosa més.

La complaença no va lligada massa a l’orgull veïnal, i la indiferència entre els veïns és tal que el Tómbola Athletic Club, l’equip més exitós de l’actualitat hiperlocal, ha ascendit a 2a FFCV –l’antiga Primera Regional– sense que els habitants més implicats, els que fan funcionar les associacions, se n’hagen adonat.

Tómbola es va desenvolupar a partir dels seixanta i des de la dècada posterior va anar incorporant una alacantinitat convençuda. Va ser en aquell moment quan es va fundar la foguera del barri i també el primer equip de futbol, amb el seu escut blaugrana que hui es conserva en alguna paret rebentada per la deixadesa i en els cartells d’algunes entitats.