ALICANTE. Sembla ser que a tot el món no hi ha més que una representació de Lucifer en un espai públic, l’estàtua al mig de la rotonda de l’Àngel Caigut del Parc del Retiro, a Madrid. Almenys n’hi ha una. Abans el dimoni que un crític literari, si ens atenem a la cita (apòcrifa en tant que il.localitzable) que va fer en Ximo Espinós en la doble presentació de dijous passat a la Casa Bardín, seu de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
Lluís Alpera i Joaquim Espinós Felipe són dues institucions acadèmiques en el context alacantí de la filologia catalana. Ambdós vinculats a la Universitat d’Alacant i mestres, en el sentit antic de la paraula, de bona part de les posteriors generacions de lletraferits i lletraferides pel cuquet de March, Estellés, Carner, Pedrolo o Rodoreda, com ara les dues presentadores de l’acte, na Gràcia Jiménez i na Lliris Picó, ambdues personalitats amb una sòlida trajectòria pròpia, el que no faria de mal veure un acte semblant on els papers de autors/es i presentadors/es estigueren intercanviats.
L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha afegit dos nous títols d’aquests autors a la seua col·lecció d’”Assaig i investigació”, sota les línies marcades pel seu actual director de publicacions, l’alteà Joan Borja: “Lírica contemporània i altres escrits”, de Lluís Alpera, i “Estat crític (Apunts sobre la literatura del nou mil·lenni), de Ximo Espinós. Totes dues publicacions gaudeixen del fet de ser material ja conegut a través dels mitjans de comunicació o especialitzat on prèviament han estat publicades, per tant, naixen amb lectors (i relectors) assegurats.
Lluís Alpera (l’Horta, València, 1938), poeta de llarg recorregut i fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, arreplega en el seu Lírica contemporània…, organitzat en tres parts titulades “Sobre poetes valencians”, “Sobre poesia i poemaris” i “Altres escrits”, respectivament, part de les seues publicacions dels darrers anys. Cinc figures destacades en el context poètic del País Valencià protagonitzen la primera secció: el renaixentista Francesc Badenes Dalmau (1958-1917), i els contemporanis Joan Valls i Jordà (1917-1989), Carmelina Sánchez-Cutillas (1927-2009), Josep Palàcios (1938) i Vicent Valls (1957-2014); una miscel·lània filològica de vuit textos forma la segona secció, amb reflexions sobre la poesia andalusina escrita per dones o Màrius Torres, entre d’altres; mentre que la part final queda reservada a la memòria, amb escrits de caràcter autobiogràfic que l’autor no havia vessat fins ara en cap autobiografia, pròpiament. En la seua intervenció, el poeta i acadèmic va fer un especial esment en que cal recuperar l’obra de l’alcoià Joan Valls, la pregona necessitat de fer una edició de la seua poesia completa, per la qual cosa va acomboiar la pròpia institució cultural que acollia l’acte i el seu llibre, per escometre aquesta tasca.
