ALACANT.
Uns anys abans, el 1786, durant el regnat de Carles IV, a les drassanes de l’Havana colonial era botada la Fragata Guadalupe, sent una de les joies de la marineria reial de finals del segle XVIII. Considerada en l’època una màquina de guerra amb trenta –quatre canons, sis obusos, i 327 homes feia que amb els seus 48 metres d’eslora i 39 de quilla folrada de coure fora un vaixell important, així podem imaginar la importància de la seua pèrdua per a l’armada reial.
A finals del segle XVIII la política internacional de la corona espanyola estava marcada pel seu enfrontament amb Gran Bretanya, aquesta guerra va durar més de 15 anys, fins al 1802 que van fer front comú contra les tropes franceses de Napoleó Bonaparte.
És en aquest context internacional quan en una fatídica nit de març de 1799, va ocórrer el fet que relatem, la Fragata Guadalupe fugia d'un o diversos vaixells de l'armada britànica (segons diverses fonts, varia) i açò va fer que embarrancara contra les roques de la Punta del Sard, que juntament amb la tempesta que hi havia i el fet que la nau anava recoberta de planxes de coure que es van soltar va fer que es convertirà en una trampa mortal per als 147 homes que van morir en el fatídic naufragi.
Una de les raons que es van esgrimir a la investigació del luctuós fet és que Dénia no comptava amb un port adequat perquè la nau s'haguera pogut refugiar i per això, cap a l'any 1800, es va redactar un Memoràndum per part de l'enginyer Jáudenes en què sol·licità la neteja i el dragat del port per evitar que és tornaren a produir-se catàstrofes com la de la Guadalupe.
