CASTELLÓ. Mai és fàcil enfrontar-se al passat, però molt menys és fer-ho a un passat desconegut. En Maquis, el fotògraf de Benassal Jesús Monterde ha tractat de posar-se en la pell de tots aquells guerrillers que lluitaren contra el franquisme en la dècada dels 40. Una època plena de repressió, fam i dolor que molts espanyols no han viscut, tot i haver quedat marcats indirectament pels seus fets. Així és que ara, més de seixanta anys després, el castellonenc ha volgut recuperar la memòria dels qui sí que ho visqueren. "Una memòria emocional", matissa el mateix autor. I és que al fotollibre que acaba de publicar, a través de l'editorial Polvora, no ha volgut aprofundir en dates ni noms, sinó en vivències.

"Durant molt de temps hi ha hagut un pacte de silenci. Sempre havia sentit parlar dels maquis i de com els masovers patiren quan aquests aplegaren. Els tenien com a bandolers, perquè la guàrdia civil els va vendre així, però simplement eren republicans que no van donar per acabada la Guerra Civil i volien derrocar el Règim. Parlar dels maquis és parlar d'un moment tràgic de l'Espanya més recent. Al meu treball em centre en la part emocional. Vull que l'espectador imagine el que aquests sentiren. No únicament ells, sinó tota la gent afectada per la postguerra", assenyala Monterde.

El fotògraf ha recorregut diferents espais de les comarques de Castelló i de Terol, àmbit d'una de les agrupacions més importants d'aquest moviment, la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA). Ha visitat i fotografiat masies on es produïren assalts de la Guàrdia Civil i es cobraren víctimes mortals, com la de Guimerà a Portell o la del Pou de la Pica a Culla, on es va afusellar a una família sols per acollir a un maqui ferit. També ha recorregut masies que foren punt de suport; ha estat en presons i punts de detenció on estigueren -i moriren- guerrillers i col·laboradors; i ha visitat cementeris i foses.

Un viatge pel passat que, amb tot, l'ha emprés en meitat de la nit. Jesús Monterde va recórrer sol amb la seua càmera, infinitat de llocs, camins i masies. Una experiència que l'ha apropat encara més a aquelles nits tenebroses i tenyides de sang, persecucions i terror que els guerrillers patiren. "Volia sentir el que aquests sentiren. Es desplaçaven sols durant la nit, perquè era el millor moment per a fugir. Anar per llocs inhòspits et genera ansietat i una pressió que crec que es reflecteix a les meues fotografies. Al final, anava per la muntanya pensant que era un maqui. Corria com si em perseguien i a partir d'ahí començava a capturar", conta el castellonenc.